Lagarde adverteix que la lluita contra la inflació «encara no està guanyada»
Diari de Girona. La presidenta del BCE rebutja elevar l’objectiu de l’IPC per sobre del 2% per poder suavitzar abans els tipus d’interès. La Reserva Federal assenyala que l’economia dels Estats Units podria no haver-se refredat de forma suficient.
La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, va advertir ahir que, encara que s’han aconseguit «progressos» contra l’alta inflació gràcies a l’enduriment de la política monetària, la «lluita encara no està guanyada». Durant el seu discurs en la reunió anual de banquers centrals de Jackson Hole (Wyoming), l’alta funcionària francesa va evitar referir-se a si la seva institució continuarà apujant tipus a partir de la reunió de setembre o els deixarà sense canvis en el 4,25% (màxim en 15 anys), dues possibilitats que va deixar obertes a finals de juliol. Però, alhora, va refredar les expectatives dels que creuen que ja es podria haver arribat al final del cicle d’alces del preu dels diners a la zona euro.
«En aquesta era d’incertesa, encara és més important que els bancs centrals proporcionin una àncora nominal per a l’economia i garanteixin l’estabilitat de preus d’acord amb els seus respectius mandats. En l’entorn actual, això significa –per al BCE– fixar taxes d’interès en nivells suficientment restrictius durant el temps que sigui necessari per aconseguir un retorn oportú de la inflació al nostre objectiu de mitjà termini del 2%», va assenyalar.
Aquest objectiu del 2%, va afegir, no es mourà, malgrat les veus que defensen que en el món econòmic postpandèmia seria convenient elevar-lo (cosa que donaria marge a suavitzar la política monetària abans). «Davant d’un món canviant, la política monetària no s’hauria de convertir en ella mateixa en una font d’incertesa. Això serà crucial per mantenir fermament ancorades les expectatives d’inflació fins i tot quan hi hagi desviacions temporals de la nostra meta, com pot ser el cas en una economia més propensa a xocs. I també serà clau per mantenir la confiança pública que, fins i tot en un entorn nou, no perdrem de vista el nostre objectiu. Hem de mantenir i mantindrem la inflació en el 2% a mig termini», va argumentar.
Clars i flexibles
Lagarde, en aquest sentit, va defensar la «claredat» que aporta tenir un objectiu clar, però alhora va mantenir que els bancs centrals han de ser «flexibles» davant la «complexitat» de l’escenari econòmic i geopolític posterior a la covid i la invasió d’Ucraïna per Rússia. És per això, va justificar, que el BCE ja no avança de manera més o menys clara el que preveu fer amb els tipus d’interès, sinó que ha optat per adoptar les decisions reunió a reunió i sobre la base de tres criteris (les perspectives de inflació, la dinàmica de la inflació subjacent i la fortalesa de la transmissió de la política monetària).
El tercer element que Lagarde va reivindicar és que els banquers centrals han de tenir en el nou entorn és «humilitat» per mostrar la seva «credibilitat» davant la població. «Si bé hem de seguir esforçant-nos per millorar la nostra visió del mig termini, també hem de tenir clars els límits del que sabem actualment i del que la nostra política pot aconseguir», va defensar abans d’admetre que les investigacions suggereixen que les llars confien menys en les previsions dels bancs centrals quan s’han equivocat recentment, com va passar a l’inici del xoc inflacionista, que va ser titllat de transitori.
Després de marcar un màxim del 10,6% a l’octubre, l’IPC general de la zona euro s’ha moderat i al juliol va baixar del 5,5% del juny al 5,3%. Tot i això, l’indicador subjacent es va mantenir en el 5,5% per segon mes consecutiu, per sobre del nivell de maig (5,3%) i per sota del màxim al qual va arribar al març (5,7%). A més, l’economia ofereix símptomes de contracció: va créixer un 0,3% en el segon trimestre, després de quedar estancada en el primer i baixar un 0,1% en l’últim del 2022, mentre que les últimes dades suggereixen que es podria contreure un 0,2% en el tercer. L’atur, això sí, segueix en mínims històrics, però al 6,4%.
Refredament insuficient
En el mateix fòrum, del president de la Reserva Federal (FED), Jerome Powell, va advertir que el banc central del dòlar està «atent als senyals que l’economia (nordamericana) podria no estar refredant-se com s’esperava». És a dir, està analitzant si les pujades de tipus no estarien sent prou efectives per frenar la demanda fins a aconseguir que la inflació baixi al seu objectiu del 2% a mig termini. Però alhora, el principal banquer central del món també va assegurar que la institució actuarà «curosament» i va tornar a deixar obert -com ja va fer al juliol- si seguirà apujant els tipus o els mantindrà en el 5,25%-5,5% actual.
«Com sol passar, naveguem guiats per les estrelles sota un cel ennuvolat. En aquestes circumstàncies, les consideracions de gestió de riscos són fonamentals. En les properes reunions, avaluarem el nostre progrés en funció de la totalitat de les dades i l’evolució de les perspectives i els riscos. Basant-nos en aquesta avaluació, procedirem amb cautela a l’hora de decidir si ajustem encara més la política monetària o, en canvi, mantenim els tipus constants i esperem més dades», va assegurar Powell, deixant així totes les opcions obertes.
Enduriment més gran
Powell, en aquest sentit, va advertir que la baixada de la inflació subjacent al juny i al juliol (fins al 4,7%) no és suficient per saber si el descens continuarà en els propers mesos o s’estancarà. Així mateix, va destacar que el creixement del PIB (0,5% el primer trimestre i el 0,6% el segon) està «per sobre de les expectatives i de la seva tendència a llarg termini», que la despesa dels consumidors està resultant «especialment robusta», i que el sector immobiliari ha començat a oferir símptomes de recuperació després de baixar abruptament durant 18 mesos. «Proves addicionals d’un creixement persistentment per sobre de la tendència podrien posar en risc progressos en matèria d’inflació i justificar un enduriment més gran de la política monetària», va alertar.
A l’altra banda de la balança, el president de la FED va destacar que les pujades de tipus triguen diversos trimestres a desplegar tots els seus efectes, de manera que part dels mateixos encara s’han de deixar notar en l’activitat i la inflació. Tot i això, també va insistir en la idea que portar l’IPC a l’objectiu del 2% «requerirà un període de creixement econòmic per sota de la tendència, així com cert debilitament de les condicions del mercat laboral» (l’atur està en el 3, 5%, en zona de mínims històrics). Així mateix, va confirmar -com Lagarde-, que mantindrà l’objectiu en el 2%.
Lagarde adverteix que els bancs centrals han de ser «flexibles» davant de la «complexitat» de l’escenari econòmic
El president de la Reserva Federal afirma que «les consideracions de gestió de riscos són fonamentals»