La reforma laboral redueix la feina de les ETT: un 40% menys de contractació
Diari de Girona. Fins l’agost les empreses havien gestionat 301.222 contractes, enfront dels 520.866 d’abans de la pandèmia. Els sindicats creuen que el percentatge hauria de ser més baix i demanen «posar el focus» en els fixos discontinus.
La reforma laboral ha reduït el marge de negoci de les empreses de treball temporal (ETT). Amb la temporalitat en mínims històrics, les ETT han tramitat un 40% menys de contractes entre gener i agost d’enguany respecte del mateix període del 2019, segons dades de l’Observatori del Treball del Govern. Fins a l’agost aquestes empreses havien gestionat 301.222 contractes, enfront dels 520.866 d’abans de la pandèmia. Malgrat la davallada que apunten les xifres oficials, la patronal de les ETT, Asempleo, diu que la facturació només ha caigut un 5%. Al seu torn, CCOO i UGT creuen que la temporalitat «hauria de baixar més» i demanen «posar el focus» en els fixos discontinus, que en casos estan substituint els antics contractes d’obra i servei.
La caiguda del número de contractes fets a través d’ETT contrasta amb la xifra global de treballadors, que a Catalunya durant l’últim any ha pujat un 2,8% (+100.636 treballadors), fins als 3,36 milions d’afiliats a l’agost, segons les últimes dades publicades pel Ministeri d’Inclusió Seguretat Social i Migracions. El president de la patronal de les ETT Asempleo, Andreu Cruañas, admet que la nova norma ha provocat una «certa reducció» de les possibilitats de contractació temporal, sobretot per la desaparició dels contractes d’obra i servei, però considera que han de passar dos anys des de l’aplicació de la reforma per «copsar» el seu «veritable impacte».
La reforma laboral va entrar en vigor l’1 d’abril del 2022 i tenia com a mesura estrella la simplificació dels tipus de contractes en tres: indefinit, temporal i de formació. D’aquesta manera es deia adeu al contracte d’obra i servei, el més utilitzat fins llavors, sobretot per les empreses de treball temporal. En el seu lloc, es va establir la figura del fix discontinu, que els sindicats creuen que ha passat a ser el calaix de sastre de la temporalitat. Les ETT també poden gestionar aquest últim tipus de contracte, tot i el seu caràcter estable.
Asempleo resta importància a la davallada i apunta que també cal tenir en compte que els contractes fixos discontinus només es fan una vegada i després s’activen de forma successiva a partir d’un mateix contracte, i que no es té en compte en les xifres a l’hora de fer la comparativa. Això explicaria, segons la patronal, que el 2019 es fessin gairebé 780.000 contractes de posada a disposició i d’ençà que va entrar en vigor la reforma, les xifres hagin baixat. A més, Cruañas assegura en una entrevista amb l’ACN que l’any 2019 va ser «rècord» per les empreses de treball temporal, fet que també impacta en les comparacions.
Per sectors, la patronal detalla que la caiguda de contractes tramitats per ETT ha estat més pronunciada en la indústria, on les empreses, en general, han examinat quins llocs de treball eren permanents i els han cobert amb contractes estables. «Des d’aquest punt de vista, la reforma laboral ha vingut a posar certes coses al seu lloc», diu Cruañas, que admet que en alguns casos es feia un ús «incorrecte» de la temporalitat. «El panorama s’està reordenant», afegeix.
El «frau» de les ETT, en el punt de mira
Per la seva banda, els sindicats asseguren que abans dels canvis en la normativa hi havia una situació «anormal» amb les ETT, que feien un «abús» de la contractació temporal. Així ho defensen el secretari de Treball i Economia de CCOO de Catalunya, Ricard Bellera; i la secretària de Política Sindical de la UGT, Núria Gilgado. Els representants sindicals opinen que enguany, malgrat que les ETT estan «perdent pes» dins del mercat de treball, encara hi ha situacions de frau en llocs de treball que són estructurals i es cobreixen amb contractes de posada a disposició, concertats per empreses de treball temporal.
De fet, la Inspecció de Treball va començar al març una campanya específica per perseguir el frau en les ETT, posant en el punt de mira els fixos discontinus. Fonts del Ministeri de Treball han indicat a l’ACN que aquesta campanya continua en marxa i per aquest motiu encara no s’han facilitat xifres. Per la seva banda, la patronal de les ETT explica que no li consten sancions específiques derivades d’aquestes actuacions.
«Les ETT el que no poden fer és substituir o gestionar llocs de treball que es podrien cobrir mitjançant fixos discontinus», explica Bellera. «Si tenim un hotel que cada any ha de contractar una persona per cobrir un servei, aquest hotel el que ha de fer és contractar algú directament mitjançant un contracte fix discontinu i no a través d’una ETT», exemplifica el secretari de CCOO. Els sindicats asseguren que després de l’estiu, quan hi ha més temporalitat pel turisme, serà un bon moment per avaluar quin ús s’ha fet dels fixos discontinus, posant la lupa en aquest any respecte de l’anterior.
Després de tot, les organitzacions de treballadors apunten que encara hi ha marge de millora. «Hi ha molta concentració de fixos discontinus substituint els contractes d’obra i servei, això no és el que hauria de ser», apunta Bellera. «Coneixem les empreses d’aquest país, que sempre intenten anar més enllà del que marca la norma i buscar fórmules de flexibilitat», sentencia Gilgado.
La patronal de les ETT resta importància a la devallada i diu que la facturació només ha caigut un 5%
La reforma laboral, que va entrar en vigor l’1 d’abril del 2022, buscava simplificar els tipus de contractes en: indefinit, temporal i de formació