Blog

Defensor que es tornin a recuperar els peatges a l’AP-7, «som un país improductiu on la gent pensa que el papa estat ho ha de pagar tot», en la darrera celebració del Dia Mundial del Turisme, l’empresari empordanès va avisar que el 60% dels negocis poden acabar tancant davant l’encariment de preus i la falta d’ajudes a uns empresaris que «estem menyspreats».

Allà va buscar un titular o, realment, aquest 60% de negocis té la seva viabilitat compromesa?

Es persegueix als empresaris?

Som als únics que se’ns vigila i s’està constantment a sobre nostre. El treballador, si no ve a treballar, no passa res, pot agafar la baixa per correu electrònic i ja està. En canvi, l’empresari té tota una sèrie de normatives que l’estan asfixiant cada dia més. I, a sobre, l’estan menyspreant. I això molesta. Tot això no beneficia a ningú i és una política que s’ha de canviar. En aquests moments som un país improductiu. Som el país de l’oci i de pensar que el «papa estat» ens ho pagui tot. No crec que això es pugui aguantar molt temps. Aquesta és la meva opinió i la de la molts empresaris. No ja de l’hostaleria, sinó de molts sectors.

Creu que un treballador que cobra 800 euros al mes pot entendre que els empresaris, que en molts casos en guanyen bastant més, diguin sentir-se menyspreats?

Jo ho veig des dels dos costats. En aquesta societat tothom fa un paper. El treballador és treballador. Jo he estat treballador durant molts anys, cobrava el meu salari i no tenia per què posar-me amb el que feia l’empresari. Mentre cada mes em pagués el que tocava i estava acordat en el conveni. Avui es diu que si cobrem 800, 900 euros… Jo no sé el que cobra la gent. Nosaltres el que paguem és el que marca el conveni firmat amb els sindicats. I nosaltres apliquem aquestes tarifes. La Federació d’Hostaleria de les Comarques Gironines acaba d’arribar a un acord que representa un augment del 8% en tres anys. I això és el que s’aplicarà. La resta, ja poden dir missa.

El sector es queixa que se li han demanat massa inversions amb noves lleis i restriccions sanitàries.

Als petits negocis, a les empreses mitjanes i als autònoms que un senyor es posi a legislar des d’una oficina dient ara faré aquesta llei i ara aquesta altra acaba obligant a fer unes inversions que, potser, ells no poden assumir. Això és el que passat, per exemple, amb la llei del tàbac. La gent equipant les terrasses per als fumadors comprant estufes, tendals, tancaments… Una pasta. I ara diuen que a les terrasses tampoc es podrà fumar. Amb la pol·lució que hi ha el món, una cigarreta en una terrassa a l’aire lliure és tan perillosa? Això és de riure. Si fos tan dolent, que es prohibeixi el tabac i ja està.

Parlant d’inversions. Qui es farà càrrec del manteniment de l’autopista ara que ha deixat de ser de pagament? Com veu la mesura?

Jo no ho hauria tret mai el pagament de l’AP-7. L’autopista era una via de circulació molt important on tothom que hi anava, ja estava d’acord que havia de pagar. Tenia una seguretat, uns serveis i si hi havia un accident et venien a buscar. Ara hi ha cotxes aturats, gent circulant pel carril esquerre sense cap mena de control, els lladres i els delinqüents volten al seu aire… Això ha estat un error greu. L’autopista hauria de tornar a tenir peatge. I no posant una vinyeta. Perquè la vinyeta no la pagarà ningú, perquè som un país que fas el que vols i ningú et diu res. Hi ha d’haver una barrera i s’ha de pagar. Com ha estat tota la vida.

La vinyeta no li agrada?

No. La vinyeta és una mentida. Jo viatjo una mica per Europa i, fa poc, vaig anar fins a Luxemburg passant per Suïssa. Anàvem dos o tres i cap havia pensat en la vinyeta. Ens van parar i allà mateix la pots pagar. Perquè ho tenen ben organitzat. Però aquí? Amb els milions de turistes i de vehicles que passen cada any per aquesta autopista, aquí no hi ha suficient policia per controlar que tothom pagui la vinyeta. Una barrera i a pagar.

