La població creixerà en el 94% de municipis gironins
Diari de Girona. Llagostera i Platja d’Aro se situen entre les localitats catalanes de més de 5.000 habitants on s’incrementarà més. La davallada de la població de 0 a 15 anys farà augmentar l’envelliment
La xifra d’habitants augmentaria a 208 municipis gironins entre el 2024 i el 2034, fet que suposa el 94% del total, mentre que disminuiria a 12 i es mantindria estable a una localitat. El percentatge se situa deu punts per sobre de la mitjana catalana, que és del 84%.
Així es desprèn de les projeccions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) que revelen que a quatre comarques gironines totes les localitats guanyarien població: la Cerdanya, la Garrotxa, el Gironès, i el Pla de l’Estany. La comarca amb més municipis amb creixement nul o negatiu és l’Alt Empordà.
D’acord amb els càlculs de l’Idescat, tots els municipis gironins de més de 5.000 habitants creixerien. Els que experimentarien un increment més accentuat són Llagostera (22,5%), que seria el tercer en tot l’àmbit català; Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (22,1%), Maçanet de la Selva (20,1%) i Tossa de Mar (18,5%). Per altra banda, els que tindrien un creixement més baix són Arbúcies (2,6%), Ripoll (4,2%), Bescanó (4,8%) i l’Escala (4,9%).
A nivell català, pràcticament tots els municipis de més de 2.000 habitants (346 dels 360) guanyarien població en l’horitzó de l’any 2034, i també ho farien el 84,9% dels municipis de 501 a 2.000 habitants. En canvi, només guanyarien població el 68,7% dels municipis petits (226 dels 329 de 500 habitants o menys).
Creixement natural
Com a conseqüència de la baixa natalitat i l’envelliment de la població, només 85 municipis (9%) tindrien més naixements que defuncions en el conjunt del període 2024−2034 a tot Catalunya. En canvi, es preveu que en aquest període la migració neta seria positiva a 919 municipis (el 97%), i a molts d’aquests municipis compensaria el saldo natural de signe negatiu. En conseqüència, la migració és el component que faria créixer la població en la majoria de municipis.
A les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran cap municipi tindria més naixements que defuncions. Ponent (6,1%) i les Comarques Centrals (7,0%) serien els altres àmbits territorials amb pocs municipis amb creixement natural positiu. A l’altre extrem hi hauria el Penedès, amb creixement natural positiu al 23,6% dels seus municipis, seguit de les Comarques Gironines (11,5%), el Camp de Tarragona (10,2%) i l’Àmbit Metropolità (9,9%).
La majoria de municipis gironins amb creixement natural positiu se situarien al Gironès i la Selva interior. Pel que fa a municipis de costa es produiria a Sant Pere Pescador, Palafrugell i Lloret de Mar.
Població més jove a Salt
Pel que fa a la població de 0 a 15 anys a l’horitzó del 2034, els municipis de més de 5.000 habitants que tindrien els percentatges més elevats serien Salt (16,5%), Sant Just Desvern (16,4%) i Constantí (16,0%), mentre que Llançà (9,3%), l’Ametlla de Mar (9,4%) i Canet de Mar (9,8%) serien els de menor percentatge.
L’Idescat proporciona tres escenaris de projeccions de població municipals per al període 2024−2044 a partir de diferents hipòtesis de fecunditat, esperança de vida i fluxos migratoris. Aquesta nota de premsa se centra en l’horitzó 2034 i en l’escenari mitjà, que es considera el més plausible d’acord amb la dinàmica demogràfica actual.
L’escenari alt preveu que el nombre d’habitants augmentaria a 891 municipis catalans entre el 2024 i el 2034, disminuiria a 48 i es mantindria estable a 8. L’escenari baix preveu que el nombre d’habitants augmentaria a 620 municipis, disminuiria a 312 i es mantindria estable a 15.
En l’escenari alt els municipis amb més naixements que defuncions en el conjunt del període 2024−2034 serien 199, mentre que en l’escenari baix serien només 24. Respecte del saldo migratori en aquest mateix període, en l’escenari alt seria de signe positiu a 940 municipis mentre que en l’escenari baix ho seria a 869 municipis.