L’atur registra un lleu repunt fins al 10,2% en un tercer trimestre fluix
Diari de Girona. El mercat laboral creix, hi ha més persones disponibles per treballar i això permet que el nombre d’ocupats també pugi, en 73.600 persones, fins als 22,8 milions de treballadors en actiu.
Espanya va entrar amb mal peu a la tardor i va registrar un lleu repunt de la taxa d’atur, del 9,9% al 10,2%, durant el tercer trimestre de l’any. Aquest augment de l’atur, fins a un total de 2,59 milions de persones, va ser compatible, no obstant, amb un augment dels ocupats, ja que el total de població disponible i disposada a treballar està augmentant.
El nombre de treballadors en actiu va augmentar del segon al tercer trimestre en 73.600 persones, una dada que, tot i ser positiva, és alhora la més fluixa per a aquestes èpoques de l’any des del 2019. La xifra total d’ocupats va tancar en 22,8 milions de persones. El contrapunt és que es crea menys ocupació, però de més qualitat.
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) va publicar ahir les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) referents al tercer trimestre. Les dades constaten que el mercat laboral espanyol continua eixamplant-se, principalment per la incorporació de persones vingudes de fora. Això permet que pugin alhora l’atur i el nombre d’ocupats.
No en va, la població activa va arribar a un nou rècord, amb 25,4 milions de persones disponibles i disposades a treballar. En són 169.500 més que el trimestre passat i 443.500 més que l’any passat. La taxa d’ocupació de la població de 16 a 64 anys va pujar al 69,1%, gairebé mig punt més que fa un any.
Per territoris, les Canàries van ser l’autonomia que va generar més ocupació respecte al trimestre anterior (+38.100 ocupats), mentre que Madrid va concentrar el gruix de la destrucció d’ocupació (-49.200).
Espanya està instal·lada des de fa sis anys en un cicle de creixement pràcticament ininterromput de l’ocupació. I l’arribada progressiva de migrants i la incorporació al mercat laboral d’una part dels que ja resideixen aquí expliquen en gran part aquestes bones xifres. Només els últims tres mesos, un total de 99.900 estrangers s’han incorporat a la població activa, davant de 69.600 nascuts a Espanya.
El seu pes sobre el total de l’ocupació no ha fet més que augmentar els últims anys. Segons les dades publicades, el 23,3% de la població ocupada a Espanya ha nascut fora d’Espanya. L’any passat era el 21,6% i el 2019, abans de la covid, era el 15,7%.
La regularització
Cal recordar que l’EPA és una enquesta, no un registre formal, i per això la regularització extraordinària de migrants no deu haver tingut un impacte decisiu en les estadístiques. I és que gran part dels regularitzats ja treballaven, encara que en B, i per això ja apareixien en les estadístiques de l’EPA (no en els registres de la Seguretat Social, que sí que fa aquesta distinció).
Per sectors, l’ocupació va augmentar en els serveis (235.600 més respecte al segon trimestre) i va baixar en l’agricultura (58.300 menys), la indústria (-54.400) i la construcció (-49.300).
L’alt ritme de creació d’ocupació registrat durant la primera meitat de l’any sembla que s’està alentint durant aquesta segona meitat. Això frena la inserció d’una part d’aquesta població en edat de treballar, especialment entre les capes vulnerables. Una dada negativa que deixa aquesta EPA és que les llars amb tots els membres a l’atur van créixer en 21.800 aquest trimestre, fins a un total de 786.100 unitats familiars on no entra cap ingrés laboral.
Un contrapunt positiu és que es crea menys ocupació, però de més qualitat. Els llocs de treball a temps complet van créixer en 244.400 persones l’últim trimestre, mentre que els de temps parcial –associats a pitjors salaris i torns partits o irregulars– van baixar en 170.800 persones. En la fotografia a 12 mesos vista, la tendència és positiva. Es crea 10 vegades més ocupació a temps complet que a temps parcial i 10 vegades més ocupació indefinida que temporal.
La guerra del Pròxim Orient
L’economia espanyola ha resistit fins ara relativament bé l’actual context internacional. No obstant, la guerra del Pròxim Orient s’està allargant i això està tenint un impacte inflacionista que augura noves pujades de tipus per part dels bancs centrals. Un contraestímul macroeconòmic que encarirà el finançament de les empreses i pot frenar les seves perspectives de contractació a mitjà termini.
Un element que apunta cap a aquesta situació de refredament, és a dir, créixer, però menys, és el nombre d’hores treballades. Històricament, s’ha associat un nombre més alt d’hores treballades amb més activitat a les empreses. Aquest indicador creix, però amb poca intensitat. L’últim any, el
Catalunya va tancar el tercer trimestre de l’any amb una taxa d’atur del 8,3%, després de repuntar quatre dècimes respecte a l’estiu. El nombre total de persones sense feina es va situar en 316.800, unes 22.000 més que el trimestre anterior. Aquest augment de l’atur, no obstant, ha coexistit amb un augment de l’ocupació, un comportament aparentment contradictori però perfectament compatible a causa d’una expansió del mercat laboral. Hi ha més gent que viu a Catalunya, en gran part perquè ve més gent de fora, i està disponible per treballar. nombre d’hores treballades ha crescut un 1,4%, davant d’una ocupació que ho ha fet un 2,1%. Hi ha més ocupats, sí, però, de mitjana, treballen una mica menys.