La província pot guanyar uns 93.000 habitants en deu anys
Diari de Girona. La Garrotxa, la Cerdanya i la Selva es troben entre les comarques catalanes on es preveu un major increment de la població
Les comarques de Girona podrien guanyar gairebé 93.000 habitants en els propers deu anys, és a dir, des de 2024 fins al 2034. Així ho indiquen les projeccions de població fetes públiques per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que preveuen que les comarques de la Garrotxa, la Cerdanya i la Selva es trobin entre les que més població guanyen a Catalunya, de manera que creixerien molt per sobre la mitjana. Les previsions estadístiques indiquen que la franja d’edat que més creixerà serà la de majors de 65 anys, mentre que es reduirà la població menor de quinze anys.
La població de les comarques gironines arribaria a les 914.126 persones l’any 2034 en un escenari de creixement mitjà, que és el que l’Idescat considera més plausible si es continua amb la tendència demogràfica actual. Això significa un total de 92.938 habitants més dels que hi havia registrats l’any 2024, quan la xifra se situava en 821.188. Les comarques gironines que més incrementaran la seva població seran la Garrotxa, amb un 14,8% més de població, la Cerdanya (14,3%) i la Selva (13%). Totes elles es troben entre les que més creixeran de tot Catalunya, situant-se molt per sobre de la mitjana d’increment català, que serà del 6,8%.
Al conjunt de Catalunya, la població també continuarà creixent i, segons aquestes prediccions, se situaria en 8,554 milions el 2034. Del 2024 al 2034, la població creixeria en 541.000 persones, principalment per l’efecte de la migració (654.000 persones), ja que el creixement natural (naixements menys defuncions) seria negatiu en aquest període (‑113.000 persones). A llarg termini, la població de Catalunya creixeria moderadament fins a estabilitzar-se: se situaria en 8,9 milions d’habitants tant el 2049 com el 2074.
La població de més edat, la de 65 anys o més, assoliria la xifra d’1,948 milions de persones i seria la que més augmentaria (382.000 persones, que representaria un augment del 24,4% entre el 2024 i el 2034) i, dins d’aquest grup, el principal augment seria el de la població de 80 anys o més (un 29,6%). El grup de 16 a 64 anys serien 5,544 milions de persones i augmentaria lleugerament (287.000 persones, un 5,5%). Contràriament, es reduiria la població de 0 a 15 anys fins als 1,062 milions, que representaria una disminució de 128.000 habitants (‑10,7%).
Per comarques, la població major de 65 anys augmentaria a totes les de Catalunya. En el cas de la província de Girona, la que experimentarà un major creixement d’aquest segment de població serà la Cerdanya, on pot arribar a augmentar fins a un 42,8%.
Pel que fa a la població de 16 a 64 anys, augmentaria a pràcticament tot Catalunya, amb les excepcions de la Ribera d’Ebre i el Solsonès, on la previsió és que disminueixi. Els augments més destacats, en termes relatius, serien a la Garrotxa (16,2%) i el Gironès (12%), entre altres.
Cal tenir en compte, d’altra banda, que la combinació de la baixa natalitat -una tendència que el país està experimentant des de fa anys- i l’envelliment de la població faria que en el conjunt del període 2024–2034 el creixement natural (naixements menys defuncions) fos negatiu, de ‑113.000 persones, mentre que en el decenni anterior havia estat menys negatiu, ja que es va situar en 45.000 persones. Només el Gironès tindria saldo natural positiu en aquest període.
Previsions a llarg termini
Si s’observen les dades més enllà, la població de Catalunya creixeria en les properes dècades per la contribució de la migració exterior i assoliria els 8,9 milions d’habitants cap a l’any 2048, però un saldo natural cada cop més negatiu faria que, a la segona meitat del segle XXI, la població no creixés més i s’estabilitzés lleugerament per sota dels nou milions d’habitants.