L’empresa familiar es reivindica
Diari de Girona. Els empresaris familiars espanyols comencen a sentir-se menyspreats per l’actual Govern i adverteixen que ni s’espantaran ni s’amagaran.
De Leopoldo Rodés a Andrés Sendagorta. Són el primer i últim president del Institut de l’Empresa Familiar (IEF). Fundada a Barcelona el 1992, aquesta associació ha aconseguit convertir-se en el principal fòrum dels empresaris familiars espanyols. Un centenar de socis als que s’uneixen 18 associacions territorials. Rodés va ser un dels primers grans publicitaris d’Espanya a través de l’agència que ell va fundar, Media Planning, que avui forma part del grup Havas. Entre els seus reconeixements, el seu paper abans de la designació olímpica a l’octubre de 1986 per aconseguir que els Jocs de 1992 fossin assignats a Barcelona en ser amfitrió dels membres del COI. Sendagorta, de carrera militar, és president de Sener, un grup diversificat d’enginyeria del País Basc, present a sectors que van de l’aeroespacial a la defensa. Reconegut per la seva discreció, la seva última gran aposta ha estat Austràlia. Allà participa en diferents projectes i ha comprat el 60% del capital de l’enginyera Tactix.
L’IEF va tancar dimarts el congrés anual a Càceres, on va participar com a ponent el Rei d’Espanya. Felip VI ha estat present en els darrers set dies en dues reunions més amb destacada participació empresarial: el Congrés de la Confederació Espanyola de Directius i Executius, celebrat a Bilbao, i presidit per Isidre Fainé (president de Fundació Caixa i Criteria), i el Fòrum de La Toja, celebrat en aquesta illa gallega i impulsat per l’hoteler, president del grup Hotusa, Amancio López.
Més enllà de les patronals com la CEOE i les seves afiliades autonòmiques, l’Espanya empresarial mai ha estat escassa de debat, encara que no tot el que es comenta en privat acaba fent-se públic. A aquests fòrums cal unir les diferents organitzacions empresarials, barrejades amb presència d’acadèmics i personalitats de diferents àmbits, com el Cercle d’Economia de Barcelona, el Cercle d’Empresaris de Madrid o el Cercle d’Empresaris Bascos. Aquestes tres organitzacions es reuneixen anualment per donar el premi Reino de España, que aquest any ha recaigut en Gabriel Escarrer Julià, fundador i president del grup d’hotels Meliá. El seu fill, Gabriel Escarrer Jaume, és president d’Exceltur, associació que engloba el sector turístic espanyol.
Amb el nomenament de Sendagorta el maig passat, l’IEF ha tingut quinze presidents, el mandat dels quals dura dos anys i no és renovable. L’empresari basc va substituir en la presidència Marc Puig, president del grup de perfumeria i moda que porta el seu cognom. Tots els presidents han representat sectors molt diversos: des de l’editorial (José Manuel Lara, Editorial Planeta; Javier Moll, Prensa Ibérica) fins als components de l’automòbil (Francisco Riberas, Gestamp), la distribució (Juan Roig, Mercadona) i la moda/tèxtil (Isak Andic, Mango). Mai no ha exercit cap dona com a presidenta, tot i que ara té dues vicepresidentes: Sol Daurella, presidenta de l’embotelladora de Coca Cola, i Sabina Fluxá, vicepresidenta i CEO del grup hoteler balear Iberostar. A elles, a la junta directiva de l’IEF, se’ls uneix una altra dona, Pilar Martínez Cosentino, vicepresidenta d’aquest grup andalús dedicat al disseny i arquitectura per a la llar. Una de les tres està cridada a ser la successora de Sendagorta a la cúpula de l’IEF.
Des de la seva fundació, els empresaris espanyols mai no s’han mostrat tan bel·ligerants com ara. «No ens amagarem ni ens espantarem». Tota una declaració d’intencions empresarial. Va ser el vídeo de presentació de les jornades de l’IEF. «Alguns fan discursos. Altres descobreixen enemics i els assenyalen amb el dit. N’hi ha que ens avisen de les tempestes que arriben i ens recomanen que ens amaguem perquè ells ens protegiran. Ja hem superat abans tempestes sense deixar anar el timó», seguia.
Pessimisme? Menys de l’esperable. L’enquesta de l’empresa familiar d’aquest any va donar una puntuació de 4,59, entre 0 i 9, per valorar la situació econòmica actual. El 2021 la puntuació va ser de 4,91. En els darrers deu anys, la millor valoració va correspondre al 2017, amb 6,22 punts, i la pitjor al 2011, amb 2,32. En aquest exercici, un 58% dels empresaris consideren estar immersos en «un creixement fràgil de l’activitat sense creació neta d’ocupació». Malgrat tot, un 48% pensa que hi haurà un augment de les xifres de vendes i un 35% espera augmentar la plantilla. Enmig d’anuncis constants de pujades d’impostos, a ningú se li escapava la indirecta: el país convidat al congrés d’aquest any era Portugal, el govern d’esquerres del qual ha decidit abaixar impostos per atreure contribuents d’altres països. Sobretot procedents d’Espanya. Qui es donarà per assabentat?