Lagarde manté que els tipus continuaran alts tant temps com sigui necessari
El Periódico. Les últimes projeccions del BCE van rebaixar el creixement previst per a aquest any i el pròxim, al 0,7% i a l’1%, respectivament. La inflació es moderarà fins al 5,6% al final del 2023, al 3,2% el 2024 i s’acostarà a l’objectiu el 2025, amb un 2,1%.
La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, va dir aquest dilluns que els tipus d’interès a l’eurozona es mantindran en nivells «prou restrictius tant temps com sigui necessari» perquè la inflació baixi cap a l’objectiu del 2%.
Va insistir que les futures decisions sobre els tipus d’interès dependran de les seves perspectives d’inflació en funció de les dades econòmiques que vagin arribant, la dinàmica de la inflació subjacent i la fortalesa de la transmissió de la seva política monetària; i va refusar donar indicacions sobre si hi haurà noves pujades.
Va reiterar, però, que no pensen en una baixada i que el Consell de Govern «no ha discutit retallades en els tipus».
Conscient del «patiment que infringeix»
Lagarde va assegurar que el BCE «té al cap el patiment que infligeix» la pujada de tipus d’interès, però va defensar que com més ràpid arribi la inflació al 2% i més estables siguin els preus «menys dolorós serà d’ara endavant per als que inverteixen i els que han manllevat».
«Sabem que un 30% de llars en els estats membre tenen hipoteques amb tipus variable i és dur. I sabem que el preu del combustible (…) també està pesant a les llars amb ingressos més baixos, però també sabem que el nostre deure és tornar la inflació al seu objectiu», va assegurar.
La presidenta del BCE va remarcar que la inflació està caient, «però s’espera que segueixi massa alta durant massa temps» i va assenyalar, en particular, que les «pressions de preus domèstiques continuen sent fortes», amb la inflació dels serveis empesa per la despesa en vacances i viatges i l’«alt creixement dels salaris».
Marxa de l’economia
Va destacar així mateix que s’espera que l’economia de l’eurozona es debiliti en el tercer trimestre d’aquest any, després d’haver-se estancat el primer semestre, impactada per la menor demanda d’exportacions de l’eurozona, les condicions financeres més dures i el debilitament del sector serveis.
Les últimes projeccions del BCE van rebaixar el creixement previst per a aquest any i el pròxim, al 0,7% i a l’1%, respectivament, i apunten que la inflació es moderarà fins al 5,6% al final del 2023, al 3,2% el 2024 i s’acostarà a l’objectiu el 2025, amb un 2,1%
D’altra banda, Lagarde va tornar a demanar als Governs de l’eurozona que retirin les mesures de suport que van adoptar davant la crisi energètica ara que s’està dissipant per «evitar augmentar les pressions inflacionàries a mitjà termini».
Els va cridar així mateix a adoptar polítiques fiscals encaminades a «reduir gradualment l’altdeute públic» i augmentar la productivitat de l’economia europea.
En aquest sentit, va instar a trobar un acord sobre les regles de disciplina fiscal de la Unió Europea «abans de final d’any» per tenir un nou marc quan els Governs hagin de preparar a la tardor del 2024 els seus pressupostos per al 2025.
«Si no passa, atesa la successió d’eleccions en els estats membre, al Parlament Europeu, és probable que es posposi i es posposi massa temps», va dir Lagarde.
Un altre dels temes de discussió de la compareixença era l’excés de liquiditat que actualment té el sistema, malgrat que, segons va compartir Lagarde amb els eurodiputats, s’ha reduït en un bilió d’euros l’últim any per dos motius: els reemborsos dels crèdits a bancs dins de la tercera ronda d’operacions de refinançament a llarg termini (TLTRO III) i la venda de títols adquirits en el programa de compra d’actius.
Dins d’aquest punt, la presidenta del BCE va recordar que el banc està portant a terme una revisió del seu marc operatiu per establir la mida i la composició òptima del seu balanç –i per tant el nivell adequat de l’excés de liquiditat–, un exercici que espera acabar durant la primavera del 2024.