Blog

El Ministeri d’Hisenda va publicar ahir les primeres dades brutes per poder calcular les balances fiscals de les comunitats autònomes, de manera que compleix un dels compromisos pactats amb Junts per poder convalidar al Congrés els decrets anticrisi i òmnibus. El departament dirigit per María Jesús Montero va especificar que es tracta d’una informació “de partida” i que al llarg de les pròximes setmanes anirà fent públics nous detalls per al càlcul dels comptes territorialitzats.

La publicació de la primera fase de la informació necessària per construir les balances fiscals corresponents al 2021 mostra com Madrid és la comunitat que més inversió d’empreses públiques rep de tot l’ Estat i on la despesa dels ministeris és més elevada. El 19,6% dels 4.422,8 milions d’euros que van invertir les empreses públiques aquell any es va fer a Madrid, davant l’11,6% que va arribar a Catalunya. En relació amb la població, la inversió per habitant a Madrid va ser de 127 euros, i a Catalunya de gairebé la meitat, 66 euros per ciutadà.

Si es miren detalladament algunes de les partides es pot comprovar com Madrid se’n va emportar més de la meitat de la inversió de Renfe operadora a Espanya el 2021. La companyia pública va invertir 644,6 milions, dels quals un 54,6% es van gastar a Madrid, al davant de Catalunya, amb el 14,1%. De la resta d’inversió de l’ Estat en ferrocarrils destaca l’activitat d’Adif d’alta velocitat. El 2021 es van invertir 1.089,7 milions. La comunitat que va rebre més recursos va ser el País Basc, amb 174 milions. A Madrid es van gastar 96,5 milions, i a Catalunya, 22,4 milions.

Hisenda també va oferir les dades sobre la despesa de l’ Administració General de l’ Estat. En aquest cas, Madrid torna a liderar el rànquing amb gairebé 700 milions. La partida que destaca més és la de creació d’infraestructura de carreteres, amb més de 200 milions. Castella i Lleó és la següent comunitat, amb gairebé 400 milions, mentre que Catalunya no arriba als 200 milions.

La Generalitat considera que la informació que ha publicat Hisenda no aporta novetats

Malgrat que algunes de les dades que recullen les balances fiscals ja havien estat publicades en un altre format per Hisenda, ara es presenten amb un altre nivell de desagregació. El director de la Fedea, Ángel de la Fuente, que fa anys que calcula les balances fiscals, assenyala que la informació “és molt lluny de ser suficient per fer bé els càlculs”.

Per Junts, la informació que va facilitar ahir Hisenda és una fita. La formació liderada per Carles Puigdemont va explicar, tot i això, que analitzarà i verificarà amb experts si el ministeri “ha presentat tota la informació necessària per fer el càlcul” de les balances fiscals, una històrica reivindicació de Catalunya. Les últimes dades oficials disponibles daten del 2011. Junts va afegir que les xifres s’haurien de ­mantenir en obert “per permetre que els experts, com ara acadèmics i tècnics, puguin arribar a conclusions”.

La Generalitat, per la seva banda, va considerar que la informació que ha publicat Hisenda no aporta novetats i va demanar al Govern central més dades. “La informació que la Generalitat demana des de fa anys a l’ Estat és que publiqui en quin territori destina programa de despesa”, va explicar el Govern. “Fins ara la partida de les inversions la teníem repartida per ministeris. Avui l’única diferència és que la informació publicada està repartida per programes d’inversió. Però el resultat és el mateix”, van afirmar fonts oficials. Concretament, Catalunya va denunciar que 102.000 milions de despesa de l’ Estat no estan concretades en la informació que va facilitar ahir Hisenda.

Per Catalunya, prenent com a referència les últimes estimacions del Departament d’ Economia, el dèficit amb l’ Estat ja era de gairebé 22.000 milions d’euros el 2021, equivalents a un 9,6% del PIB. El president Pedro Sánchez va respondre també ahir a la sessió de control al Senat que el Govern central pretén plantejar un model de finançament comú, i no pas una proposta singular per a Catalunya.

Les dades que es van publicar ahir han de poder permetre als investigadors i les administracions públiques elaborar les balances fiscals a través del sistema que considerin més adequat. N’hi ha dos a grans trets: el de flux monetari i el de càrrega/benefici.