L'autònom s'afanya a jubilar-se | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

12 setembre
0
engrunes i safareig. botiga de joguines el tarla que tanca per jubilació

L’autònom s’afanya a jubilar-se

Federació d'Hostaleria   |   Novetats

El Punt. L’ofec que el col·lectiu sent per mantenir les seves economies triplica les consultes dels veterans per retirar-se abans de temps inflexió. La pandèmia n’ha estat el detonant.

Amb 63 anys, Jaime Fusté acaba de tancar la seva peixateria a Esplugues de Llobregat i s’ha jubilat. Això malgrat que retirar-se jove no havia format mai part dels seus plans. Vendre peix havia estat la seva vida des dels 14 anys, se sentia amb forces per seguir alguns anys més i fins i tot tenia projectes per millorar el negoci. L’arribada de la pandèmia el 2020, però, va ser un cop fort per a Fusté, i la seva condició d’autònom amb tres empleats es va convertir en una llosa massa feixuga fins al punt de prendre la decisió de llançar la tovallola un divendres del gener passat: “D’aquí a un mes em jubilo”, es va dir amb determinació. Acumulava quaranta-un anys cotitzant i els números li sortien, segons li va acabar de confirmar el seu gestor de confiança. D’altra banda, “la por a un canvi de govern que empitjorés les condicions de jubilació” el van acabar d’animar, afirma.

Preguntat per les raons últimes de la seva decisió explica: “Hi ha una part externa al negoci, d’exigències normatives, que cada cop s’ha anat complicant més. Em vaig adonar que al contrari del que pensava, havia de treballar més i vendre més per poder sostenir millor el negoci.”

Immersos en el dia a dia, no hi ha temps per pensar-hi, però la covid va significar precisament això: temps per reflexionar. I les conclusions a què va arribar Jaime Fusté són les mateixes que molta gent, sobretot que molts autònoms. Les dades ho confirmen: retirar-se abans d’hora -que és una sortida prevista també per als treballadors per compte propi- és una tendència creixent des de fa un parell d’anys.

Més casos.

El president de l’Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals (ACAT), Josep Maria Paños, explica que les consultes dels autònoms per anticipar l’edat de jubilació s’han més que triplicat en un parell d’anys, i no només les consultes, sinó l’execució de les jubilacions anticipades. “Des de la pandèmia, hi ha un perfil d’autònom, persona física o societat, que té entre 60 i 63 anys i que ja ha cotitzat 35 anys o més que opta per jubilar-se abans d’arribar als 65 anys”, diu Paños, que afegeix: “I ho fa molt més del que ho feia aquest perfil de treballador fa uns anys.” Des de l’associació expliquen que fins i tot estan disposats a assumir penalitzacions en la remuneració mensual del retir per tal de sortir del món laboral. “Ja hi havia una preocupació generalitzada que el sistema de pensions anés a pitjor i que acabéssim amb una jubilació a la grega, amb pensions molt baixes, però amb l’augment de la pressió fiscal, la sensació que hi ha més traves administratives i la pandèmia s’ha acabat d’impulsat el fenomen”, diu Paños.

Preocupació.

Àngels Cabré, responsable de l’àrea laboral de Segura Illa Assessors, una firma d’assessorament fiscal i laboral amb més de seixanta anys de trajectòria, també és de l’opinió que en els darrers dos anys han detectat més preocupació dels clients autònoms per la jubilació. “La incertesa creixent ha fet augmentar la por a no rebre el previst, no només entre els que tenen la jubilació a prop, sinó també entre aquells als quals encara els queda més d’una dècada. Veuen el sistema insostenible i opten per anticipar la jubilació”, sentència Cabré.Daniel Garcia, de la Confederació dels Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC), l’organització sindical més representativa del treball autònom a Catalunya explica que aquest fenomen està especialment centrat en el sector del comerç i la restauració. I afegeix que és la resposta a la suma de diferents crisis: la de la pandèmia i el replantejament de vida que va comportar per a la majoria dels humans; la del comerç tradicional, i la del model de consum i la irrupció de la compra en línia, que han acabat saturant l’autònom fins al punt de plegar veles tant d’hora com li ha estat possible. “La pandèmia va suposar un fort sotrac per als autònoms; els valors de vida han canviat i els que han pogut s’han acollit a la prejubilació“, diu Garcia.

