La COVID destrueix gairebé 4.000 llocs de treball en un mes a Girona
Diari de Girona. Les oficines de treball gironines registren 50.891 aturats, un 33 per cent més que fa un any. Més de 18.000 gironins continuen afectats per un ERTO.
La pujada de gener en temps de pandèmia ha suposat la destrucció de 3.740 llocs de treball en un mes a les comarques gironines. Segons les dades d’atur i afiliació dels ministeris de Treball i Seguretat Social corresponents al mes passat, el nombre de desocupats s’ha enfilat fins a les 50.891 persones, un 33% més que fa un any. Més de 12.000 desocupats a les llistes del SEPE. Són números similars als registrats durant la pandèmia, un fet que podria ser pitjor si no fos perquè encara hi ha 18.946 persones repartides en 4.327 ERTOs a la província.
Les dades d’atur en un dels mesos de l’any tradicionalment fluixos, després d’una campanya de Nadal atípica i en plenes restriccions per la tercera onada, confirmen la vulnerabilitat de l’economia gironina davant de la covid. L’atur respecte al desembre ha pujat en 1.219 persones, i és el sector serveis el que rep la pitjor patacada. I la contractació ha baixat un 7,7% respecte al desembre, però la davallada interanual és del 24%, amb 16.462 contractes.
L’any passat a aquestes altures, just abans de l’esclat de la pandèmia, el gener s’havia saldat amb una destrucció de 489 llocs de treball i un atur de 38.200 persones.
Desocupats a Catalunya
L’atur va pujar en 10.470 persones a Catalunya al gener respecte al desembre i la xifra de desocupats es va situar en 508.081 persones. Segons dades recollides per ACN, aquesta xifra suposa un increment mensual del 2,1% i, si es compara amb el mateix mes del 2020 l’atur augmenta un 29,06%, concretament 114.399 desocupats més. Catalunya va tancar el gener amb 3.346.891 afiliats a la Seguretat Social, 36.770 menys que al desembre (-1,09%) i 72.759 menys que fa un any (-2,13%). I en l’àmbit espanyol, el 2021 arrenca amb 218.000 ocupacions menys en una pandèmica pujada de gener que, no obstant això, no ha estat de les pitjors. El balanç de treballadors en actiu és dolent, tenint en compte que l’economia espanyola transita en una tercera ona de coronavirus, però no és pitjor comparat amb com va començar el 2020, abans de la irrupció de la pandèmia. La caiguda de la contractació, especialment la indefinida, no augura una recuperació immediata. D’altra banda, l’atur continua pujant i, malgrat que ho fa a menor intensitat que en els mesos precedents, la inèrcia sostinguda dels últims mesos apunta als quatre milions d’aturats. I el nombre de treballadors en ERTO s’estabilitza, en els 739.000 afectats.
Tots els mesos de gener des del 1999 han deixat xifres negatives per a l’ocupació. I el primer any després de l’arribada de la covid no ha estat l’excepció. L’alta temporalitat que caracteritza i llastra el mercat laboral espanyol es plasma en mesos com aquests. Contractacions que vencen de la campanya nadalenca i altres que no arriben encara en la resta de sectors expliquen part dels números vermells. El comerç al detall, les activitats administratives, el transport i la construcció han empès a la baixa aquest gener les xifres d’afiliació.
«Mort d’empreses»
La patronal Foment va assegurar que les dades de l’atur confirmen «l’escàs dinamisme» del mercat laboral i «la falta d’optimisme empresarial». PIMEC va vincular les xifres de desocupació a la «demora» dels ajuts directes i a la «mort d’empreses». CCOO exigeix «eficiència» en els ajuts públics per garantir l’ocupació arran de les «nefastes» dades d’atur. I el Govern creu que la destrucció de llocs de treball es mantindrà mentre durin les restriccions per la pandèmia.
Més de 175.000 aturats s’acullen a l’ingrés d’emergència
Un total de 175.272 persones en atur i sense accés a cap mena d’ingrés han accedit al subsidi d’emergència habilitat des del Ministeri de Treball. Aquest és el nombre de beneficiaris total que deixa la segona convocatòria d’aquest pagament extraordinari de 430 euros mensuals, durant un termini màxim de tres mesos. El departament liderat per Yolanda Díaz va estimar inicialment que unes 260.000 persones podrien acollir-se a aquest subsidi, la qual cosa llança una cobertura del 67 per cent, segons van confirmar ahir des del Ministeri de Treball.