La competitivitat turística de Lloret
Diari de Girona. Opinió CARLOS ARBÓ
Per definició, la competitivitat turística compara entre territoris la capacitat i rendiment de la indústria del turisme per produir i vendre béns i serveis en el mercat interior i exterior.
Doncs bé, segons ha publicat Exceltur, un dels principals lobbies turístics del país, Lloret de Mar ocupa el 13è lloc entre 20 municipis seleccionats per avaluar la competitivitat de les destinacions de sol i platja espanyoles. No és una posició per tirar coets quan Salou, en el lloc 10è, ens passa la mà per la cara.
En l’estudi anomenat es presenten els resultats de la segona edició del Monitor de Competitivitat Responsable que analitza 63 indicadors en 16 grans àmbits i agrupats en 7 «pilars» competitius: 1. Manteniment i posada en valor de la costa com a producte turístic; 2. Diversificació de productes i apostes per experiències lúdiques; 3. Accessibilitat pels mitjans de transport; 4. Orientació cap a l’excel·lència del model d’allotjament; 5. Ordenació i condicionants de l’espai públic; 6. Governança i gestió estratègica i 7. Acompliment, resultats econòmics i socials.
Segons la mitjana de 100, en el còmput de les 7 agrupacions assenyalades, Lloret se situa per dessota amb el 96,9 i Salou pel damunt amb el 100,3.
La posició competitiva relativa de Lloret en les 7 agrupacions aconsegueix el valor més alt amb 103,8 en la diversificació de productes i en apostar per experiències lúdiques (la natura amb un 101,2, el parc d’atraccions amb un 125,1 i l’oci nocturn amb un 112). Per contra, en els resultats econòmics i socials es troba el valor més baix amb un 83,1. I en la gestió estratègica, les valoracions per dessota la mitjana més baixa corresponen als ingressos per plaça (76,2) i a l’ocupació de qualitat generada per l’activitat turística (86,2).
A banda d’aquestes dues grans agrupacions cal destacar alguns resultats a l’alça sorprenents com l’actuació pública pel que fa al fenomen dels habitatges d’ús turístic (amb el 172 de puntuació) i l’impuls de sistemes d’intel·ligència turística (amb un 143,4 de puntuació).
En canvi, puntua a la baixa la manca d’una visió estratègica del turisme per les autoritats municipals i agents públics (70,7).
De totes maneres, hi ha motius de queixa entre la gent sobre determinats assumptes que mereixen la reprovació i, en canvi, en l’estudi apareixen sobreestimats, entre els quals hi ha les puntuacions atribuïdes a l’eficàcia en el tractament de residus (113), al grau de criminalitat (91,3) o a l’adequació de la Policia Local per garantir la seguretat ciutadana (109,7).
Per tant, s’ha de qüestionar el resultat d’alguns factors, tot i admetre que l’estudi és un pas endavant en la radiografia de la competitivitat turística de Lloret.