L’antic trampolí de Vall de Núria es convertirà en un mirador
Diari de Girona. FGC restaurarà aquesta construcció dels anys trenta quan s’acabi la temporada d’esquí. Vall de Núria conserva les ruïnes d’un antic trampolí de salt d’esquí que havia fet furor als anys trenta. Després de gairebé un segle de la seva construcció, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) el vol restaurar per fer-hi un mirador. Al cim s’hi instal·larà un plafó amb la informació del trampolí i una càmera on els visitants es podran fer una foto de record simulant un salt.
«L’objectiu és recuperar part del patrimoni històric de Núria», explica Ruth Bober, relacions públiques de Vall de Núria. «Les obres permetran que el trampolí quedi visualment més integrat al medi ambient», afegeix. Ara, des del santuari es poden veure les ruïnes de la construcció al vessant de la muntanya de Roc Malé, just per sobre del teleesquí.
El primer trampolí de Vall de Núria es va construir l’any 1932 i es va inaugurar pels Campionats de Catalunya. Un any més tard, havent comprovat quines reformes calia implementar-hi, se’n va encarregar un de nou a Montserrat Fenech, l’enginyer que també va construir el cremallera. «M’atreviria a dir que va ser el primer trampolí d’obra de tot Espanya», explica el fotògraf Toni Anguera, que n’ha estat recopilant informació. «En aquella època, la majoria de trampolins es feien amb fustes i neu».
A part del gros, que permetia salts d’uns trenta metres, tot sovint es feien trampolins més petits per a esquiadors novells o amateurs. El 1936, per exemple, es va construir un segon trampolí per entrenar. El saltador professional Hans Teichner, professor del Club Alpí Núria, el va fer servir per instruir nous saltadors i transmetre els seus coneixements a futures promeses de l’esquí català.
Mentre va estar en funcionament, a Núria s’hi van celebrar multitud de campionats i d’exhibicions. L’any 1944, en el marc del Campionat d’Espanya, l’esquiador Alfonso Jiménez hi va fer un salt de vint-i-dos metres. Poc després, les competicions es van traslladar a La Molina, on s’acabava de construir el nou trampolí de Font Canaleta. I el de Núria va anar caient en desús.
El problema del trampolí, segons explica Toni Anguera, va ser sempre l’orientació. «Està construït de cara sud i, quan feia sol, es desfeia la neu». Un escenari que no permetia que els esquís llisquessin en l’aterratge. «Els esquiadors es quedaven clavats a la neu i es fotien unes patacades…».
Les obres de recuperació començaran quan s’acabi la temporada d’esquí. «Com que aquest any és tot atípic, encara no sabem la data exacta, però es farà per primavera», explica Bober.
La funció inicial de la construcció, però, no es recuperarà. I és que, segons explica Toni Anguera, ara ja no seria viable tenir un trampolí a Vall de Núria perquè no hi ha prou espai a l’estació per les longituds que se salten avui dia. Quan estigui restaurat, a l’antic s’hi podrà accedir a peu des del santuari de forma gratuïta.