“Les grans ciutats abracen el turista i ofeguen el veí”
La Vanguardia. Ciutats a la venda. Va créixer a Benavente, va viure deu anys al centre de Barcelona i ara viu a Madrid. La seva perspicàcia i esperit crític el va empènyer a escriure La España de las piscinas , premi al millor assaig del Gremi de Llibreries de Madrid. Descriu la perifèria de les grans ciutats espanyoles a on s’ha traslladat la classe mitjana, xalets a l’estil nord-americà. Ara ens descriu a El malestar de las ciudades (Arpa) el model neoliberal que s’ha apropiat de les ciutats, convertides en un producte de consum internacional en què mana el preu, i que posa la ciutat a la venda i desplaça els seus residents. “L’aposta és vendre la pròpia ciutat com més cara millor, en comptes de produir. Així, les ciutats acabaran consumint-se mentre alimenten la nostra por amb successos, soroll de fons que acaba distraient-nos de l’essencial.”
Estic incòmoda a la meva ciutat.
És normal, perquè vostè viu
en un parc temàtic i ha de compartir espai cada dia amb gent que té interessos molt diferents dels seus.
Els turistes?
Sí, les grans ciutats abracen el turista i ofeguen el veí perquè el turista té una disponibilitat de despesa superior i acaba definint la ciutat segons el seu interès.
El turista està de pas.
Per això si tinc una ferreteria, millor la tanco i obro una pizzeria, m’anirà millor.
El rendisme ha substituït la producció?
Sí. Dividir un pis i llogar-lo per habitacions és més rendible que llogar-l’hi a una família amb un contracte de cinc anys.
I què fan els ajuntaments?
Actualment la seva funció principal és atreure els fluxos de fora, sigui en inversió, nòmades digitals o turistes… Els ajuntaments entren en competició els uns amb els altres. Les administracions s’han convertit en empresaris de la ciutat, i això té bona premsa.
Les ciutats s’han convertit en un producte i cada vegada més car?
Sí. Les ciutats han esdevingut marques que necessiten atreure nous inversors, encara que això signifiqui que la gent que hi viu no pugui competir amb aquell capital que ve.
I a què ens aboca aquest model?
Al creixement de l’àrea urbana. Europa és un refugi, un lloc magnífic per a les rendes altes del món perquè hi ha una societat més o menys estable i amb prou feines hi ha violència, així que tots volen una casa i un passaport, i això desplaça els nadius.
Madrid i Londres, les ciutats més desiguals d’Europa.
Al centre de Madrid per Setmana Santa els bombers van haver de fer-se càrrec de la confraria perquè allà ja no hi viuen madrilenys. Quan es posa una ciutat en el mercat, corres el risc que te la comprin.
I la desacceleració, les ciutats més humanes i més verdes?
Sí, i sense vehicle privat i amb comerç de proximitat, és una idea que acabarà imposant-se per una qüestió de supervivència però… continuaran sent només per al que les pugui pagar o per a tothom?
Què passarà amb l’ Espanya de les piscines i la sequera?
Es tracta novament d’un ús privat d’un bé públic. L’ús privat són les piscines, el regadiu i el sistema d’explotació a través d’hotel més camp de golf.
Però això ja no és possible.
A mi em fa l’efecte que l’advertiment no val. Quan ets a la meitat de la festa, només t’atura l’ensurt que “ja no hi ha més aigua, s’ha acabat”.
…
I l’ensurt vindrà a Andalusia i Castella-, on continuen amb aquest model de convertir cultius de secà en regadiu, fer servir regadius il·legals i establir urbanitzacions més camp de golf i projectes urbanístics basats en piscines.
Veiem turistes borratxos en banyador pel centre de la ciutat a les set de la tarda.
El projecte polític que defensava que calia limitar aquest model no ha guanyat les eleccions.
Ja.
I passa el mateix a les Balears, la idea del “ja no podem més” ha perdut les eleccions. Espanya és un lloc vinculat a la
fiesta , que és una paraula internacional gràcies a Hemingway.
És la nostra gran aportació al món?
Pamplona té quinze dies de juliol que es torna boja, que pateix una catarsi, una afluència turística descomunal, però no s’ha convertit en una ciutat turística tot l’any.
Perquè no ha volgut, oi?
No ha fet l’aposta que el turisme sigui la principal indústria, ni tampoc Bilbao, on tenen el focus d’atracció turística que és el Guggenheim però alhora han reindustrialitzat la ciutat. Tot i això, Barcelona, Madrid o Màlaga viuen del turisme.
I això on ens porta?
A ciutats molt multiculturals amb grans àrees urbanes on viu la gent que treballa en aquella ciutat. Los Angeles és el gran mirall en què mirar-nos.
Models basats en la segregació urbana?
Sí, on no hi ha interacció entre els diversos grups socials, i això fa que les ciutats acabin sent conflictives, ho veiem als Estats Units o a França, on tenen esclats de violència periòdics. La ciutat és la barreja, la convivència en què s’ha d’arribar a acords.
La desigualtat és més que un error?
La desigualtat és un model que molts consideren bo perquè promou la creativitat i la competència. I si es privatitzen certs serveis, passes de ciutadà a client, i aquest també és un model.