La factura del gas podria pujar fins a 9 euros i la de la llum, cap a 12 euros
Diari de Girona. La benzina s’exposaria a un increment de preu que podria arribar a un 8%, mentre es manté la por a un possible augment general de la inflació
La guerra i el tancament de l’estret d’Ormuz han tornat a sacsejar els mercats energètics internacionals. Per aquest enclavament estratègic transita un 20% del petroli i del gas natural liquat (GNL) del món. Qualsevol alteració sostinguda del trànsit tindria conseqüències sobre els preus del cru i del gas, amb impacte directe en l’economia espanyola: carburants, factures del preu de la llum, inflació i fins i tot l’evolució dels tipus d’interès i l’Euríbor, als quals estan lligats a través de la seva hipoteca variable nou milions de llars a Espanya.
El gas és el front més sensible. Per l’estret d’Ormuz circula una cinquena part del gas natural mundial, en gran part procedent de Qatar. Un tancament prolongat podria retirar fins a un 15% del subministrament i provocar fortes pujades de preus. Des de l’Associació Espanyola del Gas (Sedigas) recorden que aquest escenari segueix sent «poc probable», però la simple possibilitat que això acabi succeint ja té els seus efectes. El gas natural amb lliurament a un mes al mercat TTF dels Països Baixos –la referència a Europa– es cotitza al seu nivell més alt des del mes de març de 2025 i ahir va marcar els
Les empreses catalanes veuen com se’ls encén un focus més d’incertesa a l’horitzó amb l’escalada bèl·lica al Pròxim Orient. I és que, si bé les relacions comercials entre Catalunya i la República Islàmica són molt febles, les repercussions de la guerra a l’Iran en els fluxos de petroli i l’encariment general de l’energia reviuen el fantasma de la inflació de 2022, quan la guerra d’Ucraïna es va convertir en un malson per a les empreses. «El nostre mercat de treball s’està comportant de manera robusta, 53,605 dòlars per megavat/hora (MWh), amb un increment en les últimes dues jornades del 50%. Aquestes xifres tenen un trasllat a la factura del consumidor.
Espanya, no obstant, presenta una exposició directa limitada. Mentre que el gas procedent de països del Golf representa al voltant del 8% de les importacions de la UE, en el cas espanyol només suposa un 1,5%. El gruix del subministrament arriba dels EUA i Algèria, que sumen al voltant d’un 70%.
«El risc principal no és tant la disponibilitat com el preu, que és global i ens afecta igual», assenyalen fonts del sector gasista. Si l’encariment amb un creixement sostingut, que no per esperat deixa de ser lloable. Esperem que el conflicte de l’Iran es pugui desescalar i no tingui impacte en les nostres economies», va desitjar el secretari de Treball, Paco Ramos, ahir. Des de l’Administració no oculten la seva inquietud perquè aquesta nova guerra obstaculitzi un creixement de l’economia i del mercat laboral es prolonga, podria traslladar-se al consumidor; si la tensió es desinfla, l’impacte a la factura podria ser limitat. Sergio Soto, expert en energia de Roams, sosté que l’impacte ja s’està traslladant al mercat regulat: la factura del gas podria encarir-se fins a un 18% i la de la llum, fins a un 17%.
En el cas del gas, una llar amb un consum mensual mitjà de 660 kWh podria veure la seva factura passar dels actuals 49-51 euros de mitjana a entre 58 i 60 euros si la propera revisió de la tarifa regulada (TUR) incorporés la pujada internacional. Això suposaria fins a 9 euros més al mes. Pel que fa a que, en l’últim lustre, ha estat dels més elevats d’Europa.
«El dubte no és ja si l’impacte del conflicte serà negatiu o no, és quant durarà el conflicte i, per tant, com de negatiu serà l’impacte per a la nostra economia», explica el secretari general del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Àngel Hermosilla. «Ni de lluny tornarem a un episodi inflacionista com el del 2022, però sí que tindrà un impacte i ens obligarà a conviure amb tipus d’interès més alts», coincideix el catedràtic l’electricitat, per a una llar mitjana amb 290 kWh mensuals i 3,45 kW de potència mitjana contractada, la factura podria augmentar al voltant dels 12 euros, de 63 a 75 euros al mes.
Des de l’Associació de la Indústria del Combustible d’Espanya (AICE), patronal que agrupa les grans petrolieres com Repsol, Moeve, BP o Galp, subratllen que fer previsions és «molt difícil» i dependrà de la durada i intensitat del conflicte.
No obstant, destaquen que Espanya parteix d’una posició sòlida en termes d’abastament. El país compta amb «el sistema de refinatge més flexible i competitiu de la Unió Europea», fet que permet una elevada diversificació d’orígens.
El preu
Una altra qüestió ben diferent té relació amb el preu. El barril de petroli ha arribat a superar ja els 80 dòlars, amb repunts d’entre el 8% i el 10%, reflex de la incertesa. Tot i que Espanya no depèn directament del cru iranià, els preus es fixen als mercats globals, molt afectats pel tancament de l’estret d’Ormuz.
Els efectes de la guerra ja s’estan traslladant al preu dels carburants. Abans de l’escalada, la gasolina rondava de mitjana els 1,47 euros per litre i el gasoil, els 1,43 euros.
Des de la patronal petroliera veuen «difícil» fer previsions i dependrà de la durada del conflicte
Segons Sergio Soto, un encariment del cru d’entre el 3% i l’8% podria situar la gasolina en una forquilla de 1,51 a 1,58 euros per litre, el que implicaria pujades de fins a un 9% des de l’inici dels bombardejos dels EUA i Israel sobre l’Iran.
Més enllà de l’impacte directe a la butxaca del consumidor, el conflicte té també implicacions macroeconòmiques. El Banc Central Europeu (BCE) alerta que una escalada prolongada del conflicte a l’Orient Mitjà, acompanyada d’interrupcions sostingudes en el subministrament d’energia, podria provocar un «repunt significatiu» de la inflació a l’eurozona i alhora una «notable contracció de l’activitat econòmica».