La Generalitat unifica criteris per a la implantació de la fotovoltaica
Diari de Girona. Estableix línies urbanístiques i paisatgístiques que han de guiar les noves instal·lacions.
La Comissió Territorial de Catalunya ha aprovat un document que unifica els criteris urbanístics i paisatgístics que han de guiar la implantació de plantes solars fotovoltaiques en sòl no urbanitzable. Segons explica la Generalitat, l’objectiu és orientar tant als ajuntaments que han de modificar els seus planejaments urbanístics per poder acollir aquestes instal·lacions com a les comissions territorials d’urbanisme quan hagin d’examinar les propostes.
La Comissió exposa que actualment s’estan tramitant sol·licituds d’implantació d’instal·lacions fotovoltaiques arreu de Catalunya que comporten una producció prevista de 1.465 MW i una ocupació de 2.511 hectàrees. Tanmateix, aquestes instal·lacions s’estan distribuint de manera desigual arreu del territori. I és que el planejament territorial, igual que la majoria de planejaments urbanístics municipals, no regula específicament aquest tipus d’instal·lacions, sinó que es limita a admetre-les genèricament en el sòl no urbanitzable.
Davant d’aquesta situació, per evitar que cada municipi prengui decisions diferents i que hi pugui haver interpretacions incoherents entre les diferents comissions territorials, la Generalitat ha vist necessari definir «criteris de conjunt amb una visió global del territori».
Entre altres aspectes, el document assenyala que les zones aptes per a aquest tipus d’instal·lacions són l’entorn de les àrees on ja hi ha infraestructures, els voltants de les zones industrials, les zones properes a subestacions d’evacuació d’energia elèctrica, les àrees on es pot fer autoconsum, els punts que permeten mantenir la compatibilitat amb l’agricultura, els antics espais de conreu que avui estan embosquinats i els sòls que estiguin especialment previstos als POUM com a serveis tècnics. En canvi, les zones no aptes inclouen els terrenys amb pendent i els que estan afectats per legislació sectorial.
D’altra banda, també s’estableixen normes i pautes d’integració paisatgística a partir d’aspectes essencials. Un d’ells és la relació amb l’estructura del territori: és a dir, el respecte pels marges i talussos, parcel·les agrícoles, xarxa viària, camins, cursos de l’aigua vegetació o relleu.
Pel que fa a la superfície màxima admissible, haurà de ser fixada en el futur per cada POUM. Mentrestant, però, s’estableix en 30 hectàrees amb caràcter general i quinze en actuacions que tingui un grau d’exposició visual elevat.