La nova norma de la UE d’envasos i residus alerta la cadena alimentària
Diari de Girona. La gestió d’embolcalls afecta 30.000 empreses d’aliments i begudes, 300.000 d’hostaleria i 25.000 botigues.
L’última fase en la tramitació del Reglament d’Envasos i Residus d’Envasos per part de la Unió Europea en aquest inici del 2024 ha posat en suspens tota la cadena agroalimentària d’Espanya, una activitat que, més enllà del sector primari, afecta de ple 30.000 empreses d’alimentació i begudes, 25.000 botigues i 300.000 restaurants i hotels que operen a tot l’Estat, segons constata un informe de l’associació espanyola del gran consum Aecoc.
Les organitzacions que formen part de la cadena de valor de l’envàs sol·liciten tres mesures tècniques perquè siguin preses en consideració en l’última fase de tramitació legislativa del Reglament d’Envasos i Residus d’Envasos, els anomenats trilogs de la UE, que van començar la setmana passada.
Aquestes mesures, segons expliquen des de les entitats de la cadena alimentària espanyola (que integra organitzacions agràries com Asaja, UPA i Coag; a cooperatives agroalimentàries; Fepex, les patronals de la gran distribució Aces, Anged, Asedas i de la indústria d’aliments i begudes, Fiab, entre d’altres), «donarien certesa jurídica i mediambiental a l’economia i a la societat».
La cadena de valor de l’envàs assegura que està «compromesa» amb un impuls més gran en el model d’economia circular posat en marxa a Europa fa gairebé una dècada perquè el 2030 tots els envasos posats al mercat siguin reciclables
i els seus residus siguin adequadament reciclats i tractats.
Segons l’opinió d’aquestes associacions, «una legislació harmonitzada aporta beneficis mediambientals en reforçar els arguments comercials a favor dels envasos circulars innovadors i les noves tecnologies a causa del mercat potencial més gran i a la reducció dels costos operatius i administratius. No obstant, avui les empreses europees s’enfronten a requisits nacionals divergents en matèria d’envasament, etiquetatge i informació, així com a prohibicions de materials d’envasament». En aquest sentit, consideren que «les empreses europees no haurien d’enfrontar-se a requisits nacionals divergents en matèria d’envasament, etiquetatge i informació ni a prohibicions de materials d’envasament per país.»
Una segona mesura tècnica que demanen és que la circularitat dels envasos passa per la reutilització, «però sempre tenint en compte el cicle de vida complet de l’envàs, cas a cas i analitzant les particularitats i naturalesa de cada sector».
Impacte de la restricció
Un tercer aspecte que demana el sector alimentari és que es tingui en compte que cada tipus d’envàs «exerceix un paper fonamental», cosa que implica que qualsevol restricció a la comercialització de determinats tipus ha de tenir en compte la funció, la disponibilitat d’alternatives i l’impacte econòmic i mediambiental de la restricció».