La província de Girona crea més de 9.000 llocs de treball al juny
Diari de Girona. Les comarques gironines encapçalen la creació d’ocupació a Catalunya i l’atur es redueix un 3,34%. La demarcació registra la seva segona xifra més elevada d’afiliats a la Seguretat Social.
El mercat laboral gironí segueix la tendència positiva dels darrers mesos. Després de tancar el maig amb 360.143 treballadors cotitzant a la Seguretat Social, rècord en un cinquè mes de l’any, Girona ha creat 9.198 llocs de treball durant el juny, la xifra més alta de tota Catalunya, arribant així als 369.341 afiliats, una xifra que suposa un increment del 2,55% al llarg del juny. Amb aquesta dada, la demarcació assoleix la seva segona xifra més elevada de treballadors, només superada pel juliol de l’any passat quan hi havia 371.726 afiliats a la Seguretat Social a les comarques gironines.
Amb l’inici de la campanya turística, Girona ha tancat el mes de juny amb 29.020 aturats. La desocupació ha caigut un 3,34% a la demarcació, un descens que s’afegeix al que ja s’havia registrat durant els mesos anteriors (a l’abril, del 4,6%; i al maig, de l’1,69%). Si comparem aquestes xifres amb les registrades fa un any, quan hi havia 1.628 persones sense feina més; el nombre de persones desocupades ha caigut un 5,31%.
La majoria dels desocupats es concentren al sector serveis (20.066), seguit de la indústria (amb 3.381 desocupats), la construcció (2.636) i l’agricultura (677). A més, cal sumar els 2.260 aturats a la demarcació a qui no els consten feines anteriors.
Percentualment, el descens d’aquest juny és el segon més gran que s’ha registrat arreu de Catalunya (on de mitjana, la desocupació ha baixat un 1,89%). En concret, durant l’últim mes hi ha hagut 1.002 gironins que han trobat feina i han sortit de les llistes. Gairebé tots ells -813- ho han fet dins del sector serveis.
La resta de sectors també veuen com el nombre de persones en atur cau, malgrat que ho fan amb menys intensitat. A la indústria, el nombre de persones desocupades disminueix 78 persones; l’agricultura, en 34, i la construcció en set. Per últim, la xifra de tots aquells que no tenien cap feina anteriorment i que estaven apuntats a llistes també ha anat a la baixa (en concret, amb 70 persones).
Més contractes
Durant el juny, s’han signat un total de 29.067 contractes a Girona. En comparació amb el maig, suposa un increment del 25,7%. En canvi, si mirem les dades de fa un any, els contractes rubricats han caigut un 15% respecte al juny del 2022.
De tot aquest global, novament, el sector que concentra més contractes durant el juny és del de serveis (23.130). I per tipologies, gairebé sis de cada deu han estat indefinits (17.184). Això sí, en comparació amb l’any passat -quan la xifra va enfilar-se arran de l’impacte de la reforma laboral- els indefinits d’aquest juny són un 15,47% menys.
329.744 aturats a Catalunya
Catalunya ha sumat al juny un total de 26.548 nous ocupats, fins a un total de 3,7 milions de treballadors en actiu. El mercat laboral català és el que més afiliats a la Seguretat Social ha sumar a tot Espanya, fins a tres vegades més que l’altra locomotora de l’economia espanyola, la Comunitat de Madrid.
Creix l’ocupació, encara que ho fa menys que els juny anteriors, i baixa l’atur, en 6.359 persones. A Catalunya hi ha actualment 329.744 desocupats, el seu nivell més baix des del 2007. Fa tres anys –des de l’esclat de la pandèmia– gairebé de manera consecutiva que el mercat laboral català crea ocupació i redueix els seus nivells d’atur. Tanmateix, les dades de juny revelen un incipient canvi de cicle, amb un refredament dels indicadors de cara als pròxims mesos.
A l’espera del que passi el segon semestre de l’any, tradicionalment el més complicat, la primera meitat de l’any ha estat per emmarcar. Espanya ha registrat un guany net de 448.065 afiliats a la Seguretat Social, el més alt de l’estadística disponible. I gran part de la mateixa la deu a la bona evolució de les contractacions a Catalunya. Durant el primer semestre del 2023, Catalunya ha generat 153.980 cotitzants a la Seguretat Social.
El nombre de contractes signats a les comarques gironines creix un 25,7% respecte al mes de maig.
El maig del 2019, el 45% de la població activa no tenia ingressos o aquests eren molt baixos (de fins a 10.000 euros). El maig del 2023 aquest percentatge s’ha retallat al 37,7% alhora que ha augmentat la proporció de persones d’entre 16 i 65 amb ingressos d’entre 10.000 i 20.000 euros (han passat del 39,3% del maig del 2019 al 42,3%) o que guanyen més de 20.000 euros (en aquest cas s’ha passat del 15,5% al 20,1%). Les dades procedeixen dels comptes corrents anonimitzats de CaixaBank i de les sis milions de nòmines domiciliades en aquesta entitat financera i, segons el seu servei d’estudis, mostren que «la desigualtat salarial a Espanya mesurada per l’índex Gini es va continuar reduint al segon trimestre del 2023». En concret, el maig del 2023 aquest índex aplicat als salaris es va situar 2,2 punts per sota que abans de la pandèmia, segons el portal «Economia en temps real» de Caixabank Research.
«La desigualtat salarial s’ha reduït i això ha estat gràcies al fet que el mercat de treball ha millorat de manera molt important», resumeix Josep Mestres, economista de Caixabank Research.
Mesurar la desigualtat
El coeficient de Gini és una forma de mesurar la desigualtat econòmica a les societats. Comprèn un rang de 0 a 100 punts, en què 0 correspondria a la igualtat extrema (tots els agents econòmics tenen els mateixos ingressos) i 100 a la desigualtat màxima (tots els ingressos corresponen a una sola persona).
L’anàlisi de les dades parteix del febrer del 2020, el mes previ a l’esclat de la pandèmia. En només tres mesos, l’índex salarial va empitjorar gairebé 11 punts Gini, si bé les ajudes públiques van permetre deixar aquest empitjorament en només 2,38 punts, gràcies al mecanisme dels erts, sobretot. El maig del 2022, el coeficient de Gini ja va mostrar una distribució dels salaris menys desigual que abans de la pandèmia i s’ha mantingut aquesta tendència fins al punt que el maig del 2023 el coeficient de Gini se situa 2,2 punts per sota del nivell prepandèmia (la correcció després de transferències és d’1,7 punts).