La crisi de la COVID-19 posposa els plans de la Generalitat per emetre deute
Diari de Girona. El Govern volia tornar a sortir als mercats per demostrar un grau superior d’independència econòmica. La crisi creada per la covid-19 ha obligat a posposar els plans de la Generalitat per tornar a emetre deute i tornar així als mercats financers. A finals del 2019, la Generalitat confiava que alguna agència de qualificació creditícia pogués situar en un futur més o menys proper el deute català en grau d’inversió, i per això no descartava tornar als mercats financers al llarg del 2020 amb una emissió de bons verds.
La seva idea era recórrer a aquest tipus de deute, que poden emetre tant institucions públiques com privades, per al finançament d’infraestructures vinculades amb el transport net.
I és que després que el 2018 la Generalitat complís en un mateix exercici els tres objectius d’estabilitat pressupostària fixats per llei (dèficit, deute i regla de la despesa), al llarg del 2019 es va alimentar aquesta possibilitat.
No obstant això, l’esclat de la crisi de la covid-19, a partir de març de l’any passat, va obrir un nou escenari, que va anar empitjorant a mesura que es coneixia la gravetat de la pandèmia.
Per això, les autoritats europees van autoritzar la suspensió dels límits de deute i dèficit per intentar que tots els països membres poguessin abocar el màxim de recursos públics per afrontar aquesta crisi i propiciar una ràpida recuperació.
Amb aquest teló de fons, el secretari general del departament d’Economia de la Generalitat, Albert Castellanos, va assegurar que «la voluntat de tornar als mercats es manté, però l’impacte de la Covid-19 farà difícil que sigui possible aquest 2021».
El Govern condicionava el seu retorn als mercats financers al compliment dels objectius pressupostaris i a ser capaços de reestructurar el deute de la Generalitat, entre altres factors.
En començar el 2019, la Generalitat va aconseguir adherir-se al Fons de Facilitat Financera, un mecanisme de liquiditat més flexible que el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), al qual la Generalitat es va veure obligada a acudir el 2012, davant el tancament dels mercats a causa de la crisi financera. El vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, va plantejar l’entrada en el FFF com un «pas previ» per tornar més endavant als mercats financers.
Més que per necessitats financeres, la Generalitat es proposava tornar a sortir als mercats per evidenciar un grau de sobirania econòmica superior davant l’Estat, és a dir, per raons més aviat de caràcter polític.
La situació actual, no obstant això, és que la crisi de la covid-19 ha reforçat la dependència de les comunitats, entre elles Catalunya, de l’Estat, que l’any passat va haver de continuar endeutant-se per cobrir les necessitats de despesa creades per la pandèmia i va habilitar un fons covid destinat a les autonomies.
Per contra, la Generalitat defensa que si fos independent i recaptés tots els impostos hauria pogut sufragar les necessitats creades per aquesta crisi i donar més ajudes a les empreses afectades.
La Generalitat acumulava fins a setembre del 2020 un deute per valor de 78.279 milions, dels quals 62.376 corresponen als diferents mecanismes de liquiditat habilitats per l’Estat en els últims anys, de manera que un 79,7 % del deute de la Generalitat està ja en mans de l’Estat, que és de llarg el seu principal creditor.
En aquesta línia, la Generalitat preveu demanar aquest 2021 a l’Estat un total de 13.072 milions d’euros per fer front a les seves necessitats de finançament. D’aquesta quantitat total, 10.388 milions corresponen a amortitzacions de deute previstes per a l’exercici, 2.560 milions al dèficit autoritzat a les comunitats per al 2021 (1,1 %) i 125 milions més per les liquidacions negatives del model de finançament el 2008 i el 2009. I el calendari d’amortitzacions també avala la idea que l’administració catalana seguirà depenent en els propers anys dels mecanismes de liquiditat habilitats per l’Estat.