La Molina i Vall de Núria hauran de cuidar els boscos per adaptar l’esquí al canvi climàtic
Diari de Girona. Un estudi del CREAF, la Universitat Autònoma de Barcelona i FGC proposa 36 mesures, entre les quals fer un manteniment de l’aigua i els rierols que envolten les estacions.
El futur de l’esquí i del turisme de muntanya a La Molina i Vall de Núria dependrà cada vegada més de com es cuidin els boscos, les pastures, l’aigua i els rierols que envolten les dues estacions gironines. Un estudi del CREAF, la Universitat Autònoma de Barcelona i FGC proposa 36 mesures per adaptar aquests espais al canvi climàtic i reforçar-ne la viabilitat.
La recerca planteja és una nova manera de gestionar les estacions: entendre que la neu, els remuntadors i els serveis turístics depenen també d’un entorn natural en bon estat. En aquest esquema, el bosc ajuda a regular el territori, les pastures sostenen els usos ramaders i els espais oberts, els cursos d’aigua alimenten els ecosistemes i els serveis, i el paisatge continua sent una part essencial de l’atractiu de muntanya.
L’estudi s’ha publicat a la revista Mountain Research and Development i forma part del Projecte NERET, impulsat per Ferrocarrils per valorar, preservar i incrementar el capital natural de les estaci
ons de muntanya que gestiona. L’equip ha analitzat dues realitats diferents del Pirineu gironí: La Molina, a Alp, amb un pes clar de l’esquí i els esports d’hivern, i Vall de Núria, a Queralbs, més orientada al turisme familiar, la natura i les activitats durant tot l’any.
Les dues estacions sumen més de mig milió de visitants anuals. La Molina genera al voltant de 5 milions d’euros anuals i Vall de Núria, uns 3,5 milions, sense comptar l’any 2020, marcat per la pandèmia. Aquesta dimensió econòmica explica per què la gestió de la natura també afecta els municipis, les empreses, els treballadors, els ramaders i els usuaris del Pirineu.
Les 36 propostes inclouen preservar i ampliar la cobertura forestal, restaurar les pastures degradades, reduir les superfícies artificials innecessàries, millorar l’emmagatzematge d’aigua, recuperar els rierols de muntanya, protegir els prats alpins i conservar els hàbitats d’interès comunitari. També es plantegen espais nous per afavorir la biodiversitat, com els jardins de papallones.