L’amortització anticipada d’hipoteques comença a caure
Diari de Girona. Els repagaments dels crèdits van baixar entre octubre i desembre per primera vegada des que el BCE va endurir la política monetària.
La inusitada escalada dels tipus d’interès afavorida pels bancs centrals per combatre la inflació ha provocat un fortíssim augment de les quotes hipotecàries des de principis del 2022, cosa que va portar durant mesos les famílies que s’ho podien permetre a repagar de manera anticipada part dels seus crèdits per reduir el deute i frenar el cop. Les amortitzacions anticipades permeten disminuir la quota (de manera que es paga menys al mes) o escurçar el termini de venciment del crèdit (amb la qual cosa a la llarga s’abonen menys interessos). Tot i això, aquesta tendència a incrementar el repagament dels crèdits «s’ha acabat», com va confirmar fa uns dies la subgovernadora del Banc d’Espanya, Margarita Delgado.
Les llars espanyoles, així, van fer amortitzacions -entre ordinàries i extraordinàries- per valor de 65.839 milions d’euros l’any passat, un 32% per sobre dels 49.746 milions de mitjana anual entre el 2018 i el 2021, els quatre anys previs que el Banc Central Europeu (BCE) va començar a elevar els tipus d’interès per combatre l’escalada de la inflació. Tot i això, la xifra de l’any passat amb prou feines va ser un 0,4% superior a la del 2022. L’increment de les amortitzacions, de fet, es va produir principalment entre el segon trimestre del 2022 i el segon trimestre del 2023. L’estiu passat va començar a frenar-se i entre l’octubre i el desembre es va produir la primera caiguda respecte el mateix trimestre de l’exercici anterior des de la registrada el quart trimestre del 2021, just abans que el BCE comencés a endurir la política monetària.
El Banc d’Espanya ha constatat aquest canvi de tendència. «Durant el 2022 i gran part del 2023 es va produir un ritme molt dinàmic d’amortitzacions, que va arribar a assolir el març un 34,8% més que la mitjana observada entre el 2019 i el 2023. En un context de pujada de tipus d’interès, evidentment les famílies han destinat part dels seus estalvis a amortitzar parcialment els préstecs hipotecaris i reduir així l’impacte de la pujada de tipus. Tot i això, aquest ritme accelerat d’amortitzacions ja s’ha alentit, ja veiem que s’ha acabat aquest procés intens d’amortització dels préstecs, i els nivells actuals ja són propers a la mitjana d’aquests cinc anys», va confirmar la subgovernadora.
Més que a la zona euro
Hi ha, també, una altra manera de constatar aquest canvi de tendència. Segons l’informe recent de la situació financera de les llars del Banc d’Espanya, les amortitzacions van equivaldre a l’1% del saldo inicial de les hipoteques el gener del 2022, quan el BCE va començar a actuar contra la inflació. Ja era un percentatge superior a la mitjana prèvia a la pandèmia (0,8% entre el 2015 i el 2018), però es va accelerar fins a arribar a l’1,3% entre el gener i el març de l’any passat. Des d’aleshores, va començar suaument a desaccelerar-se fins a tornar a l’1% inicial els mesos d’octubre i novembre passats. «L’amortització anticipada està baixant, però encara és més alta que abans que pugessin els tipus. De tota manera, això últim és una mica enganyós. Caldria comparar-les amb altres moments en què els tipus estaven alts. Durant els sis anys de tipus zero previs al 2022, no tenia sentit econòmic amortitzar», confirma un alt directiu bancari.
Les dades no semblen apuntar que les famílies s’estiguin quedant sense estalvis i que per això redueixen el ritme d’amortitzacions hipotecàries. Segons l’INE, la seva renda disponible bruta va créixer un 10,6% el tercer trimestre de l’any passat, més que la despesa en consum (4,5%), de manera que l’estalvi que van generar (7.027 milions) es va situar en el 9,1% de la renda disponible en termes desestacionalitzats, més del doble que un any abans (4%). A més, la seva riquesa financera –diferència entre estalvis i deutes– va augmentar un 8,6% en un any. Segons el Banc d’Espanya, les famílies comptaven amb actius financers per valor de 2,79 bilions d’euros i passius de 746.689 milions al tancament del juny, amb un saldo positiu de 2,05 bilions. La majoria dels estalvis es concentraven en efectiu i dipòsits (1,046 bilions) i participacions en empreses i fons d’inversió (1,29 bilions).
L’alentiment de l’alça de les amortitzacions, segons diverses fonts financeres, està més relacionada amb que la majoria de les famílies que es podien permetre prepagar part de les hipoteques per pal·liar el cop de l’euríbor ja ho han fet, mentre que altres llars no tenen recursos suficients. A més, destaquen que l’estalvi total no és igual que l’estalvi excedent (aquell que no es dedica a invertir o tenir un matalàs de seguretat per a imprevistos).
Les famílies van fer l’any passat amortitzacions per valor de 65.800 milions d’euros a Espanya