La història de la ratafia es convertirà en una experiència immersiva
Diari de Girona. La Salle, Tecnic i ERAM impulsen un projecte per recuperar receptes familiars i testimonis històrics amb recursos audiovisuals i tecnològics.
La Salle Santa Coloma de Farners, l’empresa Tecnic Bioprocess Solutions i l’Escola Universitària de les Arts ERAM han impulsat un projecte conjunt per explicar la història i els processos d’elaboració de la ratafia a través de la tecnologia. La iniciativa, que també compta amb la col·laboració de la Confraria de la Ratafia i altres agents del territori, combinarà la recerca històrica, la ciència i la creació audiovisual, amb la participació directa d’estudiants.
El projecte té com a objectiu recuperar i divulgar el patrimoni cultural vinculat a la ratafia a través de nous formats de comunicació. Per fer-ho, un grup d’alumnes seleccionats de La Salle participarà en les diferents fases de desenvolupament, des de la recerca de receptaris familiars i la recopilació de testimonis històrics fins a la definició dels continguts narratius i artístics.
Exceptuant algunes zones del Pirineu, la temporada micològica no havia estat, fins ara, propícia. Les pluges de la setmana passada, però, han tornat a posar en guàrdia als boletaires. La majoria d’aficionats a buscar-ne ho han tingut magre i els qui només hi tenen un interès gastronòmic han pagat preus elevats pels escadussers exemplars que han aparegut a botigues i mercats. Uns bolets, d’altra banda, de procedències diverses, entre les quals alguns països de l’est d’Europa. D’allà arriben, per exemple, la majoria de rossinyols que es comercialitzen. Entre altres coses, perquè el vistós i saborós Cantharellus cibarius està en clara regressió al nostre país.
Malgrat, fins fa pocs dies, la producció boletaire autòctona es movia al llindar de la insignificança, molts municipis on hi ha tradició han mantingut les seves mostres i fires anuals. Sovint, amb més activitats paral·leles o complementaries que estrictament micològiques. Així, el 12 d’octubre, a Llagostera va tenir lloc la tradicional Fira de Bolet en la seva XXIV
La Salle lidera el vessant educatiu i metodològic del projecte, que implicarà els estudiants en la recerca sobre la tradició de la ratafia, la recuperació del coneixement tradicional sobre aquesta beguda i en el treball conjunt amb empreses ena edició. Una fira que els experts recomanen com una de les deu millors de Catalunya. Entre aquest « top ten», la Fira del Rovelló de Coll de Nargó, la de la Llenega a Solsona i la del Bolet i Natura a Vilassar de Dalt hauran tingut lloc aquest cap de setmana. També, pel que fa a la Selva, tot i no ser exclusivament micològiques, la Fira i entitats del territori.
Per la seva banda, Tecnic Bioprocess Solutions aportarà el vessant científic i tecnològic del projecte. L’empresa, que està especialitzada en el desenvolupament de bioreactors per als sectors farmade Tardor i del Flabiol a Arbúcies i la Fira de la Castanya a Viladrau.
Com els deia al començament, cada vegada costa més omplir el programa d’una festa micològica amb els bolets com a protagonistes. I encara més, en aquells llocs on es manté la mateixa data cada any. De fet, hi ha molts municipis on la data ja es modifica en funció cèutic i biotecnològic, explorarà diferents maneres de reproduir i visualitzar els processos d’elaboració de la ratafia. Aquesta col·laboració permetrà relacionar els mètodes artesanals tradicionals amb les possibilitats que ofereixen
de la climatologia. El canvi climàtic, entre moltes altres coses, ha alterat també els tempos tradicionals de l’aparició del bolets als boscos i de les activitats lúdiques i comercials que se’n deriven.
Aquests dies he pogut comprovar in situ com al nord de Sòria, en uns quants pobles al peu de la Serra d’Urbión, on la tradició i afició pels bolets els ve de lluny, han començat a programar les seves muestras y jornadas micológicas tres o quatre setmanes més tard del que era costum. Fa uns anys, entre la segona quinzena de setembre i els primers dies d’octubre, la proliferació d’exposicions i activitats al voltant de la micologia eren habituals. Els pasquins i la publicitat que he pogut veure aquests dies ens remetien a la primera i segona setmana de novembre!
Una petita anècdota paradoxal i personal il·lustrativa de tot plegat: quan escric aquestes ratlles des de Duruelo de la Sierra, un poblet de l’Alt Duero, els ceps ( Boletus edulis) tot just comencen a despuntar. Uns bolets que allà anomenen les tecnologies actuals.
En paral·lel, l’ERAM assumirà el vessant creatiu i audiovisual. Professionals i estudiants del centre col·laboraran en el desenvolupament dels continguts visuals i immersius, aportant coneixement tècnic, assessorament i recursos per transformar la recerca dels alumnes en una proposta adreçada al públic.
La sala immersiva de La Salle
Una part de la iniciativa es desenvoluparà a la sala immersiva de La Salle Santa Coloma, un espai tecnològic que permetrà experimentar amb diferents formats de comunicació i exhibició. El resultat combinarà elements audiovisuals, científics i artístics per explicar la història de la ratafia i els processos vinculats a la seva elaboració.
El projecte també vol posar en valor la transmissió del coneixement entre generacions, especialment a través de la recuperació de receptes familiars i testimonis relacionats amb aquesta beguda tradicional. La recerca dels estudiants servirà de base per elaborar els continguts de la proposta, que buscarà preservar i divulgar una tradició vinculada a Santa Coloma de Farners i les comarques gironines.
La primera presentació pública del projecte està prevista en el marc de les activitats vinculades a la difusió de la cultura de la ratafia a Santa Coloma de Farners. La iniciativa vol fomentar la col·laboració entre centres educatius, empreses i entitats culturals per explorar noves formes de divulgació del patrimoni ratafiaire.