No només van canviar els valors, els que van resistir al sotrac i van veure com s’anava recuperant l’activitat s’han trobat amb un problema al qual no troben remei: la dificultat global de la falta de personal, que els ha complicat encara més la gestió del dia a dia.

I per si no fos suficient, la sortida de la pandèmia va anar acompanyada d’un augment del deute a la gran majoria dels negocis, que encara avui molts autònoms arrosseguen i que els obliga a fer més esforços per seguir remant.

Segons les darreres dades disponibles de l’Institut Català d’Estadística, el 30% dels autònoms catalans pertanyen al sector del comerç i l’hostaleria, i fa dos anys eren un 2,5% més. És cert que no necessàriament la reducció està lligada a la jubilació anticipada d’aquest col·lectiu. A banda que no es tenen dades qualitatives al respecte, és agosarat atribuir tota la xifra de baixada a aquest fenomen, però sí que demostra que és l’activitat que ha tingut una tendència contrària a la resta. De fet, en conjunt, el nombre de treballadors autònoms manté a Catalunya una dinàmica creixent des de fa més d’una dècada. Segons l’Idescat, si al juny del 2012 hi havia registrats 520.000 autònoms, el juny del 2023 la xifra era de 39.000 més. I, a més, Catalunya és l’únic territori de l’Estat que manté un increment sostingut d’aquest perfil d’afiliat al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA).

Ara bé, per a un autònom jubilar-se no és una missió fàcil, molt menys que per a un assalariat. Tancar un negoci, i sobretot quan són petits empresaris, representa una càrrega complexa de tràmits administratius, entre els quals hi ha la gestió dels acomiadaments en el cas que hi hagi empleats, la venda d’actius, el traspàs del negoci o el relleu generacional. “Els autònoms tenen més barreres de sortida que fan que els sigui més difícil la jubilació anticipada”, diu Elisabet Bach, la presidenta d’Autònoms PIMEC, i membre de la junta del Col·legi d’Economistes de Catalunya. “Hi ha sectors en què els fills ja no volen continuar en la tradició familiar i els fundadors es troben amb moltes dificultats per poder donar continuïtat al negoci i es resisteixen a tancar perquè tenen un major vincle emocional”, afegeix Bach.

Hi ha una altra barrera, segons Bach, que és que un 83% d’autònoms cotitzen per la base mínima, per la qual cosa les possibilitats d’afrontar una jubilació anticipada en condicions són llunyanes. Segons el darrer informe El treball autònom a Catalunya, del Consell de Treball Econòmic i Social (CTESC) del’any passat, un cop arriben a l’edat de jubilació, la pensió mitjana dels autònoms catalans és un 39% més baixa que la dels treballadors en règim general. Concretament, els primers cobren de mitjana 882,4 euros, en comparació amb els 1.377,7 euros dels assalariats. Aquesta bretxa es repeteix en totes les categories de pensions, com ara la de viduïtat, orfenesa o incapacitat permanent, però la diferència és més elevada en la de jubilació.

Només el 5,3% dels autònoms catalans cotitzen per sobre de la base mínima, però no arriba a multiplicar-la per més d’1,5 vegades. Així doncs, només el 8,3% supera aquest llindar i pot aspirar a una pensió més elevada quan es jubili.

Amb aquestes dades, els qui opten per anticipar la jubilació són conscients que aplicar els corresponents coeficients reductors a la pensió resulta dissuasiu per plegar veles.

Tot i això, Paños, explica que no són pocs els autònoms que han optat per perdre fins a un 40% de la pensió per jubilar-se anticipadament. “Per a molts afiliats a la RETA, la seva assegurança de vida ha estat la jubilació. Hi ha pocs que hagin aconseguit fer patrimoni, i ho han apostat tot a la pensió. Ara pateixen molt per si no hi arriben i decideixen fer el pas. Jo mateix també m’ho estic rumiant”, diu, somrient, el president del’Associació Catalana d’Assessors Fiscals i Laborals.

Inassolible fa un temps.

El cert és que la jubilació anticipada per a autònoms era un objectiu inassolible fa un temps. Amb la reforma de les pensions del 2013, es van aplicar una sèrie de mesures que augmentaven de manera progressiva l’edat de jubilació ordinària fins al 2027, quan passarem a retirar-nos als 67 anys. En aquesta mateixa reforma, es va introduir per primera vegada la possibilitat, per als autònoms, de jubilar-se anticipadament. Abans, aquesta alternativa només era possible per als treballadors per compte propi que fessin feines qualificades com a perilloses.L’estudi Emprèn la teva jubilació, elaborat per VidaCaixa, concloïa que el 78% dels autònoms enquestats se sentien vulnerables davant la jubilació. De fet, es tracta del col·lectiu que més complements necessita un cop jubilats per poder comptar amb un retir sostenible.

