La demanda incerta amenaça de frenar les inversions renovables
Diari de Girona. El sector no veu realista la previsió que ha realitzat el Govern central en el seu ambiciós full de ruta de generar d’aquí a set anys el 81% de l’electricitat amb energies alternatives. La concentració de projectes condueix a una escassetat de materials.
Els fantasmes del passat amenacen amb una nova frenada renovable en ple boom de l’energia solar a Espanya. Els primers directius de les grans elèctriques espanyoles (Endesa, Iberdrola i Naturgy) van sortir a finals de juliol gairebé a l’uníson a advertir sobre una possible relaxació en la inversió en plantes eòliques i fotovoltaiques i a qüestionar l’«ambició» que planteja el nou full de ruta del Govern central -l’anomenat Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (Pniec)-, que aspira a generar el 81% de l’electricitat amb renovables d’aquí a set anys. L’amenaça és real, la comparteixen també les associacions de renovables, però la seva materialització dependrà de si es combat o no a temps.
«No són quantitats realistes si tenim en compte les estadístiques històriques, a més de les dificultats tècniques per integrar la nova capacitat en un període de temps tan curt», explicava el conseller delegat d’Endesa, José Bogas, sobre l’actualització del Pniec. El principal símptoma de fatiga del furor renovable és que el seu ritme de creixement no s’acompanya d’un augment proporcional de la demanda elèctrica en no haver-se produït un canvi rellevant en l’ús dels cotxes de combustió a cotxes elèctrics, de calefaccions amb gas a bomba de calor o de descarbonització industrial.
Diagnòstic
I porta el sector al clàssic temor que l’oferta superi la demanda: «Cal analitzar en detall de quina manera creixerà la demanda i quines mesures podem implantar perquè l’oferta encaixi amb la demanda. Sense demanda no es construiran renovables», advertia el president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez-Galán. La clau està, sobretot, en una data: l’any 2025. En l’actualitat hi ha uns 50 GW en tramitació que han d’estar instal·lats d’aquí a dos anys i els plans del Govern passen per materialitzar la majoria d’aquests projectes, segons es desprèn de l’actualització del Pniec, que preveu una potència renovable incremental de 42GW. Aquest full de ruta estableix una demanda per a llavors de 267.000 GWh (en una redacció anterior eren 275.000 GWh), però l’últim any la demanda elèctrica ha decrescut un 6%, de bracet amb el pla d’estalvi del Govern, els problemes de competitivitat de la indústria i l’entrada de l’autoconsum, fins a un nivell inferior de 243.000 GWh l’any mòbil agost del 2022-juliol del 2023.
Sense comprador
Això vol dir a la pràctica que molta energia de la que generin les noves plantes correria el risc de quedar-se sense comprador, i amb aquest perill potencial pocs bancs s’atreviran a deixar els seus diners als promotors per finançar la construcció de parcs.
En aquest punt, la principal demanda del sector al Govern és estendre aquesta data límit del 2025 més enllà. «Hi ha molta generació amb inèrcia, que s’està tramitant i ha de complir les fites administratives. Al gener ha de tenir l’autorització de construcció i en aquell moment el promotor ha de decidir. Si té capacitat econòmica per construir, haurà de decidir què fer; si ha d’anar a demanar finançament, els bancs analitzaran l’escenari de l’actiu i si no coincideix l’oferta amb la demanda és difícil que hi hagi un finançament», explica el director general de la patronal eòlica AEE, Juan Virgilio.
A més, afegeix Virgilio, aquesta concentració de projectes té com a conseqüència una escassetat de materials, que poden incrementar «i molt» el cost d’uns projectes que estan molt per sobre dels seus preus de fa uns anys, però també una oposició social que cada vegada creix més i que fa trontollar els plans que s’han establert.
Reptes pendents
Les incògnites sobre la demanda, els materials i la creixent oposició social no en són els únics obstacles. El president de Naturgy, Francisco Reynés, afirmava que la companyia apostaria per l’eòlica en detriment de la fotovoltaica en el seu nou pla estratègic al 2025. El motiu recau en la recent depressió dels preus de l’energia solar, arribant a xifres gairebé zero en les hores centrals del dia i reduint, així, la capacitat d’amortització de la instal·lació i la visibilitat sobre la seva rendibilitat.
«Fins que es desenvolupin solucions com les bateries que permetin emmagatzemar l’energia generada i no consumida, el mercat elèctric ha de canviar el seu funcionament per corregir aquests abocaments energètics i fomentar una rendibilitat raonable per als actius», exposen fonts del sector. Però la fotovoltaica té un altre problema: la xarxa. El seu ràpid creixement, que porta a complir ja els objectius de 2025 del vigent pla d’energia -del 2017 al 2023 s’ha passat de 4GW instal·lats a més de 20 GW-, és també una contrapartida en no haver-se compassat d’una adaptació de la xarxa elèctrica. És a dir, en alguns punts de la xarxa es generen abocaments -electricitat que finalment s’acaba perdent-. Seria l’equivalent a una carretera en què hi ha un excés de cotxes. Per evitar que alguns vehicles es quedin a les cunetes de les carreteres, és necessari ampliar les vies. I el mateix succeeix amb les xarxes.