Les collites esdevenen asfixiants perquè produir costa un 33% més
Diari de Girona. La pujada de la despesa es menja el marge de guanys.
El cost de produir aliments es va disparar un 33% durant els quatre primers mesos d’aquest any, dada que ajuda a explicar l’augment del seu preu de venda. Les derivades econòmiques de la guerra a Ucraïna han impactat de ple sobre el sector primari, tant per la crisi energètica com per la inflació desbocada. D’aquesta forma, agricultors, ramaders i pescadors es troben amb que el preu de les matèries que utilitzen per produir s’ha elevat exponencialment. L’energia ha pujat un 87,6%; els fertilitzants, un 93,9%, i els pinsos, un 27,4%.
La conseqüència més directa d’aquest augment en els costos de producció la paga el consumidor al supermercat, on es gasta un 6,2% més per omplir la nevera i s’emporta un 1,4% menys de productes.
Tanmateix, els professionals del sector no haurien traslladat «en la seva totalitat» aquest augment de costos sobre el preu de venda. I és que, amb la finalitat de protegir la demanda, han esmorteït l’encariment i han retallat els seus marges de beneficis. Una situació que pot arribar a posar en perill la viabilitat d’aquestes empreses, segons la lead economist de CaixaBank Research, Judit Montoriol, que ha liderat l’informe sectorial Agroalimentari. Les companyies més petites, de fet, poden estar incorrent en pèrdues.
Si a aquesta conjuntura s’hi suma la situació de sequera generalitzada que ha patit gran part del territori, i que ha derivat en collites més austeres, el resultat és una pèrdua de pes del sector primari en l’economia espanyola. Mentre que el 2021 representava el 2,8% del valor afegit brut (VAB), en el segon trimestre d’aquest any ha descendit al 2,1%.
Pujada de l’IPC
El cert és que, malgrat aquest esforç dels productors per no contribuir a inflar els preus, omplir el cistell d’anar a comprar cada vegada és més car. L’IPC dels aliments va pujar a l’agost fins al 13,8% interanual. I les perspectives apunten que aquesta inflació continuarà elevada durant mesos, però acabarà per contenir-se. Ho farà davant la previsió d’una tardor complicada en termes econòmics, en la qual s’espera que el consumidor «opti per comprar aliments per cuinar-los a casa, i compensi una eventual inferior despesa en restauració», segons estableix l’esmentat informe.
La salut del sector es pot mesurar també observant el mercat laboral. En aquest punt, hi ha una diferència remarcable entre el sector primari i la indústria agroalimentària. El nivell d’ocupació del primer va descendir al setembre un 3% interanual, i compta amb 1.054.627 treballadors afiliats a la Seguretat Social. En canvi, el de la indústria agroalimentària va evolucionar favorablement: hi havia 466.636 afiliats, un 2,7% més que fa un any.
L’encariment dels productes es percep, especialment, en aquells dels quals el país és més dependent: els cereals i l’oli de gira-sol, procedents, majoritàriament de Rússia i d’Ucraïna. De fet, la producció de cereals a Espanya és deficitària, per la qual cosa, en el cas del blat, per exemple, han guanyat pes en el mercat altres productors com els Estats Units, l’Argentina o el Brasil. Però, davant l’escassetat d’oli de gira-sol -els països productors no abunden-, es recomana substituir-lo per un altre tipus d’oli d’origen vegetal. En els dos casos, i en general, el risc de desproveïment, tan temut en iniciar-se la guerra, «està contingut».