La patronal i els sindicats acorden la pau social fins a l’any 2026
Diari de Girona. Foment del Treball assegura que el preacord per apujar un 10% els salaris desactiva les mobilitzacions per raons salarials en els propers tres anys.
Quatre dies van passar des dels parlaments del Primer de Maig, en què els sindicats majoritaris amenaçaven la CEOE amb una tardor calenta, fins al preacord aconseguit per renovar el pacte salarial. «Garanteix la pau social per als propers tres anys», va valorar el president de la històrica patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. I és que el pacte que els agents socials formalitzaran aquesta setmana promet desactivar les incipients fogonades de protesta que durant l’últim any començaven a repuntar. I que entre els països veïns de la UE han desencadenat durant les darreres setmanes i mesos mobilitzacions massives a França, Portugal i Alemanya.
D’amenaçar amb «l’alè dels carrers», segons va dir el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, a acordar un increment salarial d’almenys el 10% fins al 2025. Els agents socials han aconseguit desencallar, després d’un primer intent fallit durant el 2022 , el seu full de ruta per apujar sous durant els propers tres anys. Les centrals han moderat les reivindicacions i els empresaris han travessat el que inicialment va ser una línia vermella: vincular, en part, sous a l’IPC. I aquesta entesa, celebrada tant pel líder de l’oposició com per la vicepresidenta segona del Govern, pretén allargar els baixos índexs de conflictivitat laboral actuals.
Més aviat de bonança
Tot i que el 2022 va ser un autèntic annus horribilis per als salaris, aquesta devaluació del poder adquisitiu de les famílies no es va traduir en protestes multitudinàries. Segons les dades de vagues i aturades patronals recopilades pel Ministeri de Treball, durant l’exercici passat es van convocar un total de 679 vagues, seguides per 192.751 treballadors, prop del 19% dels convocats. No són registres propis de crisi econòmica ni de tensió als carrers, sinó més aviat un cicle de bonança econòmica. Per trobar seguiments tan baixos a les aturades cal retrotreure’s a abans de l’aprovació de la reforma laboral del PP, el 2012.
Exceptuant aturades en sectors puntuals que van tenir incidència i ressò mediàtic, com va ser el cas de la vaga del metall de Cadis, les protestes van ser residuals i això es plasma en la quantitat de jornades laborals perdudes. Segons dades de Treball es van deixar de treballar un total de 709.099 jornades, una dada substancialment superior a les del 2020 i 2021, marcades per la pandèmia. Però es van perdre menys que el 2019, amb uns nivells de preus substancialment inferiors als que castiguen actualment la majoria de llars.
D’aquesta pau social no seran cosignants els sindicats aliens al bipartidisme de CCOO i UGT, cosa que sí que pot provocar que en determinats sectors, on centrals més combatives tinguin força, hi pugui haver conflictes. A Catalunya, segons les darreres dades recopilades per la Generalitat, el 80,3% dels delegats sindicals escollits tenen el carnet de CCOO o d’UGT.
L’acord salarial al sector privat arriba precedit des de fa mesos per un pacte previ al sector públic. El sou dels funcionaris pujarà entre el 8,5% i el 9,5%, depenent de variables com el PIB i la inflació, fins al 2024, fet que acota també la possibilitat de protestes entre els empleats públics per demandes salarials.
Pau pertorbada
Tot i això, aquest escenari de pau social es pot veure pertorbat per les eleccions generals que tindran lloc aquest any. I és que fins ara les centrals majoritàries han mantingut una bona relació amb el Govern de coalició i han aconseguit introduir part de la seva agenda al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
I la possibilitat que un govern diferent surti de les urnes i derogui o modifiqui lleis de què els sindicats són cosignants pot canviar el guió. De moment, el principal partit de l’oposició, el PP, no ha manifestat una posició clara sobre si derogaria o no les reformes laboral i de pensions en cas d’imposar-se a les urnes i aconseguir formar Govern. Ja veurem què diu en els propers dies.