La Garrotxa queda fora de la nova llei d’alta muntanya
Diari de Girona. Conservarà només alguns beneficis mentre la Generalitat manté la Cerdanya i el Ripollès
La Garrotxa queda fora de la nova llei d’alta muntanya. El Govern obre a informació pública durant un mes l’avantprojecte que actualitza la normativa vigent des de 1983 i redefineix els territoris d’alta muntanya a Catalunya. Cerdanya i Ripollès continuen incloses, mentre la comarca garrotxina conservarà només alguns beneficis de la llei anterior.
L’avantprojecte, presentat recentment per la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, inicia el tràmit d’informació pública perquè la ciutadania i les entitats hi puguin presentar al·legacions abans de continuar la tramitació institucional.
El nou marc legal substitueix la legislació aprovada el 1983, que el Govern considera obsoleta després de més de quatre dècades de canvis socials, econòmics i institucionals. La nova llei es planteja com una eina de foment econòmic i dinamització del territori, amb l’objectiu d’afavorir l’arrelament de la població, l’activitat econòmica i la prestació de serveis en zones amb dificultats estructurals.
L’àmbit territorial inclourà l’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès, sumant 144 municipis que ocupen el 28,3% de la superfície de Catalunya i concentren el 2% de la població.
Els criteris físics
La Garrotxa, que estava inclosa en la normativa anterior, queda exclosa perquè, segons el Govern, no compleix els criteris físics que caracteritzen l’alta muntanya. Tot i això, la comarca podrà continuar gaudint d’alguns beneficis derivats de la llei anterior, especialment en convocatòries de subvencions per a
Crea una Oficina Tècnica d’Alta Muntanya i reforça el Consell General com a òrgan de decisió
municipis declarats zona de muntanya.
La Cerdanya i el Ripollès continuen plenament incloses en l’àmbit d’aplicació, fet que els permetrà accedir als instruments específics previstos, com el futur Pla d’actuacions estratègiques.
Aquest pla, amb vigència de sis anys, recollirà projectes amb impacte supramunicipal i finançament públic pluriennal.
Els projectes hauran de tenir capacitat tractora de l’economia, innovació i contribuir al desenvolupament social i econòmic del territori, un enfocament especialment rellevant per a comarques amb municipis petits i dispersos, com el Ripollès, o amb alta dependència del turisme i serveis, com la Cerdanya.
Oficina Tècnica i observatori
La llei també preveu la creació de l’Oficina Tècnica d’Alta Muntanya,
que actuarà com a estructura de suport i observatori del territori, identificant necessitats, avaluant l’impacte de les polítiques públiques i coordinant el desplegament del Pla d’actuacions.
A més, es reformula el Consell General de l’Alta Muntanya, que deixarà de ser un òrgan només consultiu per esdevenir un espai de participació i decisió, on comarques com la Cerdanya i el Ripollès tindran veu directa.
Un cop resoltes les al·legacions, l’avantprojecte passarà al Consell Executiu i iniciarà el tràmit parlamentari.