La inflació eleva un 10% les despeses de les famílies
Diari de Girona. L’encariment de la cistella de la compra i dels serveis serà d’entre 500 i 800 euros aquest any. La inflació a Espanya està disparada. Despertar al matí aquest mes de juny del 2022 suposa assumir amb resignació despeses quotidianes que augmenten a ritmes no coneguts en els darrers 40 anys. L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) calcula que les famílies gastaran aquest any almenys 500 euros més en la cistella de la compra. Vuit de cada 10 productes al supermercat costen més ara que fa un any. La Fundació de Caixes d’Estalvis (Funcas) eleva l’impacte de la inflació en la butxaca de les famílies a uns 800 euros aquest any. «Cada punt addicional d’inflació com a conseqüència de l’ascens de la factura energètica suposa una pèrdua de poder adquisitiu per a les llars de prop de 7.600 milions d’euros», calcula Funcas.
Les dades preliminars de la inflació del maig que es confirmaran detalladament demà corroboren de manera fidel la sensació quotidiana que viure avui és més car que fa un any, molt més car. L’esmorzar al bar s’ha incrementat fins a un euro, el menú en un restaurant al costat de la feina s’ha encarit dos euros fins als 14,75 i la cistella de la compra ha canviat amb el pes més gran de la marca blanca o marques del distribuïdor des de fa anys (el 43% del total de la compra diària).
En el rerefons de les pujades quotidianes hi ha l’alça del preu de l’electricitat, de la benzina, dels cereals i de l’oli de gira-sol. I és que després d’aquest pòquer s’ha produït una allau imparable de pujades de preus quotidians i de costos per al sector primari. Paguem més per l’electricitat, un 34,9% més que fa un any, segons la darrera dada de l’IPC, molt més si es té contractada la tarifa regulada. L’IPC va escalar el maig fins al 8,7% per l’encariment de gasolines i aliments. La inflació subjacent (la que exclou l’alça dels preus de l’energia) s’acosta al 5%, el nivell més alt des del 1995.
Resignació
Després d’esmorzar al bar de la cantonada, un que anuncia preus d’oferta de 3,75 euros amb entrepà i cafè, anar amb cotxe propi a la feina pot ser una gran mossegada per al pressupost familiar. El preu mitjà de la gasolina fa un any era de 1,358 euros i el del gasoil, de 1,221. Ara ja supera els dos euros el litre. Omplir el dipòsit del cotxe suposa superar la barrera dels 100 euros. Tot i això, les caravanes i els embotellaments segueixen. La visita al supermercat exigeix actitud de resignació davant de l’evidència que es paga més pel mateix que fa només un any.
César Valencoso, expert en distribució de la consultora Kantar, assegura que els consumidors han modificat els seus hàbits però segueixen consumint: «No baixa el volum de compres dels consumidors al supermercat encara que pugin els preus. El que fa el consumidor és assumir la inflació, amb una cara millor o pitjor», explica Valencoso. Segons Kantar, són les mateixes cadenes de supermercats les que estan promovent les vendes dels seus productes de marca blanca per poder seguir enviant els seus missatges de preus baixos i control del cost de la cistella de la compra. «Estem en un moment d’altíssima emoció per part del consumidor», que tendeix a comprar més producte barat, però també hi ha consumidors que compren en funció de la qualitat (dues terceres parts). El filet a 46 euros el quilo continua esgotant-se, però també és possible comprar safates de pit de pollastre (que costa un 12% més que fa un any).
El salari mitjà a Espanya és de 26.832 euros cada any, uns 2.236 euros al mes en 12 pagues. És inferior al de fa 20 anys en termes relatius, segons la UGT. Els ciutadans perden poder adquisitiu.
L’alça del turisme fa que els experts descartin que els preus baixin abans del setembre i admeten que probablement continuaran pujant fins a finals d’any. La consultora Nielsen assegura que en el 73% de les categories els preus han augmentat el darrer any. Hi ha rècord en oli (el 75%), però també la margarina (35%), els macarrons (31%), la brioixeria industrial (25%), el paper higiènic (el 17%)… Per a Patricia Daimiel, directora general per al sud d’Europa de Nielsen IQ, «les pujades de preus afecten productes bàsics d’alimentació als quals el consumidor difícilment pot renunciar».
L’OCDE rebaixa el creixement per a Espanya i eleva l’IPC mitjà al 8,1%
Avisa que «l’impacte econòmic i social de la guerra és especialment fort a Europa». Les repercussions econòmiques de la guerra a Ucraïna i la inflació de preus es confirmen. La recuperació postpandèmia a Espanya es veurà llastrada per aquests efectes i el PIB del país només creixerà el 4,06% el 2022, segons les previsions de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) publicades ahir. Abans del conflicte, el pronòstic era del 5,52%. «L’impacte econòmic i social de la guerra és especialment fort a Europa, fet que s’explica per l’elevada exposició de la regió a través de les importacions d’energia», va assegurar l’organisme situat a París.
L’OCDE també rebaixa al 2,2% -en lloc del 3,8%- les perspectives de creixement del PIB el 2023. «Països de tot el món s’estan veient afectats per la pujada dels preus de les primeres matèries, que accentua les pressions inflacionistes i contrau els ingressos reals i la despesa, obstaculitzant la recuperació», va explicar Matthias Cormann, secretari general de l’OCDE.
Per al conjunt del 2022, l’OCDE preveu que hi haurà una inflació mitjana del 8,1%, diversos punts percentuals per sobre del 3,2% que va estimar al desembre, la darrera vegada que va publicar previsions.