La quitació perdona el 50% del deute a Andalusia i el 20% a Catalunya
Diari de Girona. L’Estat condonarà cinc a comunitats, entre elles Madrid, més passiu dels mercats que del FLA Hisenda utilitza com a criteri la població, amb ajustaments a favor de les autonomies infrafinançades
La metodologia proposada pel Ministeri d’Hisenda per oferir al conjunt de les comunitats autònomes de règim comú, per primera vegada a la història, una condonació parcial del seu deute (una quitació de 83.252 milions, la quarta part del total) ha estat dissenyada de manera que el títol de la més beneficiada es pot repartir entre més d’una. Tot depèn del punt de vista que es triï, encara que, es miri com es miri, Andalusia és l’única comunitat que sempre apareix al cim de les classificacions.
D’entrada, la proposta que Hisenda portarà avui a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) suposa una quitació que va des de la meitat del deute total acumulat a tancament de 2023 a Canàries (50%) o Andalusia (48,6%), a l’entorn del 20% en els casos de Catalunya (19,89%), València (19,33%) i Balears (20,29%). Per a Astúries, Galícia, Extremadura o Castella-la Manxa es proposa alliberar-les d’aproximadament un terç del seu deute total. La condonació afectaria aproximadament la quarta part del deute a comunitats com Madrid, Múrcia, La Rioja, Castella i Lleó, Cantàbria i l’Aragó.
Però hi ha altres maneres d’analitzar l’abast de la proposta. Segons com es miri, Andalusia és la comunitat a la qual se li pot perdonar una quantitat més gran de deute autonòmic (18.791 milions). La Comunitat Valenciana és la que marca la quantitat màxima en condonació de deute per habitant (2.284,58 euros). Andalusia, Catalunya, Castella-la Manxa i Múrcia arriben a la mateixa quantitat màxima per habitant que València. Mentrestant, Canàries i Andalusia destaquen com les comunitats a les quals se’ls perdona un percentatge més alt del seu deute total (50% i 48,6% respectivament).
Aquests mateixos criteris es poden llegir en sentit invers. Així, La Rioja és la comunitat a la qual se li perdona una quantia menor (448 milions). Si es mira la condonació de deute per habitant, la quantitat més baixa (1.368,44 euros) és compartida per Astúries, Castella i Lleó, Galícia, Madrid, Cantàbria i la Rioja. I si s’analitza la quitació en relació amb el deute total al tancament del 2023, les taxes de condonació més baixes corresponen a la
Comunitat Valenciana (19,33%), Catalunya (19,89%) i Balears (20,3%).
La metodologia de càlcul d’Hisenda es basa en la premissa que totes les comunitats es van haver de sobreendeutar durant la crisi financera, en resposta a les retallades dictades pels Governs de Mariano Rajoy. Hisenda ha calculat aquest sobreendeutament (entre el 2009 i el 2013) en un 83.252 milions d’euros. Aquesta és la quantitat que es proposa condonar i ha repartit aquesta quitació usant com a criteri principal la població ajustada (en els termes del model de finançament autonòmic), amb una sèrie d’ajustos (a favor de les comunitats infrafinançades i també de les que van exercir a l’alça les seves competències en l’IRPF per compensar les retallades de l’Estat).
Insuficient per a Junts
Una forma d’analitzar l’abast de la proposta d’Hisenda és posar en relació la quitació proposada amb el volum de deute que cada comunitat té amb l’Estat, a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Catalunya és l’autonomia que té el volum més gran de deute contret amb el FLA (77.053 milions). Per a la comunitat catalana, el deute que Hisenda proposa condonar (17.104 milions) representa el 22% del que la Generalitat té amb l’Estat. Per a València, aquest percentatge baixa al 20,5%. Junts considera insuficient la condonació i planteja que s’elevi al 100% dels 77.053 milions que la Generalitat deu al FLA.
A l’altre extrem de la taula hi ha cinc autonomies per a les quals la quantitat que Hisenda proposa perdonar excedeix el 100% del deute que cadascuna té amb l’Estat. El cas extrem és el de Madrid, que té zero euros de deute amb el FLA. La quantitat de 8.644 milions d’euros que Hisenda proposa assumir correspon a l’endeutament de Madrid als mercats financers en forma de bons o de préstecs bancaris, la titularitat dels quals passaria a assumir l’Estat.
En els casos d’Astúries, Canàries, Castella i Lleó i Galícia, la part de deute amb els mercats financers que Hisenda proposa assumir és igual o superior al que cadascuna té amb el FLA. D’una manera o una altra, des del punt de vista del Ministeri d’Hisenda, «totes les comunitats autònomes de règim comú es podran beneficiar de la mesura per reduir el passiu, millorar la situació financera, facilitar l’accés als mercats i aconseguir una posició millor per reforçar l’estat de benestar», en paraules de la vicepresidenta primera i ministra, María Jesús Montero.