“Les empreses necessiten menys burocràcia i més seguretat jurídica”
La Vanguardia. José Luis Escrivá, el governador del Banc d’Espanya, discrepa de les anàlisis que estableixen que el creixement de l’economia espanyola aquests últims anys no incorpora augments apreciables de productivitat i que només és pel creixement demogràfic. Es mostra cautelós a l’hora d’anticipar els efectes de les noves polítiques aplicades per l’acabada d’estrenar Administració dels Estats Units de Donald Trump. Creu que el BCE ha conduït adequadament la lluita contra la inflació i que l’objectiu del 2% és relativament a prop. L’entrevista amb La Vanguardia té lloc a la seu del Banc d’Espanya a la plaça de Catalunya de Barcelona, un edifici d’enormes proporcions que el governador reconeix que està infrautilitzat i que, en col·laboració amb les autoritats catalanes i barcelonines, admet altres usos diferents o complementaris que, de moment, no concreta en espera d’estudiar a fons les possibles alternatives. De moment, la seu a la capital catalana acollirà un nou centre d’innovació.
Quins plans tenen per a la sucursal del Banc d’Espanya a Barcelona? Un edifici així, en un lloc privilegiat com és plaça Catalunya amb Portal de l’Àngel, no està una mica infrautilitzat?
Sí, tenim un edifici de 28.000 m² clarament infrautilitzat, jo mateix ho he constatat aquests dies que l’he visitat i, a més, en alguns aspectes no és apropiat per a les funcions actuals, com ara la distribució i el processament d’efectiu, per exemple, que exigeixen un operatiu molt complex per ser en un edifici tan cèntric. Per buscar una utilització d’acord amb el lloc hem de parlar amb les autoritats catalanes, perquè s’hi impliquin i que aquest edifici pugui tenir molta més utilitat.
Alhora, pensem a reforçar la presència del Banc d’Espanya a Catalunya. La idea és que el nostre nou centre d’innovació sigui aquí, a Barcelona, aprofitant el gran talent tecnològic de la zona. Serà un centre per assajar noves tecnologies en l’àmbit de les finances i l’economia, desenvolupar entorns de proves de casos d’ús d’intel·ligència artificial, tant per a la nostra institució com per acompanyar el sector bancari en el desplegament de la IA. En aquest marc, dijous precisament vam firmar un acord amb el Barcelona Supercomputing Center per treballar conjuntament en aquest àmbit.
Quina és la seva anàlisi del context internacional? Els aranzels anunciats per Donald Trump, el gir dels Estats Units davant la guerra d’ Ucraïna… Com pot afectar tot això l’economia espanyola i europea?
Jo crec que l’expressió que defineix millor la situació actual és extraordinària incertesa. És molt difícil calibrar els impactes dels esdeveniments que tenen lloc. En aquest context, el que és aconsellable és ser cautelós, particularment, des del punt de vista de la política monetària, anar recollint informació, esperar que s’aclareixin els dubtes sobre alguns elements, veure com es decanten les diferents dinàmiques geopolítiques… És una situació de molta complexitat.
Fa costat a Isabel Schnabel (consellera del BCE)? Pensa que no toca continuar abaixant els tipus d’interès?
No, no dic això. Dic que cal ser cautelós. Estic d’acord amb la manera en què el Consell de Govern del Banc Central Europeu, de què jo formo part, condueix la política monetària. Particularment, avaluem tot el context macrofinancer i geopolític reunió rere reunió, tenint en compte tota la informació que arriba i com afecta les perspectives d’inflació a mitjà termini, i no tenim un camí preestablert per als tipus d’interès a futur. Alhora cal constatar que, almenys fins ara, el nostre escenari central per a l’àrea de l’euro, de reducció progressiva de la inflació cap a l’objectiu del 2%, s’ha anat materialitzant. La inflació es va situar al gener en el 2,5%; encara queda, per tant, camí fins a l’objectiu del 2%, en part perquè la inflació dels serveis mostra una certa resistència a la baixa. Ja veurem si, els pròxims mesos, accelera el ritme de moderació, com esperem, basat en un ritme més lent de creixement dels salaris i en alguns efectes base estadístics que pressionaran a la baixa. Això té lloc en un context en què la demanda afegida a Europa continua mostrant alguns senyals clars de debilitat, tot i que amb notables diferències entre països, cosa que també és un element a tenir en compte. També cal fer molta atenció al comportament dels mercats financers. Per exemple, les borses, sobretot la nord-americana, encara estan amb valoracions molt altes. Fa la sensació que els mercats posen molt poc preu a riscos que, des d’un punt de vista fonamental, poden generar dinàmiques indesitjables. Ho hem vist amb DeepSeek.
