La inflació va per llarg
El Punt. Els economistes auguren que els preus no tornaran a nivells òptims abans del 2025. Veuen necessàries reformes estructurals i la transformació del model productiu, a banda de la política monetària del BCE.
La inflació i els costos de producció són el principal problema que detecten els economistes segons l’enquesta de situació econòmica corresponent a la tardor del 2022 que elabora el Col·legi d’Economistes de Catalunya. En vista del context actual, els experts de l’entitat no esperen que aquesta situació inflacionària millori fins als nivells òptims del 2% per a la taxa d’IPC abans del 2025. Per tant, encara queden dos anys en els quals, tot i que probablement lluny dels pics de l’any passat, els preus continuaran enfilats per sobre del que és acceptable.
Actualment, la taxa més recent de l’’IPC català és del 6,4%, corresponent al novembre. Alhora, la dada avançada de la taxa estatal que l’INE va preveure a final de desembre era del 5,8% per al conjunt de l’Estat, en espera de la informació definitiva i territorialitzada que es farà pública a final d’aquesta setmana.
Aquesta conjuntura i les previsions les van posar de manifest ahir tant el degà del Col·legi, Carles Puig de Travy, com el responsable tècnic de l’enquesta, Xavier Segura, que van informar que gairebé un 60% dels professionals entrevistats expressa preocupació pel problema dels preus i els costos de producció, als quals cal sumar-hi un 38% que s’hi declara “molt preocupat”.
A parer de Puig de Travy, l’evolució dels preus, tot i estar correlacionada amb el conflicte bèl·lic a l’est d’Europa i la situació actual general, també té a veure amb els pronòstics. Dins d’aquests, per exemple, fenòmens com la reactivació de l’economia xinesa, que “potser incrementarà la demanda d’energia”.
Tanmateix, segons Segura, l’angoixa extrema que hi havia fa uns mesos respecte a la inflació “ha baixat”, mentre que es mira amb una mica més d’inquietud la pujada de tipus d’interès, que pot afectar els costos financers de les famílies i les empreses endeutades.
“El BCE compta amb eines com ara les pujades de tipus, eficaç però no l’única”, tal com va explicar Segura, i per això el regulador europeu admet que no pot ser l’únic responsable de la situació i insta els estats a implementar les reformes necessàries per fer l’economia més productiva i competitiva.
En el rànquing de les problemàtiques principals de l’economia catalana, a més de la inflació, els economistes consultats assenyalen el dèficit fiscal amb l’Estat, un dels ítems recurrents en aquesta enquesta, i a continuació els preus dels combustibles, el gas, les primeres matèries i l’electricitat.
Així, tot i comptar amb una actuació del Banc Central Europeu en la seva dosificació de pujades dels tipus d’interès, els economistes recomanen implementar les esmentades reformes estructurals. Entre aquestes últimes, veuen més urgents les que afavoreixin una millora de la productivitat, i també “el control dels factors d’oferta que estan pressionant a l’alça la inflació i l’acceleració de les mesures per a la millora de l’eficiència energètica”, segons revela l’informe.
Aprovat justet
Amb l’increment dels preus, les incerteses fruit de la guerra i l’encariment del diner, els participants en l’enquesta de tardor aproven molt just l’economia catalana. De fet, un 41,1% consideren que la situació és pitjor que la d’un any abans, amb una valoració també més pessimista que la de fa un any. En una puntuació del 0 al 10, la nota que posen a l’economia catalana és d’un 5,05, mentre que la del conjunt de l’estat es queda per sota, en un 4,86.
L’enquesta també ha abordat actuacions de l’administració, com ara l’aplicació de gravàmens temporals que afecten els resultats extraordinaris de les companyies energètiques, el sector financer i les grans fortunes. En aquest sentit, els col·legiats s’hi mostren favorables majoritàriament, amb percentatges superiors al 50% en tots els casos.
Puig de Travy es va mostrar “confiat” en l’actuació “prudent” del BCE, i va voler remarcar que “els economistes han deixat clar que volen un país més competitiu”, i que per aquest motiu el Col·legi és també partidari d’una política general compartida per tots els partits per tirar endavant el país”. I dins d’aquest consens, va destacar la “importància” de la potenciació dels ports catalans i molt especialment l’ampliació de l’aeroport del Prat: “Cal aprofitar el que tenim, que és molt –va comentar–, i, o anem tots plegats, o no farem res, i no vull dir tan sols els polítics, sinó també els agents socials i els ciutadans, que hem de votar conscients del que fem.”
Finalment, el degà també va exhortar els partits a arribar a acords que facilitin l’aprovació del pressupost i els va recordar que disposar dels comptes públics és “un tema de transparència, perquè quan s’executen també cal retre’n comptes”. En aquest sentit, va alertar que un retard en l’aprovació d’uns mesos impedirà que s’executin diverses partides importants perquè no n’hi haurà temps”.
Certeses i incredulitats
El sondeig de tardor tracta alguns temes per demarcacions. En aquesta ocasió, algunes percepcions significatives dels economistes són, per exemple, que un 83,1% dels consultats a Barcelona sobre les inversions previstes en el pressupost de l’Estat per al 2023 per a la millora de rodalies pensa que no s’executaran. També, que un 62,5% dels economistes gironins creu que l’oferta de pisos d’ús turístic a la ciutat té impacte en l’accés a l’habitatge dels ciutadans. I, finalment, pràcticament un 88% dels economistes de la demarcació de Tarragona veu bé el projecte d’inversió en una planta d’hidrogen, una aprovació semblant a la del complex Hard Rock sobre el seu impacte al territori, ja que és valorat positivament per un 85% dels economistes tarragonins.