Les famílies retiren 19.500 milions dels dipòsits bancaris des de principis d’any
La Vanguardia. La inflació, l’Euribor i la resistència dels bancs a remunerar-los són darrere de la fuita.
Des del començament del 2023 els diners que les llars espanyoles mantenen en dipòsits bancaris s’han reduït en 19.500 milions d’euros, després de passar del bilió d’euros registrat a final del 2022 fins als 984.800 milions que es van comptabilitzar a final del juliol, segons les dades publicades dimarts pel Banc d’Espanya. Això suposa una retirada d’un 2% d’aquests estalvis.
En relació amb el mateix mes de l’any passat, quan els dipòsits van arribar als 997.400 milions, el descens és una mica més moderat, 12.600 milions d’euros, un 1,3%. Només l’abril i el juny han trencat la tendència baixista d’aquest any, en què destaca una caiguda de 5.500 milions només entre el juny i el juliol.
En el cas de les famílies, darrere d’aquesta retirada s’hi entreveu la pressió inflacionista que estan patint les llars, que minva la seva liquiditat mensual i obliga a estirar d’estalvis, així com l’increment dels tipus d’interès de les hipoteques i també la resistència de la banca a incrementar la remuneració d’aquests dipòsits.
La inflació general va tocar sostre a l’estiu del 2022, quan va superar un 10% a causa del fort impacte de l’escalada dels preus de l’energia. Des d’aleshores, tant el Banc Central Europeu (BCE) com les autoritats espanyoles van començar a implementar mesures per frenar l’escalada que, tot i que han tingut impacte en l’evolució dels preus generals, no han estat suficients per alleujar la tensió financera a les llars. A Espanya, les mesures del Govern espanyol per atenuar l’impacte dels preus energètics a la butxaca de les famílies ha estat efectiva en part. L’índex general de preus ha caigut de l’esmentat 10,8% que va marcar el juliol del 2022 fins a un 2,3% el juliol d’aquest any, però la inflació subjacent, que no té en compte els preus de l’energia ni dels aliments no elaborats, ha passat durant el mateix període d’un 6,1% a un 6,2%.
La poca rendibilitat explica que les llars hagin retirat un 2% dels seus dipòsits des del desembre
Per la seva part, la decisió del BCE de posar fi a la seva política de tipus d’interès zero per refredar l’economia ha suposat una dura clatellada per a les famílies amb hipoteques, ja que l’Euribor ha passat d’un 0,992% que va marcar el juliol del 2022 fins a un 4,149%, amb què va tancar el juliol del 2023. Una velocitat de pujada que no s’havia vist mai en la història que ha deixat el pressupost familiar amb una minva dolorosa.
En aquest entorn, el nombre de famílies amb capacitat d’estalvi cada vegada és més petit. Tot i això, el conjunt de les llars encara gaudeix de l’estalvi embassat des de l’esclat de la pandèmia que va fer engrossir els dipòsits bancaris fins a superar, per primera vegada en la història, el bilió d’euros a final del 2022.
La necessitat de rendibilitzar aquest estalvi és la que explica en gran part la fuga de dipòsits bancaris des de començament d’any. L’escalada dels tipus d’interès, que amb tanta celeritat han traslladat les entitats financeres a préstecs i hipoteques, no ha tingut correspondència en el cas de la rendibilitat de l’estalvi. Les dades del Banc d’Espanya indiquen que la rendibilitat mitjana dels dipòsits el juliol del 2023 era d’un 2,27%. Una remuneració de què només en gaudeixen els nous dipòsits, mentre que els qui no han canviat d’entitat no n’arriben a percebre més d’un 0,5% en els millors casos.
Per esquivar aquesta falta de rendibilitat, les famílies s’han llançat literalment al carrer l’últim any. Qui no recorda les cues des del febrer davant del Banc d’Espanya? L’objectiu era reprendre la inversió tradicional segura del deute públic. El 2023, les famílies espanyoles s’han convertit en el principal tenidor de les lletres del Tresor. Al suport de l’ Estat a la inversió s’hi ha sumat una de les remuneracions més atractives d’entorn financer, amb fins a un 3,46% el termini anual.
Aquesta recerca de millors rendiments per als estalvis no només es reflecteix en la sortida d’estalvis refugiats als dipòsits bancaris. La fuga de diners dipositats en fons de pensions i assegurances ja arriba a un 21,3% des del juliol del 2022 i un 2,5% des de començament d’any.
Mentre que el deute públic a un any ofereix fins a un 3,4% d’interès, els bancs sols n’ofereixen un 2,2% als nous dipòsits
Molt més aguda ha estat la caiguda registrada a les institucions d’inversió col·lectiva, que s’ha desplomat un 31% al còmput interanual i un 17,8% des del gener. Això sí, en aquest cas influïda també per canvis legislatius que afecten aquesta mena d’estalvi.