Preocupa al Banc Central Europeu aquest diferencial de tipus entre els EUA i Europa?
No necessàriament, perquè les dinàmiques de creixement i d’inflació a les dues regions estan mostrant algunes diferències evidents, per exemple, amb un creixement molt més robust als EUA que a l’àrea de l’euro. Per tant, és natural que, fins a cert punt, les polítiques monetàries en aquestes dues àrees també presentin algunes diferències.
Europa es queda descol·locada en la cursa de la intel·ligència artificial?
Sí, Europa va amb retard. Té tres coses per fer: la primera, que ja és el que ha anunciat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, és el desenvolupament del que anomenen factories d’intel·ligència artificial. De fet, n’hi ha set a Europa, una de les quals serà a Barcelona (la del BSC), i és un projecte d’enorme importància. Aquestes factories permetran portar l’experimentació en IA a les empreses. El següent pas són les futures gigafactories, que permetran distribuir ràpidament el coneixement generat i començar a adoptar-se sobretot a les mitjanes empreses.
La segona qüestió que ha d’abordar Europa és potenciar moltíssim el mercat de capital risc a les nostres startups. A Europa tenen lloc idees amb un potencial de desenvolupament molt gran, tantes com als EUA i a la Xina. Tot i això, necessiten un mercat de capital risc que les financi per desenvolupar-se. La clau és donar suport als nostres innovadors, a les persones que fan R+D.
Una tercera fonamental són les dades: amb la IA, s’han convertit en un factor clau. Europa té molta informació estructurada i no estructurada, i això passa singularment en l’àmbit públic. És necessari desenvolupar mecanismes per compartir la informació, sempre amb prou garanties d’ anonimització que permetin convertir-la en un avantatge competitiu.
Tot i això, com podrà Europa assumir alhora més despesa en armament, inversions en IA, ajuts a les startups, mantenir la política social i complir amb les regles fiscals?
Amb una aproximació europea en conjunt. Hi ha països que no tenen espai fiscal per a aquests projectes, però d’altres sí. Atès que parlem de projectes genuïnament europeus, Europa en conjunt pot prendre iniciatives de finançament. El Pla de Recuperació n’és un exemple, d’actuació a escala europea. Si pren aquest model i s’afronta amb lideratge conjunt europeu, Europa en conjunt té espai fiscal per a aquestes inversions i, sobretot, ha de propiciar que des del principi hi hagi col·laboració publicoprivada.
Comparteix la crítica que l’economia espanyola creix perquè augmenta la població i té un baix model de productivitat?
El tema és molt més complex. De fet, quan un mira el creixement de l’economia espanyola, en alguns àmbits en què creix més és, per exemple, en serveis no turístics, amb capital humà bastant qualificat, i també el sector industrial es comporta millor que en altres parts d’Europa. És a dir, no creixem només gràcies al turisme, malgrat que també contribueix al nostre dinamisme. I fins i tot en el turisme hi ha un ús més eficient del capital existent, ja que creix especialment els mesos que abans eren més fluixos i a les zones d’ Espanya on hi havia menys turistes. Això què significa? Que el capital físic (hotels i altres infraestructures turístiques) es fa sevir de manera clarament més eficient i que suposa un guany de productivitat.
D’altra banda, les energies renovables cada vegada tenen més pes en el nostre mix de generació i això ens dona un avantatge competitiu en forma d’uns costos de l’energia elèctrica per a les nostres empreses que el 2023 i el 2024 han estat sensiblement més baixos –entorn d’un 30%-40% menys– que els que han enfrontat les empreses de l’àrea de l’euro de mitjana.
A més, com a resultat de les polítiques migratòries que s’han desenvolupat, Espanya està en una situació relativament millor que la d’altres països del nostre entorn respecte a possibles colls d’ampolla en alguns sectors que no troben mà d’obra.
Fins a quin punt és greu que Espanya encara no tingui pressupostos generals de l’ Estat?