Per corregir aquesta anomalia, el govern espanyol va incorporar el gener passat un nou sistema de cotització dels treballadors autònoms. El mecanisme es basa en els rendiments nets, és a dir, en els ingressos reals que esperen obtenir els treballadors per compte propi durant l’any, descomptant tot allò que es poden deduir. Fins al moment les cotitzacions es feien a partir d’una base escollida voluntàriament. La reforma estableix que en els pròxims tres anys es desplegarà de manera progressiva un sistema de quinze trams que determina les bases de la cotització i les quotes a pagar en funció dels rendiments nets de l’autònom. Fins al 2025, hi ha previst un període de “transició” cap al model definitiu de cotització per “ingressos reals”.

Rebaixes.

L’aplicació del nou sistema preveu una rebaixa progressiva de la quota per als treballadors amb menys ingressos i un increment per als que més guanyen. Amb el nou model, els autònoms que ingressin fins a 1.300 euros estalviaran diners. En canvi, a partir dels 1.700 euros de rendiment mensual, les quotes s’incrementaran progressivament.El sistema també permetrà als treballadors per compte propi canviar la quota fins a sis vegades l’any en funció de la previsió d’ingressos nets. En qualsevol cas, les bases escollides tindran caràcter provisional fins que es procedeixi a la regularització dels rendiments anuals obtinguts. “En la mesura que la persona pugui tenir una major o una menor cotització, tindrà un impacte en la prestació que rebrà un cop es jubili”, considera Toni Mora Núñez, president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. Per la seva banda, la presidenta d’Autònoms PIMEC, considera que tot i que és una bona notícia que aquest model de prestació estigui més compassat per protegir la persona quan està malalta, o sobretot quan es jubila, “ hi ha col·lectius que no ho han rebut tan bé i, per tant, s’ha de treballar per anar-lo ajustant i que realment respongui a la necessitat i a les condicions del treball autònom”, afegeix.

Ara bé, convé no oblidar que amb la jubilació d’un autònom, com ha passat amb la peixateria de Jaime Fusté a Esplugues, desapareix un negoci, llocs de treball i una tradició, un coneixement i també molta vida als barris i al territori. “Pescados Jaime era molt més que un negoci, era un espai de socialització per a gent gran del barri, fins i tot un servei per a veïns que havien patit un problema i que van trobar auxili en nosaltres a peu de carrer“, diu Jaime Fusté.

La presidenta d’Autònoms PIMEC considera que tenim un repte com a societat a l’hora d’incorporar el concepte de jubilació activa per no deixar morir molts negocis regentats per autònoms. “Crear empreses no és tan senzill. Fins que una organització empresarial s’arrela i té prou solvència econòmica, poden passar anys. És una pena, no les podem deixar perdre”, diu, i proposa que s’impulsin les jubilacions dels autònoms amb una desafecció al negoci progressiva. “Cal implementar més mesures per donar facilitats per al traspàs i el relleu generacional”, recomana Bach.

I és que comerços, restaurants, tallers…, o la mateixa activitat al voltant del sector agrícola, representen, a més, una gran xarxa dins del territori, que l’articula i li permet que les persones puguin treballar allà on viuen i que les que el visiten tinguin serveis i puguin satisfer les seves necessitats quan hi són. Cal pensar-hi.

LES XIFRES

559.000
autònoms
hi havia registrats a Catalunya aquest passat mes de juliol.
400.000
d’aquests autònoms
pertanyen al sector serveis, segons dades d’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), també del mes de juliol.
30%
dels Autònoms
de Catalunya pertanyen al sector del comerç i de l’hostaleria, 2,5% menys que fa dos anys.
882,4
euros
és la quantitat mitjana de pensió que cobren els autònoms, 500 euros menys que els assalariats.
83,5%
De cotitzacions
dels autònoms eren per la banda més baixa mentre el sistema era per trams voluntaris.
5,3%
Dels autònoms
cotitzaven per sobre de la base mínima amb el model de cotització voluntari que hi havia fins al gener del 2023.
15
trams de cotització
és el que preveu el nou sistema, encara en transició, i amb una rebaixa progressiva de la quota per als treballadors per compte propi amb menys ingressos i un increment per als que més guanyen.

