La Festa de l’Anxova reivindica les dones i la gent del mar
Diari de Girona. El guardonat amb l’Anxova d’Or, el periodista Joan Maria Pou, va destacar el valor de les anxoves que menja «com si s’acabés el món».
L’Escala va celebrar ahir la 36a Festa de l’Anxova amb una reivindicació del producte com a element d’identitat del municipi i un reconeixement a les persones que han mantingut viva la tradició saladora al llarg de les generacions. L’escalenc i propietari de l’administració de loteria L’Anxova Milionària, Fèlix Pons, va ser el pregoner de la festa, mentre que el periodista Joan Maria Pou, establert des de fa uns anys al municipi, va rebre l’Anxova d’Or.
«L’Escala fa gran a l’anxova i l’anxova fa gran a l’Escala», va afirmar Pons durant el pregó. El pregoner va fer un repàs a la seva infantesa i va reivindicar el paisatge, la gastronomia i la vida social de l’Escala, abans de posar en valor la feina dels pescadors i de totes les persones que treballen al mar i fan possible que el producte arribi a les fàbriques.
Pons també va destacar especialment el paper de les dones que durant dècades han treballat en la salaó d’anxoves i han contribuït a mantenir una tradició que es remunta a més de dos mil anys. L’anxova, va remarcar, s’ha convertit en una de les principals cartes de presentació de l’Escala.
En la mateixa línia es va expressar la presidenta de la Unió de
Saladors Històrics de l’Escala, Rosa Hostench, que va reivindicar l’orgull de mantenir viu el mètode artesanal. «Cada dia aixequem la persiana amb aquest orgull per poder oferir-vos aquest mètode artesanal que tant ens defineix», va afirmar.
El guardonat amb l’Anxova d’Or, Joan Maria Pou, va posar l’accent en el seu vincle amb el municipi i en la voluntat d’arre
Josep Bofill va posar en valor el paper històric de l’anxova i la seva vinculació amb la identitat local
lar-hi. El periodista va explicar que fa uns anys va decidir establir-hi la seva vida i va reivindicar el seu sentiment d’escalenc. També va fer evident la seva passió pel producte, assegurant que menja anxoves «com si s’acabés el món» i que sempre en té un plat a taula quan rep convidats.
Els actes de la festa van omplir de públic l’entorn de la Punta i la Platja, on també es va celebrar la tradicional degustació popular, que s’havia hagut d’ajornar la setmana anterior a causa de les pluges.
L’alcalde de l’Escala, Josep Bofill, va posar en valor el paper històric de l’anxova i la seva vinculació amb la identitat local. «Això ens defineix com a poble turístic diferent: natura, cultura, activitat social, gastronomia, caràcter, identitat», va assenyalar. Bofill va defensar que aquesta singularitat permet al municipi posicionar-se amb una oferta turística diferenciada.
La tradició de salar peix a L’Escala es remunta al segle XVI. Durant generacions, els homes sortien a pescar mentre les dones assumien una part fonamental del procés posterior: la preparació i conservació del peix amb el salí.
El procés era una feina artesanal que exigia precisió i experiència. Primer calia esganyar el peix, retirant-ne el cap i la tripa; després, col·locar les anxoves acuradament en pots o barrils, alternant les capes de peix i sal. Finalment, arribava la part més important: deixar passar el temps perquè la sal fes la seva feina.
Un procés aparentment senzill, però que requeria una gran destresa. El mateix Josep Pla va posar en valor aquesta habilitat, vinculant-la fins i tot a les dimensions de les mans de les dones de la vila, capaces d’encaixar el peix amb precisió. Amb el pas dels anys, la tecnologia ha facilitat alguns dels processos, com ara l’etiquetatge, però la preparació artesanal continua depenent de l’experiència i de la mà humana.