La població activa creixerà en 34.000 persones fins al 2031
Diari de Girona. La comarca del Gironès serà la tercera de tot Catalunya que més pujarà en els pròxims anys, ho farà un 11,2%.
La població activa les comarques gironines creixerà a curt i mitjà termina i arribarà a les 429.425 persones l’any 2031. Això, segons el que l’escenari mitjà que de les Projeccions de població activa que preveu l’Institut d’Estudis Catalans (Idescat). Segons les últimes dades de 2021, a la província hi havia 395.534 en actiu i s’espera que fins a 2031 aquesta xifra augmenti en 34.191 persones, el que significarà un creixement del 6,1%.
El Gironès serà la tercera comarca que tot Catalunya que creixerà més, amb un 11,2%, només per darrere del Tarragonès (12,6%) i el Baix Penedès (12,3%). El Gironès concentrà la gran massa de població activa de la província amb 101.887 persones i, s’espera que l’any 2031, aquesta xifra hagi pujat fins a les 113.248 persones actives. De fet, els vuit territoris de la província veuran incrementat el número. La Garrotxa (9,9%) i el Pla de l’Estany (9,6%) fregaran un creixement del 10%, mentre que el que menys un farà serà el Ripollès (2,9%). En número total, la Selva és, i continuarà sent l’any 2031, la segona comarca amb més població activa per darrere el Gironès (94.379).
En el global de Catalunya el percentatge també pujarà un 8% en el període entre 2021 i 2031-només hi ha tres comarques que experimentaran un descens-, i el nombre de persones actives serà de 4.298.297. Seran un total de 317.263 les noves persones actives que hi haurà. Encara a més llarg termini, aquesta xifra de 4,3 milions es mantindria per l’any 2041, mentre que experimentaria un lleuger descens el 2071, quan se situaria en els 4,2 milions.
La dada més significativa d’aquestes projeccions és que l’any 2031 hi haurà més del doble de persones actives majors de 65 anys que ara. La xifra se situaria en 119.000 arreu del territori català, uns números molt superiors als que hi va haver l’any passat (48.000). Aquest fort ascens té dues explicacions. La primera, l’estructura demogràfica, que amb l’arribada en aquestes edats de les generacions plenes nascudes en la dècada de 1960. I, per altra banda, els canvis legislatius pel que fa a la jubilació, amb l’establiment de l’edat ordinària de jubilació als 65 o 67 anys segons els anys cotitzats, les majors penalitzacions a les jubilacions anticipades i les bonificacions per endarrerir l’edat de jubilació.
L’alta natalitat registrada entre 2003 i 2013 farà augmentar la xifra de joves actius entre 16 i 24 anys, que passarà de ser de 312.000 l’any passat a 423.000 el 2031. En canvi, el gran gruix de la població activa, la que compren els 25 i els 54 anys baixarà i passarà a tenir 2,97 milions de persones actives el 2021 a tenir-ne 2,9 l’any 2031. Dins aquest grup, els de 25 a 34 anys augmentaran de nombre i els de 40 a 49 el baixaran.