La postal de la Costa Brava
El Punt Avui.
- El tram de litoral entre Castell i la Fosca s’ha convertit en un símbol de resistència contra l’especulació
- Ha estat capitanejada per Salvem Cala s’Alguer, Salvem Castell i per Salvem la Pineda d’en Gori
- Han aturat dos plans parcials i, entre altres coses, han recuperat l’ús públic de l’ermita de Bell-lloc
El tram del litoral de Palamós que va des del paratge i la platja de Castell fins a la platja de la Fosca, passant per la pineda d’en Gori, és un dels racons més bells de la Costa Brava i, de fet, és un dels espais que més bé defineixen la seva essència. És, doncs, una de les postals de la Costa Brava. A part de ser uns paratges d’un alt valor paisatgístic, ho són també pels seus valors naturals. La pineda d’en Gori, per exemple, és una de les poques masses de pi blanc –un arbre característic de la zona– que es conserven en aquest tram del litoral.
La postal d’aquest tros de costa palamosí, però, ho hauria deixat de ser si no hagués estat per la mobilització ciutadana, que ha fet pressió, des de mitjans del segle passat, per evitar-hi agressions urbanístiques. Tot i el seu indubtable valor, doncs, el cert és que la mobilització ciutadana ha estat clau per preservar-lo, quasi en la seva integritat. Els moviments populars més recents, els canalitza la plataforma Salvem la Pineda d’en Gori, que està integrada a SOS Costa Brava –aquesta plataforma està mobilitzada per preservar tot el litoral gironí– i que, a principi de l’actual dècada, va presentar al jutjat contenciós número 2 de Girona una demanda col·lectiva contra la modificació del projecte del pla d’actuació urbanística (PAU), aprovat el 2019, contra la construcció de tres blocs d’apartaments a tocar de cala s’Alguer, al nord de la pineda que li dona nom.
Aquesta emblemàtica pineda s’estén al costat del camí de ronda que uneix la platja de la Fosca i la de Castell. Gràcies a la modificació del pla d’ordenació urbanística (POUM) del 2008, fruit en bona part de la mobilització ciutadana canalitzada per Salvem la Pineda d’en Gori, la part costanera del bosc va passar a ser de propietat municipal. Per contra, la part més allunyada del mar va continuar sent privada i el 2018, tot i les mobilitzacions de la plataforma, s’hi van construir dos blocs de 24 apartaments cadascun, piscina i garatge subterrani, i encara ara hi ha un litigi per la construcció d’un tercer bloc.
Salvem la Pineda d’en Gori volia evitar la tala d’arbres i mantenir verge aquest tram de costa. Volia mantenir la postal. Defensava i, de fet, defensa encara, que tot i que estan construïts fora de l’espai qualificat com a bé cultural d’interès natural de cala S’Alguer, el seu impacte visual –els edificis fan 16 metres d’alçària– és molt potent en aquesta zona nord de la pineda. A més, denuncien que el tercer edifici es vol construir encara més a prop del mar. L’actuació d’aquesta plataforma, però, no es limita al projecte dels apartaments. El 2022 va interposar un recurs de reposició i un contenciós contra el projecte d’urbanització de l’antic càmping Bellafosca, on s’estaven construint dos xalets.
Salvem Castell
Prèviament, la mobilització per salvar aquest tram del litoral palamosí l’ha canalitzat en bona part durant 30 anys la plataforma Salvem Castell. Té el seu precedent, però, en el moviment popular que es va generar per salvar la cala s’Alguer, un dels racons més emblemàtics de la Costa Brava –té la pineda d’en Gori com a teló de fons– i un espai declarat bé cultural d’interès nacional.
El punt d’origen és l’any 1949, quan la propietat d’aquesta cala, que té dues platgetes, va iniciar els tràmits de la legalització d’un mur i de les instal·lacions més recents que s’hi havien construït –abans, hi havia hagut barraques de pescadors–, però no se’n va sortir.
