La pandèmia destrueix 20.600 llocs de treball a les comarques gironines
Diari de Girona. El sector serveis lidera la davallada de l’ocupació a la província, que baixa fins a les 335.500 persones. L’atur arriba al 13,3% amb 51.600 desocupats a la província, 14.400 més que el 2019. Catalunya tanca l’any amb 537.900 aturats.La pandèmia ha destruït, de moment, 20.600 llocs de treball a les comarques gironines. És una de les conseqüències més devastadores de la crisi generada per la covid-19, que ha colpejat durament tots els sectors, en especial els del turisme i el comerç.
El 2020 s’ha tancat amb uns números semblants als de l’anterior crisi econòmica. Segons l’Enquesta de Població Activa publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’any passat la província va acabar l’any amb 335.500 persones ocupades, una davallada considerable en relació a les 356.100 persones en la mateixa situació el desembre de 2019.
La caiguda de l’ocupació va anar lligada a un augment de l’atur. La taxa es va situar en els 13,3%, amb una xifra de desocupats va arribar als 51.600 a finals del 2020, 14.400 més que l’any 2019, quan el percentatge d’aturats era inferior al 10%.
L’impacte de la covid en l’economia gironina podria mostrar unes xifres més contundents, però l’efecte dels ERTOs ha impedit que les llistes de l’atur es disparéssin. Tot i això, les dades de l’INE mostren que el coronavirus ha sacsejat de valent els fonaments econòmics de Girona. En especial al sector terciari, que és clarament el més damnificat en aquesta crisi. El 80% dels llocs de feina destruïts (16.700) corresponen a aquest sector, seguit pel món industrial amb 2.400 llocs de treball de menys. A l’agricultura la pèrdua ha estat de 1.800 llocs de feina. No obstant, a tenor de les dades recollides per ACN, la construcció va ser l’únic sector on el nombre d’ocupats va incrementar-se. Però d’una manera molt minsa. Perquè de les 26.300 persones a qui donava feina a finals del 2019, es va passar a les 26.400 amb què va tancar-se el quart trimestre del 2020.
L’efecte de les restriccions
L’efecte de les restriccions dels darrers mesos de l’any queda reflectit en les dades de l’últim trimestre del 2020. En aquestes s’observa, per exemple, que la taxa d’atur va créixer més de dos punts percentuals des d’octubre, coincidint amb les mesures de la segona onada.
Al conjunt de Catalunya el 2020 van finalitzar amb 137.500 ocupats menys, fins als 3,3 milions de treballadors en actiu, i 132.000 aturats més, fins a un total de 537.900 aturats. La taxa d’atur va finalitzar l’exercici en el 13,9%, una mica més de dos punts per sota de la mitjana espanyola (16,1%). Arreu d’Espanya la pandèmia va escombrar més de mig milió d’ocupacions durant el primer any covid i va tancar el 2020 amb una taxa d’atur del 16,1%. El virus ha consumit en nou mesos la recuperació de l’ocupació que el mercat laboral espanyol acumulava dels dos últims anys.
Les dades de l’INE revelen que el final del 2020 va marcar una tendència a l’alça, amb una reactivació dels ertes, el fre de l’escalada de desocupació que va començar a la primavera i un cert optimisme entre la població sense ús de trobar un en aquest 2021. També ha reobert algunes de les ferides a mitjà tancar de l’anterior crisi, com el nombre de llars amb tots els seus membres en atur.L’última EPA del 2020 ha certificat el diagnòstic que els informes que mes a mes deixen les xifres d’afiliació i atur registrat anaven apuntalant.
Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, van assegurar que les dades mostren les conseqüències «devastadores» i «greus» de la pandèmia en un mercat laboral «precari» i «fràgil». El conseller de Treball, Chakir El Homrani, es va mostrar preocupat per les dades de l’EPA: «Hem de treballar perquè el 2021 no sigui una repetició del 2020» Foment va avisar que la creació de feina aquest any «estarà molt lluny» de compensar l’ocupació destruïda el 2020. I PIMEC va reclamar ajuts directes davant un «arrossegament» de la pèrdua de llocs de treball cap al conjunt de l’economia.