Les llars eleven a 16.608 milions la inversió en lletres i la redueixen a l’Ibex
Diari de Girona. Les famílies disparen a màxims la seva aposta pel deute de l’Estat a curt termini, que amb prou feines va arribar a 19 milions d’euros l’any passat. Els particulars han retirat uns 3.000 milions de les empreses de la borsa en 12 mesos.
El xoc inflacionista i les pujades dels tipus d’interès oficials dels bancs centrals per combatre’l estan provocant una recomposició ràpida de l’estalvi i la inversió de les llars espanyoles. La inusitada escalada de l’interès que paga l’Estat per les lletres del Tresor ha provocat que les famílies hagin passat a destinar a aquests títols de deute a curt termini 16.608 milions d’euros al tancament del juny, segons va publicar ahir el Banc d’Espanya. Es tracta de la xifra més alta des que va començar l’estadística el 2002 i molt llunyana dels 19 milions del mateix mes del 2022. En el mateix període, el valor de la inversió dels particulars a les empreses de l’Ibex 35 ha augmentat un 14,6%, fins als 86.743 milions. Tot i això, el selectiu ha pujat més en el mateix termini (un 18,5%), cosa que implica que els ciutadans han retirat uns 2.950 milions d’aquestes companyies en aquests 12 mesos.
Darrere de tot això hi ha les decisions que ha pres el Banc Central Europeu (BCE) per intentar punxar l’espiral inflacionista. L’autoritat monetària de la zona euro, així, ha apujat el tipus d’interès principal del 0% al 4,25% entre el juliol del 2022 i el juliol passat, mentre que la facilitat de dipòsit -l’interès amb què remunera els diners que guarda als bancs, el més rellevant en el context actualha passat del -0,5% (els tornava menys del que els guardava) al 3,75%. Això ha disparat l’interès de les lletres: a les subhastes del juny de l’any passat, el Tresor es va comprometre a pagar entre el -0,35% a tres mesos i el 0,504% a un any, mentre que en les mateixes col·lacions del passat juny els tipus van ser d’entre el 3,263% i el 3,468%.
A l’increment de la inversió de les llars en lletres també hi ha contribuït la persistent resistència dels bancs a elevar la remuneració dels dipòsits a termini malgrat l’alça dels tipus oficials. El tipus mitjà dels nous dipòsits, així, ha passat del 0,11% del juny del 2022 al 2,21% del juny passat, un nivell encara notablement inferior al de les lletres i també a la mitjana de la zona euro (2,7%). A més, el 91,3% dels diners que tenen les llars als bancs estan en comptes a la vista i es remuneren de mitjana només un 0,12%. Això
L’increment està relacionat amb la resistència dels bancs a remunerar els dipòsits a termini
ha contribuït a que, si bé l’estalvi en dipòsits a termini ha augmentat (en 18.295 milions i un 27%, fins als 85.890 milions), el saldo total de les famílies en la banca –comptes més dipòsits– s’hagi reduït en 4.534 milions i un 0,5%, fins als 992.854 milions.
Tot plegat ha provocat que les llars passessin al maig a ser el primer posseïdor espanyol de lletres del Tresor per davant dels bancs per primera vegada des que hi ha dades, amb un avantatge que es va ampliar al juny. Així, les famílies tenien fa dos mesos el 23,4% dels 71.004 milions d’euros d’aquests títols en circulació, quan un any abans només posseïen el 0,02%. Se situen davant de bancs (17%), empreses (9%), fons d’inversió (6%), administracions públiques (4,6%), asseguradores (3%), fons de pensions (1,5%) i Banc d’Espanya (1%). Només els superen els propietaris estrangers, que en qualsevol cas estan reduint la seva inversió (en un 50%, fins als 23.675 milions) i per tant el seu pes (del 62% del juny del 2022 al 33,3%).
Això sí, l’eufòria dels particulars per les lletres, que es va disparar a principis d’any com van demostrar les cues a les seus del Banc d’Espanya o els problemes del web del Tresor, comença a donar símptomes d’estabilització. El volum d’aquests títols en mans dels particulars, així, ha passat de duplicar-se mes a mes al gener i al febrer a créixer un 11% molt més moderat al juny respecte el maig.
Moderació dels tipus
La subhasta de la setmana passada també va donar pistes d’aquesta estabilització: va registrar una demanda alta, però la segona més baixa des de començament d’any. Està probablement relacionat amb la moderació dels tipus: després de més d’un any de fortes pujades, l’interès de les lletres a tres mesos va ser similar al de la subhasta del juliol (3,535% davant el 3,531% anterior), mentre que en els títols a nou mesos va baixar lleugerament (de 3,81% al 3,7%).
L’Estat, en qualsevol cas, continua pagant un interès elevat per col·locar el deute. El tipus dels títols a nou mesos de la setmana passada va ser el segon més alt des de la seva creació el 2013, després del màxim registrat al juliol. I l’interès a tres mesos continua en un nivell al qual no arribava des de fa uns 12 anys. No és una pujada particular d’Espanya, com sí que va passar durant la crisi del deute de fa una dècada. Els interessos que paguen tots els països europeus han experimentat ascensos a mesura que el BCE apujava els tipus.
La clau de la seva evolució futura, i per tant de les oportunitats d’estalvi i inversió de les llars, rau en el que faci el banc central amb els tipus en els propers mesos. La institució va deixar al juliol la porta oberta a tornar-los a apujar o fer una pausa en la reunió de mitjans de setembre, però el mercat opta ara com ara pel segon, cosa que explica l’estabilització de l’interès per les lletres.
L’eufòria pels títols es va disparar a principis d’aquest any i ara es comença a estabilitzar