La meitat dels cambrers i dependents són estrangers
Diari de Girona. Els treballadors del sector del comerç cobren un 29% menys que la resta de professionals, malgrat ser un negoci cada cop més importan
Gairebé 15 de cada 100 persones que tenen feina a Catalunya la tenen al sector del comerç. Botigues de roba, de mobles, d’electrònica, centres d’estètica, perruqueries, floristeries, fleques, bars, restaurants, cafeteries… Es tracta d’un percentatge –el 14,7% exacte de la població activa de la comunitat que es dedica a aquest sector– que va augmentant des de fa anys i que a més creix cada cop més ràpid. Això, malgrat que les condicions són pitjors que les que es donen en la resta de sectors en general.
Així ho constata un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona, que s’ha proposat radiografiar laboralment aquest sector clau per a l’economia catalana per poder començar a treballar per professionalitzar-lo. Les dades recopilades indiquen, per exemple, que el sou mitjà és un 29,2% inferior al que es registra de mitjana al conjunt de Catalunya (20.367 euros bruts anuals de mitjana en aquest teixit d’empreses, davant de 28.775 euros en general), que la taxa de temporalitat és 8 punts superior a la de la resta de sectors (és del 20,7%), que hi ha menys proporció de treballadors amb estudis superiors (són el 27%, davant del 37% del total de professionals en actiu en la comunitat) i que hi ha moltes bretxes per millorar.
La primera i més flagrant, la de la població estrangera. D’acord amb aquest estudi, pràcticament la meitat dels dependents, els cambrers i els gerents d’aquests negocis són estrangers. Mentre que en el conjunt de la població activa catalana són una mica més d’un terç (36%), en el comerç, un 50,8% dels treballadors vénen de fora de Catalunya i el 43,6%, de fora d’Espanya.
La majoria procedeixen de l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud (27% del total de treballadors del sector), encara que també hi ha una proporció rellevant de professionals d’origen asiàtic (9%). La bretxa posa focus sobre el seu perfil i condicions laborals: proporcionalment, entre aquesta població estrangera és més habitual trobar perfils amb estudis superiors, però el salari mitjà és un 32% més baix que el de la resta de professionals de Catalunya.
«És una realitat que hauríem de resoldre», van assegurar la directora d’anàlisi econòmica de la Cambra de Comerç, Carme Poveda, i la directora de comerç del mateix organisme, Laura López. Pensen a trobar la manera de fer servir les aptituds d’aquests perfils en altres branques del comerç que encaixin més amb la seva formació. «Això és el que precisament volem posar de manifest, que ens falta aprofitar el talent disponible per empoderar-lo, professionalitzarlo i, en conseqüència, millorar salaris», van apuntar.
Bretxa de gènere
Sobretot perquè no és l’únic cas cridaner. En aquest sector, el 57,7% són dones, però guanyen 9.000 euros bruts cada any menys que ells (17.800 euros de mitjana i menys de 15.000 euros, les estrangeres). El mateix en segmentar les dades per edats: els treballadors de menys de 30 anys són un 30% del total en aquest sector, davant del 18% que representa aquest públic en la radiografia laboral general de Catalunya, senyal que aquest és un sector que es veu més com una porta d’entrada al mercat laboral, no com una opció de futur.