Sentint-lo tampoc li deu agradar la mesura que el tren sigui gratuït. Què en pensa?

Que és collonut. Que ningú pagui res. Des dels diaris hauríeu de proposar que ara els empresaris tampoc paguem impostos. Tot gratuït. Això és una vergonya. Hi haurà problemes si, aviat, no tallem tot això i no tornem a una societat organitzada on tothom tingui clars els seus drets, però també els seus deures i les seves obligacions.

Aquí a l’Outlet Gran Jonquera, el client francès és majoritari. Però, portes enfora, l’Alt Empordà i la resta de comarques gironines aprofiten prou la proximitat amb França?

Això està en funció de la teva oferta. Aquí, el francès és el nostre públic principal i has d’intentar que sigui atractiva per al que ells volen. El cinquanta per cent dels turistes estrangers que entren a les comarques gironines són francesos. És un client importantíssim. Per al conjunt de Catalunya, però aquí a la frontera tenim sort de tenir un país de 65 milions d’habitants amb unes ganes brutals de venir a Catalunya i a Espanya i que, a sobre, tenen un poder adquisitiu bastant alt. Sense tenir França al costat, ni la Jonquera, ni Girona, ni Catalunya serien el que són. Aquesta és la realitat.

De Cadaqués a Portbou i de l’Escala o Roses a la Jonquera a la mateixa Figueres. No tots els municipis han tret rendiment del turisme francès de la mateixa manera?

Cada municipi ha tingut un govern que ho ha intentat fer el millor que han pogut. Una altra cosa és que hagin encertat una funció de les inversions que hagin volgut fer. No m’amago i parlaré de la Jonquera. La Jonquera és un punt geogràfic molt privilegiat, però que, en aquests moments, està en una situació molt complicada.

Tenim Guàrdia Civil, Policia Nacional, Mossos d’Esquadra i la Policia Municipal. Quatre policies, més els francesos que col·laboren. I no hi havia hagut mai tants ionquis, traficants, gents de mal viure…

Culpa de la policia, de les lleis, de la situació social?

La culpa és de les lleis. Són molt toves. La culpa no és ni dels jutges, ni de la policia. És de la legislació. La gent no té por, saben que si els detenen entren per una porta i surten per l’altre.

Hem parlat dels turistes i dels clients que venen per l’autopista. I el tren d’Alta Velocitat i l’Aeroport Girona-Costa Brava?

Les desaprofitem. És una altra assignatura pendent. Resulta que l‘AVE és una empresa, que encara que sigui estatal, mira més els beneficis econòmics que no pas les freqüències que necessitem perquè la gent vingui a l’Empordà amb més comoditat. Segurament, la pandèmia hi ha tingut molt a veure. Espero que ara es recuperin les freqüències que hi havia al principi.

I a l’aeroport què s’hauria de fer?

El que ja estem fent. Estic al Patronat de Turisme Costa Brava des de fa molts anys treballant per potenciar l’aeroport. I, igual que dic les coses negatives, dic les positives. L’Estat Espanyol vol fer una inversió molt important, perquè des de l’aeroport de Girona es pugui volar a diferents aeroports d’Europa que són des dels que després es pot volar a tots els continents. Així no caldria passar per Madrid per anar a moltes destinacions.

Pagat per l’estat i, també, amb subvencions des del territori?

Sí. Entre la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya i altres organismes hi ha un acord per posar entre 3 i 4 milions d’euros per any per subvencionar no avions buits, sinó plens amb ajudes segons els passatgers que vinguin.

I també es vol fer una terminal per a vols privats amb uns hangars específics, que és un servei que a Barcelona no es dona, i que també ajudaria a portar més visitants.

Històricament, aquestes subvencions a les companyies sempre han tingut detractors.

És un debat que sempre ha existit. Però és lògic que si l’estat fa una inversió important a l’aeroport, es vegi un detall des del territori.