La crisi climàtica forçarà canvis en la indústria agroalimentària
Diari de Girona. Els experts demanen coordinació i lleis basades en el rigor científic i no en modes.
Davant un panorama en què “els registres de les últimes sis dècades a Espanya sumen un valor acumulat un 16% per sota del normal”, va constatar Moraleda, ja no es pot dir que l’escassetat de pluges és un fet conjuntural. “No podem conviure amb una sequera que és ja sistèmica sense modificar les estructures existents, i aquesta és una assignatura pendent que exigeix altura política a tots”, va sentenciar el consultor. Ha sigut útil en aquest sentit, va continuar dient Moraleda, “el PERTE agroalimentari, que ha ajudat el sector a centrar-se en programes de sostenibilitat i innovació, però aquesta orientació no hauria d’abandonar-se sinó, en tot cas, veure’s reforçada amb nous programes que ampliïn la demanda de la indústria alimentària”, va reclamar.
Noves ajudes aquest semestre
De fet, el Govern espanyol ja ha anunciat que hi haurà una segona convocatòria d’aquest PERTE, després de l’èxit de la primera, que va adjudicar 163 milions en subvencions i més de 20 milions d’euros en préstecs. La intenció del Ministeri d’Indústria és que aquesta segona línia d’ajudes “compti amb un total de 40 milions d’euros en subvencions i 10 milions en préstecs i que la convocatòria pugui sortir al llarg del primer semestre d’aquest 2024”, va afirmar el ministre Jordi Hereu en una compareixença parlamentària.
“En els últims anys, tot el sector, des del camp fins a la distribució, ha treballat en la incorporació de tecnologies per a l’ús més eficient de l’aigua, per reduir fertilitzants i plàstics i per dependre menys dels combustibles fòssils”, va ratificar Sara Bover, responsable de l’àrea d’Indústries Alimentàries de l’IRTA. També s’ha rebaixat l’impacte amb tècniques de reaprofitament de residus, d’avaluació de rebutjos ramaders i d’utilització d’aigua regenerada, va afegir Bover.
“En els pròxims anys hi haurà un intens debat sobre quines estructures hem de modificar quant a les quotes de producció dels aliments, els mercats d’importació, la dimensió i concentració de les empreses alimentàries europees o la regulació ambiental”, va pronosticar el director de l’Oficina Alimentària de LLYC.
La conclusió d’aquest expert és que “com planteja la mateixa llei de la cadena alimentària, aquí no pot ser que un sector s’enriqueixi a costa dels altres, sinó que cal avançar de manera col·laborativa, mitjançant la cooperació entre tots els estrats”, va concloure.