L'afectació de la qualitat de l'aire per nitrogen s'estanca a la província de Girona | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

L’afectació de la qualitat de l’aire per nitrogen s’estanca a la província de Girona

  |   Novetats

Diari de Girona. Cap de les estacions de la xarxa de vigilància atmosfèrica va superar l’any passat el límit fixat per la Unió Europea

Les comarques gironines avancen lentament cap a una regió amb menys contaminació a l’aire i, per tant, amb una millora en la salut mediambiental. Així ho revelen les dades de l’informe d’avaluació de l’estat de la qualitat de l’aire a Catalunya durant el 2024 pel que fa al NO2 (diòxid de nitrogen), que ha publicat el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat.

De fet, el 2024 va ser el segon any consecutiu sense cap superació dels límits legislats per a aquest contaminant atmosfèric a les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de la Generalitat, que mostren com les concentracions de diòxid de nitrogen en l’aire es mantenen estables. A més, aquest contaminant manté la tendència a la baixa observada en els últims anys, sobretot en els centres de les ciutats, on s’han implantat mesures de millora de la mobilitat. Tampoc ha superat cap dels valors de referència establerts per la legislació vigent sobre la qualitat de l’aire per segon any consecutiu. Malgrat tot, tampoc s’ha produït cap millora significativa, sinó que els valors estan estancats.

En el cas de l’estació de la ciutat de Girona, ubicada a la carretera Barcelona i que avalua el trànsit urbà, l’any passat es va registrar una concentració anual mitjana de NO2 de 20 µg/m3 (micrograms per metre cúbic), mentre que el 2023 va ser de 21 µg/m3. Seguidament, l’estació de fons suburbà de les comarques gironines, ubicada a prop del Montseny, va registrar 19 µg/m3, mentre que l’any anterior va ser de 20.

Pel que fa a la resta d’estacions de la Garrotxa i un altre punt del Montseny, que en aquest cas avaluen el fons rural de les comarques de Girona i, finalment, les estacions de fons rural de l’Empordà (Begur i Cap de Creus), van registrar una mitjana d’entre 2 i 3 µg/m3, tenint present que són zones molt allunyades de les àrees urbanes. Aquests registres es van mantenir estables respecte a l’any passat.

D’aquesta manera, cap de les estacions que avaluen l’aire a les comarques gironines va superar el valor límit de diòxid de nitrogen estipulat per a la protecció de la salut humana, segons detalla l’informe. Per altra banda, tampoc hi va haver cap dia que se sobrepassés el límit diari permès. Aquest valor es fixa en 50 µg/m3 en divuit ocasions l’any.

Afectacions al sistema respiratori

El diòxid de nitrogen és un gas de color marronós i olor forta. Respirar-lo en concentracions elevades comporta afectacions associades al sistema respiratori i a la reducció de la capacitat pulmonar. La principal font antropogènica del diòxid de nitrogen és la combustió, tant de tipus mòbil (transport terrestre, aeri i marítim) com de tipus estacionari (indústria). Per això, la Unió Europea va establir el límit de contaminació estrictament a 40 µg/m3 fins al 2030, que es reduirà encara més fins als 20 µg/m3.

Seguidament, un 99% de les estacions de la xarxa de la XVPCA que mesuren NO2 (66 dels 67 punts de mesurament) han complert els requisits mínims de dades establerts per la Unió Europea per ser considerades en l’avaluació de la qualitat de l’aire. D’aquestes, 65 estacions són fixes i 1 és indicativa.

Segons detalla l’informe, aquest canvi de tendència de les dades es deu al resultat d’una sèrie de mesures adoptades per a millorar la qualitat de l’aire, com ara l’augment d’iniciatives per promoure el transport públic i l’ús de vehicles menys contaminants. Això ha tingut un impacte directe en la qualitat de l’aire, millorant els nivells de NO2, sobretot en moltes zones urbanes. Destaca que en el cas de Barcelona s’ha produït una millora considerable.

Finalment, el càlcul del nivell d’òxid de nitrogen (NOx) per a la protecció dels ecosistemes naturals i la vegetació, en els quatre punts de mesurament on s’aplica, mostra que els valors estan per sota dels límits establerts per la legislació.

Proposen incidir en la reducció del trànsit amb noves zones de baixes emissions

La principal font d’emissió del nitrogen prové de la combustió, tant en el transport terrestre, aeri i marítim com en processos industrials estacionaris.

«El principal causant és el transport i hem d’actuar sobre el trànsit per seguir millorant les dades», afirma Sonsoles Letang, directora general de Qualitat de l’Aire i Canvi Climàtic, a El Periódico, del mateix grup editorial que aquest diari. Valora de manera «positiva» la feina feta per la Generalitat durant els darrers anys i celebra els «bons resultats» de l’últim informe. «Estem contents perquè tenim reunions amb Europa i veiem que en altres regions no han aconseguit una reducció com la nostra», afirma.

Pero encara queda feina per fer. «Hem aprovat el Pla de Qualitat de l’Aire Horitzó 2027 i aviat entraran en vigor noves Zones de Baixes Emissions (ZBE), que s’ha demostrat que funcionen», apunta Letang.

Sobre les reticències d’alguns municipis, Letang defensa que el decret permet molta flexibilitat i assegura a aquest diari que molts alcaldes ja comencen a veure’l amb bons ulls.

La directiva de qualitat de l’aire vigent també és exigent amb les empreses, encara que no són les principals emissores. «Estem valorant crear grups de treball per ajudar-les en la transició, però la clau és incidir sobre el transport».