L'aeroport va passar l'agost més segur, amb menys delictes que el 2023 | Federació Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona

Blog

L’aeroport va passar l’agost més segur, amb menys delictes que el 2023

  |   Novetats

La Vanguardia. El mes es va tancar amb 331 delictes, davant els 885 del 2024 i els 582 de fa dos anys

El nombre de denúncies a l’aeroport del Prat de Llobregat disminueix notablement des del febrer. Tot i això, la prudència s’imposava fins a tenir les dades de l’agost, el mes amb més trànsit de passatgers i, consegüentment, amb molta més activitat delinqüencial. Amb les xifres a la mà, els responsables de la gestió policial no poden estar més satisfets. Els números no només milloren, sinó que se situen per sota del 2023 i s’aconsegueix un dels millors agostos de la història en la infraestructura. El mes passat es va tancar amb 331 delictes, davant els 885 del 2024 i els 582 d’agost del 2023, i això amb un trànsit de 5.670.000 passatgers.

“Aquestes xifres són el resultat d’una intensa feina policial que ha anat juntament amb la Fiscalia i dels jutjats del Prat”, remarca el cap dels Mossos d’Esquadra de l’aeroport, el subinspector Joan Vives.

Amb el despatx encara sense encant a les noves dependències que la policia catalana estrena aquest any a l’aeroport, Vives reivindica sense mitges tintes els bons resultats que desterren la imatge i el mis­satge que s’havia estès que les terminals del Prat eren un escenari propici per ser la víctima d’un robatori.

Les ordres d’allunyament als reincidents han contribuït a la millora de les xifres
De robatoris encara n’hi ha, però han quedat enrere els mesos que superaven les mil denúncies i en què era impossible trobar un policia uniformat a les terminals.

Capgirar la inseguretat a l’aeroport es va convertir en el primer objectiu del director de la policia, Josep Lluís Trapero, i ho va comunicar al comissari en cap dels Mossos, Miquel Esquius. A finals d’agost de l’any passat, l’aeroport va començar a rebre reforços i va absorbir els policies que van treballar al dispositiu de la Copa de l’Amèrica. D’aquesta manera, la plantilla va passar de 126 als 204 actuals, una xifra que va fluctuant però que no baixa mai dels 200. Amb aquests números, els comandaments poden mantenir presència les 24 hores de fures de paisà que s’encarreguen principalment de dissuadir, expulsar i detenir in fraganti els delinqüents reincidents i de sobres coneguts. Una tasca que es reforça amb
el visionament permanent d’imatges a través de les càmeres de seguretat d’Aena i de la presència uniformada tant dels binomis de la mateixa comissaria de l’ aeroport com dels reforços de la brigada mòbil tractant-se d’un punt sensible en els operatius antiterroristes. Això sí, amb una actitud molt més activa en el patrullatge.

Al final, pràcticament tot està inventat. Si disposes de més recursos, pots fer més coses, malgrat que el subinspector Vives sí que admet que s’han notat en positiu als resultats les ordres d’allunyament de l’aeroport. Avui dia ja n’hi ha 26 d’actives, és a dir, hi ha 26 delinqüents condemnats que tenen prohibit acostar-se a una de les dues terminals. Nou es van activar a l’agost.

Aena pressionarà els gestors dels pàrquings privats perquè incrementin el nombre de vigilants
I heus aquí una dada que ajuda a entendre millor el que passa al Prat i amplia el focus. Les primeres ordres d’allunyament eren principalment de dones bosnianes que en grups nombrosos anaven pràcticament cada dia a l’aeroport, en metro o autobús, com a lladres oportunistes. Les últimes condemnes, en canvi, corresponen a delinqüents algerians i algun marroquí que per la pressió policial a Barcelona es van desplaçar a les terminals. Uns delinqüents que han sorprès els policies de l’aeroport perquè, a diferència del perfil a què estaven acostumats, ja han protagonitzat algun robatori violent i fins i tot també s’han resistit amb violència a les detencions.

L’equip de Vives assegura que encara hi ha marge de millora i hi treballen de manera transversal amb la resta dels operadors de l’aeroport, Guàrdia Civil, Policia Nacional i la seguretat privada, en què ens centrem ara. La mitjana de robatoris amb força dins de vehicles als estacionaments de l’aeroport oscil·la entre 15 i 20 al mes. No en són gaires si es té en compte que parlem de set plantes cadascun dels mòduls. Tot i això, l’empresa privada que gestiona els estacionaments només té dos vigilants privats, una xifra ridícula que la direcció actual d’Aena espera revisar a l’alça ben aviat.

Les que ja s’han posat les piles han estat les empreses de lloguer de vehicles. La primera a reaccionar va ser Sixt, que va contractar un vigilant privat, i ara pràcticament totes les empreses disposen de personal de seguretat per custodiar i vigilar les seves zones, tal com els obliga el contracte firmat amb Aena i que incom­plien aleshores.

Les empreses de lloguer de cotxes han contractat vigilància privada a les seves àrees d’estacionament
Un altre dels fronts oberts al recinte aeroportuari del Prat és la presència dels sensesostre. Actualment la xifra oscil·la entre 180 i 200 persones que cada dia són obligades a recollir les seves pertinences perquè el servei de neteja de l’aeroport higienitzi les zones on després s’instal·len. Aquest tragí n’ha desplaçat una desena als pàrquings i en alguns casos ocupen les sortides d’emergències. Per això des dels Mossos s’insisteix en la necessitat d’estar més pendent dels estacionaments i no només per prevenir els robatoris amb força dins de vehicles.

Pel que fa a les persones sense llar, just aquesta setmana, segons ha pogut saber La Vanguardia , s’ha firmat el primer conveni entre administracions que els ha de protegir i acollir. Fins al 2023 hi havia un acord pel qual s’hi desplaçaven dos treballadors socials.

El nou text, pioner a Espanya, el van firmar abans de l’estiu Aena, la Generalitat i l’Ajuntament del Prat i aquesta setmana el va ratificar el Consistori barceloní. Es tracta d’un conveni que es presentarà els pròxims dies i que haurà de donar cobertura assistencial i social a aquest grup de persones, comptant amb la presència de diversos educadors a temps complet, a més de disposar d’equipaments propis per rentar-se, menjar i fins i tot poder dormir.