Les empreses hauran de donar explicacions sobre l’ús d’algoritmes als empleats
Diari de Girona. L’última proposta de l’equip de Díaz per regular el treball en plataformes digitals augmenta la cobertura i el dret a la informació de les plantilles.
El Ministeri de Treball ha remès a patronal i sindicats una nova proposta per regular la feina a les plataformes digitals. L’equip de Yolanda Díaz ha reforçat la cobertura del seu projecte per a tots els treballadors afectats directament durant la seva jornada laboral per un algoritme. També ha introduït el dret dels empleats de qualsevol firma que utilitzi un algoritme per a l’organització de la feina exigir a la direcció de l’empresa informació sobre el seu funcionament, segons van confirmar diverses fonts presents en la negociació.
La idea de l’equip de Yolanda Díaz és que el document remès aquesta setmana als agents socials sigui el definitiu, excepte que es produeixin possibles modificacions de darrera hora que suggereixin les parts. Però, després de tres mesos de negociacions, Treball pretén tancar aquesta carpeta i que la propera reunió ja sigui l’última. Les parts seran citades «els pròxims dies», segons afirmen fonts del Ministeri, tot i que encara sense data concreta. La CEOE, segons assenyalen diverses fonts presents en la negociació, no ha presentat en aquests tres mesos cap document de treball propi; ja que es troba paralitzada per importants divisions internes.
Reforçar les garanties
Les modificacions introduïdes en l’últim document de Treball obren, sense concretar, el perímetre de la coneguda com a Llei Rider a tot treballador afectat per una «gestió algorítmica». El primer punt de la proposta pretén reforçar les garanties de laboralitat dels treballadors, en els casos en què un algoritme incideixi en si un determinat ocupat manté o no el seu lloc de treball o si és decisiu en la càrrega laboral que maneja.
L’objectiu d’aquest punt és potenciar les possibilitats dels treballadors que considerin que operen com a «falsos autònoms» i que haurien d’estar enquadrats com a assalariats. Això ja passa amb l’actual normativa i s’està plasmant en múltiples sentències, com la coneguda la setmana passada sobre una causa amb 748 riders de Deliveroo a Barcelona; a favor de la seva laboralitat. O la sentència del mateix signe del Tribunal Suprem en el cas concret d’un repartidor de Glovo. El redactat plantejat per Treball pretén obrir aquest focus, per a la interpretació dels tribunals, a treballadors d’altres plataformes que no siguin de repartiment, com les aplicacions de treballadores de la llar o de serveis domèstics.
Per als repartidors de plataformes, però, el redactat de la proposta de Treball sí que inclou un reconeixement explícit de la laboralitat, tal com ja va avançar El Periódico. I així ho va remetre el Govern a Brussel·les a l’agenda de reformes enviades aquesta mateixa setmana. Segons el text resum traslladat als agents socials, la nova llei pretén «abordar la regulació de les persones que efectuen el repartiment a domicili en l’àmbit de les plataformes digitals».
Dret a preguntar
Un altre punt nou que introdueix l’última proposta que ha fet Treball és un afegit a l’article 64 de l’Estatut dels Treballadors. Aquest es refereix al dret d’informació i consulta dels treballadors sobre les seves condicions de treball. Concretament, l’equip de Díaz planteja obrir a la representació legal dels treballadors el dret a exigir informació sobre com l’algoritme que pugui utilitzar una empresa per a la seva organització laboral incideix en les condicions de treball de la seva plantilla.
Antiga reclamació