Tot i així, no va ser fins l’any 1970 quan l’aleshores Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme (MOPU) del govern espanyol va desestimar-la i va donar cinc anys a la propietat per demolir-los. Hi va haver també un requeriment per part de l’Ajuntament de Palamós i una sentència del Tribunal Suprem perquè la propietat complís l’ordre del ministeri; això no obstant, la mort de Franco, l’any 1975, ho va frenar tot.
A més, en l’última dècada del segle passat, es van produir dos moviments populars més. El primer va ser provocat pel conflicte d’interessos entre els professionals de la pesca, els representants del moll comercial i el Club Nàutic Costa Brava de Palamós. Aquesta última entitat va promoure en projecte d’espigó a la platja Gran. En aquest cas, també un moviment popular va frenar-lo i el projecte es va dur a terme sota el Pedró. I, finalment, la pressió popular també va ser clau per recuperar l’ús públic de l’ermita de Bell-lloc.
Salvem Castell es va crear, fa una trentena d’anys, quan les promotores El Castell, SA i Camo, SA van voler desenvolupar dos plans parcials que afectaven la zona de Castell. En concret, volien urbanitzar la Plana i el paratge. L’entitat reclamava la requalificació d’aquests terrenys, perquè passessin a ser sòl no urbanitzable, i també la seva inclusió al Pla d’Espais d’Interès Natural, amb el corresponent pla de gestió.
La constància va tenir premi perquè, deu anys després, es va aprovar una regulació específica per a Castell, i es va declarar no urbanitzable. Va ser el resultat d’una potent campanya d’oposició amb la recollida per part de Salvem Castell de més de 13.000 firmes, que van dur l’alcalde Josep Ferrer a convocar, el 1994, una consulta sobre la qualificació d’aquest espai. El resultat va ser molt clar, amb la participació de 6.001 persones, el 58,5 per cent del cens, 1.576 de les quals van donar suport al desenvolupament dels plans parcials i, per tant, a la urbanització de la zona, però, 4.189 s’hi van manifestar en contra.
S’iniciava així un llarg camí, fins al 2002, amb litigis judicials, amb dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i una del Tribunal Suprem, que acreditaven la legalitat de la requalificació. Salvem Castell va tenir el suport de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana), que és qui va donar suport legal i assessorament a la plataforma palamosina. El resultat de tot plegat, a part de la requalificació, va ser la compra dels terrenys per part de la Generalitat.
Es tancava així amb èxit un dels capítols més polèmics de les últimes dècades que ha viscut el litoral gironí.
El paraigua de SOS Costa Brava
SOS Costa Brava és una plataforma, creada el 2018 a Pals, que aixopluga una vintena d’entitats ecologistes, tot i que algunes ja estaven actives molt abans. Aplega associacions i col·lectius en defensa del territori i té per objectiu aturar la nova onada d’urbanitzacions, equipaments turístics, carreteres de gran capacitat i instal·lacions portuàries a la Costa Brava. El 2021 es va convertir en federació amb entitat jurídica pròpia i així ha pogut i pot consolidar la seva tasca de defensa del territori de la Costa Brava, inclosos el medi marí, la biodiversitat, el paisatge i el patrimoni cultural. Moltes de les entitats que en formen part es van crear amb les primeres mobilitzacions ecologistes per salvar els aiguamolls de l’Empordà, la ja anomenada cala s’Alguer, la cala Morisca. Sigui com sigui, sense l’activitat d’aquestes entitats i, més recentment, de SOS Costa Brava, molts dels indrets emblemàtics del litoral gironí no existirien com a espais naturals i paisatgístics. En l’actualitat, integren aquesta plataforma un total de 24 entitats. Entre d’altres i a part de les ja esmentades, hi ha els Naturalistes de Girona, Salvem el Golfet, Salvem la Platja de Pals, Salvem Solius, SOS Empordanet, SOS Lloret, etc.