La debilitat empresarial apunta a una caiguda del 0’2% del PIB de l’eurozona
Diari de Girona. Les societats han paralitzat les contractacions com a conseqüència del deteriorament de la demanda i d’unes perspectives pessimistes.
L’activitat del sector privat de la zona euro s’ha deteriorat sensiblement durant el mes d’agost, quan a més de la caiguda de l’activitat al sector manufacturer també s’ha registrat un empitjorament al sector serveis, segons les dades avançades de l’índex de gestors de compra (PMI, per les sigles en anglès), que suggereixen una contracció del PIB de la zona de l’euro del 0,2% al tercer trimestre del 2023.
En concret, l’estimació avançada del PMI compost de la zona euro s’ha situat a l’agost en 47 punts, davant els 48,6 del mes anterior, el pitjor resultat en 33 mesos. Un indicador PMI per sota de 50 punts indica una zona negativa de variació. El PMI compost de la zona euro de 47 punts a l’agost és resultat d’una lectura de 43,7 punts en la indústria (42,7 al juliol) i d’un índex de 48,3 punts en els serveis (50,9 al juliol), la seva pitjor dada en 30 mesos.
«Lamentablement, el sector serveis de la zona euro mostra indicis a la baixa amb resultats similarment febles als del sector manufacturer», assenyala Cyrus de la Rubia, economista en cap de l’Hamburg Commercial Bank, per a qui l’anàlisi de les xifres del PMI porta a la conclusió que «la zona euro es contraurà un 0,2% al tercer trimestre». En aquest sentit, l’expert adverteix que la pressió a la baixa a l’economia de la zona euro durant el mes d’agost prové principalment del sector serveis alemany, mentre que al sector manufacturer, les firmes alemanyes també estan reduint la producció. «Aquesta evolució només augmentarà la noció que Alemanya és el malalt de l’economia europea», afegeix.
D’aquesta manera, a l’agost les empreses de la zona euro pràcticament han paralitzat les contractacions com a conseqüència del deteriorament de la demanda i unes perspectives més pessimistes per als propers dotze mesos, atès que les expectatives futures van baixar fins al nivell més baix des de començament de l’any.
Així mateix, encara que les pressions inflacionistes van continuar situant-se molt per sota del nivell observat durant gran part dels darrers dos anys i mig, impulsades per una caiguda dels preus al sector manufacturer, les taxes d’inflació dels índexs de costos i preus cobrats van augmentar degut, parcialment, a les pressions alcistes dels costos salarials. «La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha fet sonar l’alarma que l’economia pot enfrontar-se a augments salarials i menys productivitat, cosa que generaria una inflació més gran», assenyala De la Rubia.