La Covid, tot un repte per a les economies municipals
El Punt. Blanes i Figueres han deixat d’ingressar prop de 5 milions i 3,2 milions d’euros, respectivament. Girona s’ha gastat fins ara 2 milions en despeses sobrevingudes.
La pandèmia i les conseqüències socials i econòmiques que se’n deriven van sorprendre els ajuntaments el març de l’any passat i, a mesura que han sorgit necessitats no previstes, han hagut d’improvisar partides, d’una banda, per condicionar els espais públics i el personal de la casa d’acord amb les mesures de seguretat; de l’altra, i sobretot, per donar un cop de mà als sectors locals més afectats. Cal afegir-hi, a més, que els ingressos previstos a principis d’any s’han vist minvats per la reducció o anul·lació d’algunes taxes i impostos, per la disminució de les llicències d’obres o per compensar les empreses contractades per a segons quins serveis.
Per tot això, la factura de la Covid, al conjunt dels principals municipis de la demarcació, està sent milionària. Les despeses no pressupostades inicialment s’han anat cobrint amb romanents de tresoreria (els estalvis) i, principalment, amb les modificacions de crèdits, a còpia de gratar una mica d’un lloc i d’un altre a fi de reforçar les ajudes a famílies vulnerables (ja sigui directament o a través d’aportacions a entitats socials), a les empreses, als comerços o als bars i restaurants, per esmentar els principals damnificats per l’onada de maldecaps econòmics que va aparèixer rere el vessant sanitari de la Covid-19. El fet que la pandèmia hagi obligat a suspendre determinades activitats (festes i fires, posem per cas) ha permès als ajuntaments agafar els diners que hi tenia destinats i desviar-los a les noves necessitats.
Figueres
Un exemple del sobreesforç que s’ha hagut de fer fins ara podria ser la ciutat de Figueres. Segons l’Ajuntament, fins al desembre havien destinat 1,4 milions d’euros a diverses línies d’ajuda i a inversions. Aquesta xifra és el 2,4% del pressupost figuerenc del 2020, de 59 milions d’euros.
D’altra banda, s’han deixat d’ingressar uns 3,2 milions d’euros perquè s’han fet exempcions de taxes i impostos municipals. Consegüentment, la factura econòmica de la Covid en aquest consistori és, fins ara, de 4,6 milions d’euros. Això és el 7,8% del pressupost.
Però si parlem de disminució d’ingressos, hem d’anar a la costa, molt dependents del sector turístic. A Blanes, per exemple, han deixat d’entrar a les arques municipals entre 4,5 i 5 milions d’euros (no es podrà concretar fins a tancar l’exercici del 2020), d’un pressupost anual de 52,8 milions.
Girona
Girona, per la seva banda, s’ha gastat en despeses extraordinàries derivades de la Covid fins a 2,04 milions d’euros, aproximadament, quantitat que representa l’1,6% del pressupost del 2020, sense comptar-hi el que s’ha deixat d’ingressar. El gros d’aquesta quantitat (1,3 milions) ha anat a parar a partides de serveis socials. La promoció de la ciutat (356.000 euros) i la cultura (199.000 euros) són les altres dues àrees que més suplement han rebut. En aquesta ciutat, la inversió per equipar convenientment el personal municipal ha pujat fins ara a 126.000 euros.
Sant Feliu de Guíxols
Si bé s’han hagut de crear partides noves, generalment els governs municipals han optat en el terreny comptable per ampliar les ja existents. Per il·lustrar-ho ens pot servir el cas de Sant Feliu de Guíxols, on les partides d’àmbit social d’acció directa van passar de sumar 170.000 euros a 570.000. Aquesta quantitat s’inclou en el pla de contingència i recuperació (la seva sigla és, significativament, PCR), consensuat per tots els grups del consistori. Inicialment es va dotar amb 1,2 milions, però, a la pràctica, a finals d’any ja havia arribat als 1,8 milions.
Olot
A la capital garrotxina, l’any passat l’Ajuntament va gastar 1,3 milions d’euros en despeses relacionades directament amb la Covid (el 3,4% del pressupost anual, de 37,9 milions). Si hi sumem el que es va deixar d’ingressar (841.000 euros), la factura de la Covid al consistori olotí el 2020 va ser de 2,2 milions d’euros, aproximadament. En ajudes directes a negocis, es van gastar 425.000 euros; en ajuts socials, 355.000; en indemnitzacions a empreses de serveis contractades, 155.000 euros, i en subvencions, 105.000 euros, va detallar la regidora Montse Torras en el ple de la setmana passada.
Banyoles
A la ciutat de l’estany, fins ara s’han gastat 983.000 euros (el 4,7% del pressupost del 2020), dels quals 393.000 corresponen als diners que s’han deixat d’ingressar. Pel que fa a això últim, l’impost d’obres (ICIO) pressupostat que finalment no s’ha recaptat suposa 209.000 euros. Entre les despeses directes, destaquen els 145.000 euros en ajudes.