Sense devaluar la importància dels pressupostos, el que necessitem és reforçar els mecanismes que ens ajudin a planificar i a tenir una visió a mitjà termini dels nostres comptes públics. En aquest sentit, el Pla Fiscal i Estructural de mitjà termini té un paper clau, encara que hagués estat desitjable molta més concreció en alguns aspectes, sobretot en les inversions públiques que es prioritzaran per impulsar un creixement a mitjà termini més gran.
Poc crític amb el Govern espanyol…
La meva feina i el del meu equip no és ser crític amb el Govern espanyol, sinó documentar els principals factors que hi ha darrere el comportament de l’activitat econòmica al nostre país i destacar i analitzar quins són els reptes estructurals més importants dels pròxims anys. En aquest sentit, hi ha un considerable marge de millora en les polítiques públiques, per exemple, per incrementar de manera sostenible el creixement de la productivitat, com també per mitigar els creixents problemes d’accessibilitat al mercat de l’habitatge i que tenen incomptables ramificacions tant en l’esfera social com en la purament econòmica.
A més, i com he assenyalat abans, falta una planificació de mitjà termini dels comptes públics, no només per reforçar-ne la sostenibilitat, sinó per millorar la “qualitat” dels comptes públics. Amb això vull dir que és imprescindible que la composició dels ingressos i despeses públiques es revisi integralment intentant de trobar una combinació que sigui més eficient i afavoridora del creixement. És fonamental que entenguem per què la inversió privada no tracciona al nostre país. Aquí hi ha molts àmbits en què les polítiques públiques tenen molt marge de millora. Per exemple, per proveir més seguretat jurídica, per reduir la càrrega burocràtica i regulatòria que enfronten les empreses i per garantir la unitat de mercat al nostre país.
Queda el tema de les pensions. S’acosta el mecanisme d’ajust, vostè és el pare de la reforma…
L’important és que el nou marc es comenci a aplicar i això passarà aquest any amb l’avaluació que realitzarà l’ Airef de la sostenibilitat del sistema. L’element més important de la reforma és que posa números concrets al que hem d’entendre per sostenibilitat del sistema: aquest càlcul seria que la mitjana de la despesa pública en pensions del 2023 al 2050, descomptant les mesures addicionals d’ingressos per assegurar la sostenibilitat, no pot superar el 13,3% del PIB. Aquesta és la clau, tenim un número a què ens ancorem i que és un nivell de despesa en pensions assumible, semblant al dels nostres països homòlegs i acordat amb les autoritats europees. Constatarem cada tres anys que tots els elements que determinen aquesta projecció, que és incerta i que cal anar actualit- zant, es van materialitzant i, si no es materialitza, es prendran mesures.
Parlem de banca. Hi ha sobre la taula l’opa del BBVA sobre el Sabadell.
És una altra autoritat, la de Competència ( CNMC), la que s’ha de pronunciar sobre la qüestió, i esperem el que dictamini.
Tot i això, creu que hi ha marge per augmentar la concentració bancària a Espanya?
Jo crec que no hem de ser gaire dirigistes en tot això des de l’àmbit públic i, sens dubte, són les autoritats de competència les responsables d’analitzar tots els aspectes relatius al grau de concentració bancària i les seves implicacions.
Sobre el salari mínim, hem arribat al límit de pujades?
Des del 2018, el salari mínim ha augmentat a Espanya gairebé un 60% impulsat per l’acord del Govern espanyol amb els agents socials. Cal avaluar els efectes sobre el mercat de treball, però hem de ser conscients que és bàsicament una mesura molt eficaç de predistribució de renda i, per tant, de reducció de la desigualtat salarial. Si això implica alguns costos, cal ponderar-los davant aquest objectiu principal. En qualsevol cas, les pujades dels últims anys han coexistit amb un mercat laboral particularment dinàmic.
La reducció de la jornada laboral ha enfrontat el Ministeri de Treball amb les patronals. Creu que pot tenir un impacte negatiu?
Durant les últimes dècades hi ha hagut una considerable reducció de la jornada laboral mitjana. La reducció esmentada ha estat molt heterogènia per sectors i empreses, cosa que ha permès adequar-la a les característiques específiques. Aquesta heterogeneïtat s’ha de mantenir de cara al futur. Davant una eventual reducció per llei de la jornada, seria desitjable que les diferents empreses i sectors disposessin d’una àmplia flexibilitat per acomodar aquest canvi normatiu si es volen evitar els possibles efectes negatius sobre els costos laborals, la productivitat i el nivell d’ocupació.