Les comarques gironines lideren el creixement econòmic
Diari de Girona. Girona acumula un augment del VAB del 13,6% des del 2019, per davant de la resta de grans àmbits territorials catalans.
Les comarques gironines són l’àmbit territorial de Catalunya on més ha crescut l’economia des d’abans de la pandèmia. El valor afegit brut (VAB) de l’eix gironí se situa el 2025 un 13,6% per sobre del nivell del 2019, davant de l’11,5% del conjunt català. Al capdavant d’aquesta evolució hi ha, a més, tres comarques gironines: el Gironès, amb un augment acumulat del 17,1%; la Garrotxa, amb un 17%; i el Pla de l’Estany, amb un 15,7%.
Les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal BBVA 2026, presentat ahir, dibuixen així una recuperació especialment intensa de l’economia gironina després del sotrac de la covid. El creixement acumulat de Girona supera també el de l’eix metropolità de Barcelona, que des del 2019 ha avançat un 13%, i queda clarament per sobre de les comarques centrals, amb un 10,6%.
La fotografia, però, canvia si es mira únicament l’últim exercici. Girona no va liderar el creixement el 2025. L’eix gironí va incrementar el VAB un 2,9%, una dècima menys que la mitjana catalana, mentre que el pla de Lleida va encapçalar l’avenç amb un 3,7% i l’eix metropolità de Barcelona va créixer un 3,1%.
També hi ha diferències importants dins del territori. Després del Gironès, la Garrotxa i el Pla de l’Estany, l’Alt Empordà i la Selva acumulen un creixement de l’11,8%, el Baix Empordà del 10,8% i el Ripollès del 5,3%. Aquest últim és, amb diferència, el territori de l’eix gironí que menys ha avançat respecte d’abans de la pandèmia.
El comportament durant el 2025 també mostra aquestes dues velocitats. El Gironès va créixer un 3,5% i el Pla de l’Estany un 3,1%, tots dos per sobre de la mitjana catalana del 3%. La Garrotxa va igualar-la, amb un 3%, mentre que la Selva va avançar un 2,8%, l’Alt Empordà un 2,5%, el Baix Empordà un 2% i el Ripollès només un 1,4%.
El pes de la indústria
Una de les claus de la trajectòria gironina és la seva estructura productiva. Josep Oliver, catedràtic emèrit de la UAB i director de l’Anuari, apunta especialment al paper de la indústria en algunes de les comarques que més han crescut. La Garrotxa n’és el cas més clar: el sector industrial representa el 45,4% del seu VAB, un pes molt superior a la mitjana catalana (18,8%). També és especialment elevat al Pla de l’Estany, on arriba al 36,2%, i a la Selva, amb un 25,5%.
Tot i aquest pes industrial en algunes comarques, els serveis continuen sent amb diferència el principal pilar de l’economia gironina. Representen el 71,9% del VAB de l’eix gironí, davant del 20,4% de la indústria, el 6,5% de la construcció i l’1,3% del sector primari. L’Anuari no inclou la Cerdanya dins l’eix gironí, sinó que l’agrupa amb les comarques de muntanya. La comarca també presenta, però, un balanç positiu des de la pandèmia. El seu VAB és actualment un 11,4% superior al del 2019, pràcticament en línia amb l’11,5% del conjunt de Catalunya i molt per sobre del 3,5% acumulat pel conjunt de les comarques de muntanya.