La inflació es modera a Girona, però els aliments encara pugen un 13% anual
Diari de Girona. Funcas i Caixabank pronostiquen una pujada mijtana d’entre el 3,8% i el 4,5% per al 2023.
L’augment de preus continua moderant-se a les comarques gironines. L’Index de Preus el Consum (IPC) va tancar l’any al 5,8%, un punt menys que fa un any, segons dades fetes públiques ahir per l’Institut Nacional d’Estadística. Per trobar una xifra tan baixa com la registrada el desembre cal tirar enrere fins el mes de setembre del 2021, quan l’IPC se situava al 4,4%. La xifra registrada a Girona durant el desembre és lleugerament més gran que la mitjana catalana, que se situa al 5,2%, i també a la del conjunt d’Espanya (5,7%).
Per productes, l’alimentació és un dels que més puja amb un 13,2% respecte ara fa un any. Això vol dir que la cistella de la compra s’ha augmentat més de 10 punts. Només hi ha un producte que s’ha encarit més que el menjar en l’últim any: els paquets turístics, que han crescut 14 punts.
Un altre dels productes que ha pujat més en comparació amb el desembre són els vehicles. Durant el desembre comprar-se un cotxe ha estat un 11,1% més car del que ho era el mateix mes del 2021. Pel que fa a preus de lloguers de l’habitatge, l’augment ha estat més moderat i es queda al 3,6%. La roba també és més cara en comparació amb el desembre del 2021, concretament un 4,3%, i el calçat ha pujat una mica menys, un 3,5.
En particular, al desembre es van mantenir alts els preus dels aliments, especialment llet (una pujada anual del 37,2%), formatge (22,1%), ous (29,8%) i olis (38,1%). Pel costat de l’energia, tanmateix, els preus, en general, van anotar taxes negatives de variació en comparació amb un desembre del 2021 en què aquests productes ja havien emprès una alça. En particular, l’electricitat va anotar al desembre una retallada anual del 30,8%, amb ajuda de les mesures impulsades pel Govern central, com l’excepció ibèrica. El gas, però, encara va estar un 10,6% més car que al desembre del 2021. La gasolina va tancar amb una retallada anual del 7,7%, mentre que el gasoil ho va fer amb una pujada del 7%. El transport públic urbà es va abaratir el 20% respecte a desembre del 2021, amb ajuda de les mesures del Govern central. Les rebaixes d’alguns epígrafs energètics s’expliquen perquè ja eren molt cars a finals del 2021. De fet, comparada amb desembre del 2020 l’electricitat és el 19% més cara; la gasolina és el 13,5% més cara que llavors, i el conjunt dels béns energètics són el 5% per sobre de llavors.
En tot cas, l’any va acabar amb una clara tendència a la baixa de la taxa d’inflació. «La inflació ha baixat molt ràpid, hem acabat molt per sota de les dades de la UE i de la zona euro i hem de seguir en la mateixa línia», va resumir la vicepresidenta Nadia Calviño a RNE.
L’estadística de l’INE també confirma el fort repunt de la inflació subjacent -que exclou els preus més volàtils d’energia i aliments no elaborats-, que va escalar fins al 7%, una dècima per sobre del que es va avançar al desembre, 1,3 punts per sobre de l’índex general i la taxa més alta en 30 anys. Va ser a causa d’una nova alça dels preus de la roba, el calçat i dels aliments no elaborats al desembre. Per a la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, l’alça de la inflació subjacent s’explica «perquè algú s’està forrant», en al·lusió directa a les empreses, mentre els salaris es devaluen, va dir en un acte de la UGT.
El fort encariment de l’energia s’està traslladant cada vegada més als preus dels béns i serveis que componen el pressupost familiar. Malgrat això, el nombre de subclasses amb una inflació superior al 6% s’ha reduït, de 100 a 96, «de la qual cosa podria concloure’s que les pressions inflacionistes tendeixen a concentrar-se en certs productes, especialment aliments», diu l’anàlisi de la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas). Després de conèixer l’estadística de l’INE, Funcas va revisar ahir a la baixa la seva previsió d’inflació mitjana per al 2023 (del 4,4% anterior al 3,8%) i va elevar la subjacent (del 4,2% al 5,6%). CaixaBank Research aposta per una inflació general mitjana del 4,5% aquest any i del 2,3% el 2024.
La vicepresidenta Calviño va explicar que l’efecte de la rebaixa de l’IVA al 0% de les fruites i verdures i al 5% de productes com l’oli i la pasta es notarà en les dades de la inflació al llarg del primer semestre de l’any. Va reiterar que el Govern central està treballant amb la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) per vigilar que la retallada de l’IVA «repercuteix plenament en benefici dels ciutadans» i va anticipar que «les dades que tenim fins al moment mostren que sí que és així, més enllà dels retards amb el reetiquetatge d’alguns productes».
El decret de mesures antiinflació que el Consell de Ministres va aprovar el 27 de desembre previsiblement se sotmetrà a convalidació al Congrés «en les últimes setmanes de gener» i la vicepresidenta va dir que no es pot «imaginar» que algú hi pugui votar en contra, en al·lusió directa al PP.