No deixar desaparèixer

“Traspassem per jubilació empresa consolidada, amb una llarga trajectòria en la fabricació de tot tipus de components metàl·lics: baranes, portes, escales, mobles, jardins… Ens hem especialitzat en treballs artesanals i artístics…” Aquest és un dels anuncis que es publiciten a Reempresa, una iniciativa de la patronal CECOT per afavorir els traspassos de negocis i evitar que morin després de la jubilació del seu propietari.

És un nou model d’emprenedoria i de creixement empresarial: un mecanisme professional pel qual un o més emprenedors accedeixen a la propietat d’una empresa d’altres, en funcionament, per fer-la créixer sense haver de passar per la fase de crear-la.

Des de l’any 2011, quan va començar aquesta iniciativa de Reempresa, s’han salvaguardat unes 4.000 firmes a tot Catalunya i més d’11.000 llocs de treball, amb una inversió induïda de més d’11 milions d’euros.

“Enguany, engegarem una finestreta única digital per a l’autònom”

a.p

Quines són les línies de treball actuals del Consell Català del Treball Autònom?
Es tracta d’un òrgan de concertació entre diferents agents sobre les polítiques públiques que, a més, és únic a l’Estat, fruit de la tradició de Catalunya en concertació. Ara estem centrats a mantenir i fer créixer el col·lectiu d’autònoms i a consolidar els diferents models de negoci que té aquest perfil de treballador a través de diferents programes. El d’autoocupació, dotat amb 2 milions d’euros, per exemple, suma anualment uns 1.100 projectes nous d’autònoms, i es tracta d’ una iniciativa molt ben valorada perquè els negocis que surten d’aquest programa tenen uns índexs molt més baixos de mortalitat. Pel que fa a la política de consolidació, tenim el programa Consolida’t, al qual hem abocat més recursos cada any i que consisteix a dotar d’eines formatives i informatives els autònoms. I, per acabar, el programa de creixement 1 + 1 que està pensat per ajudar en la contractació de personal.
El Consell és un òrgan només informatiu?
Podria ser-ho però, tot i que no és vinculant, ens agrada que la participació de les diferents entitats sigui al més activa possible, i especialment en els àmbits corregibles que no hem copsat. S’escolten totes les veus i s’actua en conseqüència. Per exemple, en el programa Consolida’t ens ha arribat la proposta que hi hagi línies específiques que surtin dels ens municipals, i en la propera edició del programa ho farem així. També se’ns van recomanar iniciatives d’ajuts concrets per a autònoms situats en municipis de menys de 500 habitants i hem incorporat aquest condicionant.
Una de les grans reivindicacions del col·lectiu és la manca d’agilitat en els tràmits administratius.
Resoldre aquestes limitacions és una de les nostres prioritats per al 2023. De fet, esperem que abans que acabi l’any puguem posar en marxa una finestreta única digital per al treballador autònom, en què es concentri tota la informació, assessorament i tràmits necessaris per al col·lectiu i que, a més, puguin tenir un portal d’interlocució tan unificat com sigui possible.
Només per als tràmits amb la Generalitat?
Estem treballant amb l’administració general de l’Estat perquè també sigui un portal únic pel que fa a les gestions de la Tresoreria General. La nostra ambició és poder concentrar en àmbits digitals la major part de la informació que necessita l’autònom. La finestreta única és una iniciativa que neix dels principis bàsics de la Generalitat per facilitar la gestió dels tràmits amb l’administració, no només per a l’autònom, sinó també per a les entitats vinculades a aquest col·lectiu. La idea és que a partir del 2024 sigui una plataforma que, a més, doni continguts i agrupi assessorament de manera progressiva, perquè vinculi encara més l’autònom a les entitats que formen part del Consell Català del Treball Autònom.
Aquesta plataforma tindrà una oficina física?
No hi haurà un espai físic, perquè és el que ens han demanat. El model d’oficina presencial resulta poc pràctic per a aquest col·lectiu, hi ha preferència per un espai digital multicanal que permeti connectar amb les diferents entitats des d’on es vulgui. El que sí que tenim previst és fer presentacions físiques pel territori.