La taxa turística: mannà municipal o peatge hoteler?
El Punt Avui. La Crònica, Tribuna de la Fundació Jordi Comas a Platja d’Aro
La consellera Alícia Romero esbossa la reforma del tribut de pernoctacions, en clau d’injecció perquè els consistoris paguin serveis, però l’empresariat tem que foragiti clientela
Una de les reformes en què l’executiu socialista de Salvador Illa treballa a la Generalitat és la reforma de la taxa turística, el recàrrec que grava les pernoctacions en hotels, càmpings, apartaments turístics o allotjaments i cases rurals. I també als habitatges d’ús turístic (HUT), en els quals aprofundirem al final. També als creuers, malgrat que sovint, en aplicar-se només a les estades de més de 12 hores, les navilieres escurcen les escales amb el cronòmetre a la mà perquè el passatge sopi i dormi altre cop en ruta. La jurisdicció marítima, zona franca, aquí els surt més a compte.
La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, va donar ahir algunes pistes sobre els retocs que volen introduir en aquest tribut, que va ser instituït a finals del 2012 amb l’objectiu d’incrementar la promoció, però veient que cada cop en més llocs el problema és l’excés, negocien amb la resta de grups una flexibilització de les opcions per reinvertir-lo. Anirà a l’alça i Romero no va entrar en els imports finals pendents del debat, però sí que va avançar la filosofia: equiparar el conjunt de municipis amb l’estatus diferenciat que beneficia la ciutat de Barcelona des de la tardor passada, amb un recàrrec específic que cada consistori podrà regular a través de les ordenances municipals. Romero s’hi va referir ahir com a ponent de la Tribuna de la Fundació Jordi Comas Matamala, un fòrum que aplega empresariat i municipis a la Costa Brava.
La consellera va defensar la conveniència d’eixamplar el ventall de possibilitats del tribut, en la seva part municipal, per pal·liar les “externalitats negatives” que l’afluència de turistes, tot i suposar un 13% del PIB català –i un 25% a l’Empordà, recordava el director de la fundació, Martí Sabrià–, genera entre els residents i contribuents de les administracions d’acollida. Els municipis es queixen que, durant les temporades altes, han de reforçar plantilles de policies locals, dispositius de neteja viària i recollida d’escombraries. “O pagar les hores dels socorristes de la platja” a un preu just, hi afegia l’alcalde de Sant Pere Pescador i president comarcal de l’Alt Empordà, Agustí Badosa. Si hi ha fumata blanca al Parlament amb Comuns, ERC i Junts, Romero va situar l’objectiu que la reforma entri en vigor a principis d’abril del 2026, amb vista a Setmana Santa, com a tret de sortida de la temporada alta estival. Els recàrrecs municipals, però, no podrien ser vigents ja fins al 2027, perquè arreu ja han aprovat tributs inamovibles a partir de l’1 del gener.
La reivindicació del món local seria que el repartiment del pastís, al 50% entre la Generalitat i els consistoris, pogués decantar-se a favor del territori, però la consellera veu difícil alterar la proporció, ja que amb la quota catalana preveuen sufragar –promoció a banda– grans esdeveniments; entre altres, tenen a l’horitzó la Ryder Cup del 2031 al PGA Golf de Caldes de Malavella. Tot dependrà del recàrrec que cada població apliqui, que no podrà excedir el global de la taxa, però que amoïna el sector hoteler perquè es podria passar, en un establiment de quatre estrelles, dels 1,20 euros actuals a uns 4 o 5 per persona i pernoctació, si algun consistori decideix collar al màxim.
El diàleg entre Romero i diversos representants del sector hoteler va ser calmat i amigable, però exigent alhora. Genís Dalmau, hoteler i empresari de busseig a l’Estartit, a més de vocal de Costa Brava Centre, va suggerir altres vies per obtenir ingressos, com ara recuperar peatges a l’AP-7, o bé incentius a les vacances de proximitat, en la línia dels xecs que l’Estat francès –on decreten períodes festius obligatoris i coordinats al llarg de l’any– reparteix per pagar estades en establiments del país. “El sector turístic no pot ser l’ase de tots els cops”, va reblar Dalmau. I Ferran Miquel, de l’Associació de Turisme Rural de Girona, va lamentar la “competència deslleial” que plantegen cada cop més els pisos turístics (HUT) en pobles petits, amb pocs recursos per inspeccionar simplement si tenen cèdula d’habitabilitat o bé operen amb llicència.
La consellera va defensar que encara hi ha marge per dissenyar com s’aplica la taxa amb unes geometries variables. I aquí va apuntar sense embuts cap als HUT: coincidia que estan sotmesos a una regulació molt més laxa que no pas empreses amb treballadors i que poden “aportar més del que aporten” ara. Si no estan declarats, però, tant els farà que la taxa sigui de 0,60 euros, com fins ara, o de 6 per pernoctació. I aquí el tribut tampoc no suplirà la manca de mans als consistoris per fer controls. O potser sí.