La Molina reforma el refugi per atreure també els que no esquien
La Vanguardia. FGC aposta per la desestacionalització amb turisme de congressos i gastronòmic
A 2.537 metres d’altitud i amb temperatures sota zero, al punt més alt de La Molina, un només espera trobar-hi esquiadors i aficionats a la muntanya, però ara resulta que un refugi de muntanya també pot ser atractiu per a urbanites que mai no s’han posat uns esquís ni tenen intenció de fer-ho.
El sector dels congressos i les convencions cada vegada busca llocs més vistosos per aplegar grups de professionals que mantenen reunions de treball fora dels llocs comuns. En el seu moment es van integrar amb èxit els cellers i els paisatges vinícoles, ja consolidats com a llocs d’esdeveniments. Ara ha arribat el moment dels refugis i espais d’alta muntanya, en què Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) ha detectat un gran potencial per fer-hi reunions, conferències o presentacions comercials.
Un nou espai polivalent ofereix un lloc de reunions de dia i menú degustació a la nit
L’emblemàtic refugi del Niu de l’Àliga, al cim de la Tosa, s’ha convertit en la punta de llança d’aquesta nova estratègia per a les estacions d’esquí públiques. Sense modificar l’estructura de l’edifici, s’ha habilitat una nova sala polivalent pensada per acollir esdeveniments de dia i un menú degustació a la nit que inclou la pujada i baixada en el telecabina connectat directament a l’entrada del refugi mitjançant un passadís interior i 100% accessible. Si algun valent vol sortir a passar fred i contemplar les vistes a fora quan el termòmetre marca 10 graus sota zero, hi pot sortir; si prefereix arrupir-se al costat de la llar de foc que presideix l’espai interior i mirar des de la finestra, també en té dret.
El president d’FGC, Carles Ruiz, que recentment ha complert un any al càrrec, pretén atreure, d’aquesta manera, un nou perfil “a un espai molt versàtil en un lloc únic i que ofereix experiències i vides diferents en funció del moment del dia i de l’any”. Perfils com podria ser el del mateix Ruiz, que no esquia però que gaudeix d’un menú degustació amb productes de la terra, sigui ara a l’hivern o sigui a l’estiu, en una terrassa que també s’ha reformat amb capacitat per a 170 persones.
L’aposta per aquesta fórmula arriba a La Molina ja rodada, després de provar-la l’any passat a Vallter, on es va obrir la braseria Les Marmotes a 2.535 metres d’altitud, on abans hi havia un punt de restauració més. Per accedir-hi, en aquest cas, cal recórrer a una màquina trepitjaneu que puja i baixa els visitants. Va obrir el gener de l’any passat i les expectatives es van veure superades, cosa que va donar l’empenta clara als responsables de la divisió de turisme d’FGC per obrir un espai també a La Molina i continuar avançant en aquesta transformació en altres estacions de la companyia.
La reforma de La Molina ha suposat una inversió de 3,5 milions d’euros de l’empresa ferroviària, que també gestiona les sis estacions d’esquí públiques catalanes, des d’aquest any sota la marca conjunta Pirineus365, de manera que posa al nom l’espai geogràfic i els dies que té l’any per incidir en l’aposta per la desestacionalització. La recerca de nous públics incideix en aquesta línia que té per objectiu atreure visitants de tota mena més enllà dels mesos de neu per impulsar l’economia de la zona, encara molt acostumada a tenir-ho tot obert els tres o quatre mesos d’hivern. Els vuit mesos restants, en canvi, els visitants tenen serioses dificultats per trobar un lloc on dormir o menjar. La intenció de Ruiz és aconseguir “augmentar del 10% del PIB que aporten les instal·lacions en aquestes comarques al 13%”.
Amb tot, el Niu de l’Àliga manté el paper de refugi tradicional després de la reforma, encara que l’aspecte sigui ara radicalment diferent de l’anterior. Les obres, que s’han dut a terme en un temps rècord de quatre mesos, n’han ampliat la capacitat, que passa de 30 a 72 llits. Compartir roncs i olor de peus ja no serà obligatori, ara es divideix en nou habitacions i els llits s’adaptaran a les necessitats del moment i podran oferir des de nombroses lliteres per a grups d’excursionistes fins a una habitació privada per a dues persones amb vistes privilegiades.