L’economia catalana cau a nivells de fa quatre anys per la pandèmia
Diari de Girona. L’economia catalana va retrocedir el 2020 quatre anys a conseqüència de la crisi sorgida arran del coronavirus. El producte interior brut (PIB) es va desplomar l’any passat un 11,5%, una dècima més del que s’havia estimat inicialment, segons les dades del Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El conjunt de tot el produït durant l’exercici passat va ascendir a 224.125 milions d’euros, nivells com els de 2016, amb la qual cosa es van esfumar de cop i volta més de 25.000 milions, l’equivalent a la despesa corrent anual de la Generalitat. En el quart trimestre, la caiguda en taxa interanual va ser del 9% enfront del 9,6% del trimestre anterior, amb una lleugera recuperació del consum, segons les mateix dades.
En tot cas, la xifres revelen l’impacte de la crisi, que es va traduir en la pèrdua de PIB equivalent al creixement acumulat dels anteriors quatre exercicis, segons les xifres del Idescat. L’enfonsament sense precedents en temps de pau registrat a Catalunya l’any passat supera en cinc dècimes al del conjunt d’Espanya (11%).
Al llarg de 2020, el Govern ja va augurar que l’economia catalana sofriria la major caiguda des de la Guerra Civil, i a l’octubre fins i tot va empitjorar les seves previsions econòmiques i va estimar que el PIB podria cedir enguany entre un 10% i un 12% per l’evolució desfavorable de la pandèmia. L’esclat d’una tercera onada va confirmar els pronòstics menys optimistes.
Catalunya va començar l’any amb un primer trimestre en el qual el PIB va cedir un 5,6 %interanual, en veure’s afectat només per 15 dies de l’estat d’alarma. En el segon trimestre, amb la major part del confinament general, l’impacte va ser un enfonsament del 21,6%. En els últims dos trimestres, les caigudes van ser del 9,6% i del 9% interanual, respectivament.
La demanda interna va experimentar l’any passat un descens del 9,5%, principalment a causa de «la intensa disminució del consum de les llars», en un context de restriccions de la mobilitat, l’activitat i reducció de l’ocupació i incertesa econòmica. Aquest enfonsament només es va veure compensat parcialment pel consum de les administracions públiques, amb un augment del 5,1% per a pal·liar els efectes de la crisi.
De fet, el Govern va estimar que el cost pressupostari a conseqüència del coronavirus va superar els 5.100 milions, entre l’augment de la despesa i la minoració d’ingressos.