Les empreses multipliquen els incentius i càstigs per frenar les baixes
Diari de Girona. Els convenis que condicionen una part del salari, com també els dies lliures a final d’any, a l’assistència a la feina cobreixen cada vegada més treballadors
De la cervesera Damm a Cacaolat, passant per la cotitzada Repsol o l’empresa pública TMB, les companyies que aposten per premiar als seus empleats si no es posen malalts o castigar aquells que acaben agafant la baixa es multipliquen.
Les clàusules anti absentisme estan proliferant entre el mercat laboral català i cada vegada són més les companyies que tracten d’incloure algun tipus de bonificació condicionada a l’assistència o no de part dels seus treballadors al centre de treball.
Retallar part del sou mentre s’està de baixa, donar dies lliures a qui no cau malalt o pagar-li un plus per assistència a qui no s’absenta cap dia o només pocs al llarg de l’any són alguna de les pràctiques per a tractar de desincentivar que els empleats vagin al metge. Segons un informe elaborat per Adecco a demanda de la patronal Foment del Treball, un de cada quatre assalariats del sector privat està cobert per un conveni amb alguna mena de clàusula anti absentisme.
«Les organitzacions empresarials i sindicals signants d’aquest acord manifestem la nostra preocupació pels indicadors d’incapacitat temporal derivada de contingències comunes. En aquest sentit, desitgem establir línies d’actuació que millorin la salut de les persones treballadores», recollia l’últim acord estatal per a la negociació col·lectiva (AENC), una sort de ‘conveni de convenis’ que signen les cúpules de CEOE, CCOO i UGT per a orientar als seus sectorials.
Gairebé 200.000 treballadors a Catalunya falten algun dia de la setmana al seu lloc per una incapacitat temporal, segons dades de l’INE. Són centenars els plecs que regeixen a Catalunya i que contenen algun tipus de clàusula vinculada a l’«absentisme», segons el terme referit en el mateix i signat pels sindicats. Existeix en empreses com la dels populars cereals Kellogg’s, firmes de missatgeria com GLS, automobilístiques com la Seat, petites empreses com a Asfaltos Españoles SA o multinacionals com Schnellecke Logistics, entre altres.
Un de cada quatre assalariats del sector privat està cobert per alguna clàusula antiabsentisme
Segons dades del Regcon (portal on es publiquen tots els acords laborals), només a Catalunya hi ha un total de 167 convenis col·lectius registrats i actualment vigents que contenen algun tipus d’esment o clàusula relativa a l’«absentisme». Als quals cal sumar convenis estatals d’empreses amb milers de treballadors a Catalunya, com és el cas, per exemple, de Mercadona. La cadena de supermercats deixa de pagar el 100% de salari als seus treballadors durant una baixa si aquesta dura més de l’habitual per al tipus de patologia o si el treballador s’absenta més del 2% de la seva jornada anual.
Retallar durant la baixa
Les companyies tracten de pressionar o desincentivar als seus treballadors perquè no agafin la baixa de diferents formes. Una de les més habituals és la practicada per Mercadona, és a dir, retallar la paga que un percep durant el temps d’incapacitat temporal. Altres empreses, com per exemple les encarregades dels bingos, garanteixen el 100% de la remuneració des del primer dia en cas de malaltia comuna, però només si no se superen uns percentatges determinats d’absències totals -en aquest conveni es marca un 10% del total de plantilla, si bé en uns altres es baixa al 7% o al 4%-. Si s’excedeixen, encara que la baixa estigui acreditada per un facultatiu, es cobra menys.
Davant la via de la coerció, altres companyies aposten per donar un complement «per assistència». Aquest plus oscil·la entre diferents imports, alguns no menors. Per exemple, a Urbaser, una de les grans empreses de la neteja viària, que gestiona dos dels majors quadrants a Barcelona, un empleat pot emportar-se fins a 400 euros bruts a l’any addicionals si no falta cap dia al seu lloc. Si falta encara que només sigui un, aquest plus ja baixa a 200 euros i si supera les tres faltes no cobra res. En altres companyies, com el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, el plus de productivitat, que entre altres coses està vinculat a l’absentisme, pot representar fins més de 4.000 euros anuals.
No en va, pot arribar a tenir un pes rellevant en la nòmina i ajuda a explicar que més de la meitat dels catalans hagin decidit anar a treballar durant l’últim any malgrat trobar-se prou malament per a anar al metge i sol·licitar la baixa, segons l’última Enquesta de qualitat i condicions de treball de la Generalitat.
Algunes companyies limiten el pagament d’aquesta mena de plusos per assistència a determinades categories professionals, habitualment les menys qualificades i més mal pagades. Unes altres, concedeixen dies de festa addicionals a aquells treballadors que no hagin estat baixa per incapacitat temporal durant l’any, com és el cas de la central nuclear d’Ascó. També en el sector públic regeixen pràctiques d’aquest tipus. TMB, per exemple, amb centenars de treballadors i una plantilla fortament sindicalizada, abona una prima que pot ser de més de 600 euros anuals i un 10% de la mateixa està condicionada al fet que el «l’absentisme global no excedeixi del pressupostat en plantilla», segons recull el seu conveni.
Aquesta mena de clàusules aconsegueixen reduir les taxes d’absències?