Blog

Són idees aglutinades en un document preliminar de treball que Brussel·les ha posat sobre la taula de cara a la reunió d’urgència que els ministres d’energia de la UE celebraran divendres que ve, després d’un estiu ple d’«episodis alarmants». Com el que va disparar el preu de l’electricitat als països bàltics el 16 d’agost a mitja tarda a 4.000 euros el megawatt hora. Va ser una cosa puntual. Però el temor ha portat Brussel·les a dissenyar, a marxes forçades, una resposta per reduir el consum elèctric de forma coordinada a la UE, particularment en les hores del dia en què l’electricitat és més cara, a través de fórmules similars a les utilitzades per reduir la demanda de gas, amb incentius a les llars i compensacions a les empreses que en rebaixin el consum.

Brussel·les també veu viable fixar un límit de preu «específic» per a les tecnologies «inframarginals», diferents del gas amb costos més baixos, com ara la majoria de les renovables, la nuclear o el lignit. Els diners estalviats per aquesta via podrien posteriorment servir per finançar esquemes de suport per als consumidors, rebaixant la factura de la llum final a través de la tarifa regulada. La introducció d’aquest mecanisme, però, no seria compatible amb l’impost als anomenats beneficis caiguts del cel, els guanys extraordinaris que obtenen les empreses de generació elèctrica que no han de pagar drets de diòxid de carboni (CO₂) ni fan servir gas, que hauria de ser abolit en cas d’optar per la via del límit de preus.

«Es pot garantir que utilitzem part dels beneficis excessius que els productors d’electricitat obtenen per orientar el nostre suport a les rendes baixes i a les empreses vulnerables en aquests temps d’electricitat cara», deia divendres la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen. En canvi, els experts de la Comissió refreden altres opcions com ara «europeïtzar» el sistema de preus regulats aplicat per Grècia, intervencions obligatòries en els preus detallistes o donar subsidis per neutralitzar l’efecte del sistema de comerç d’emissions de CO₂ sobre l’electricitat perquè, tot i reduir els preus de l’electricitat, es posarien en risc els esforços per reduir el consum.

Tampoc veuen amb bons ulls imitar a la resta d’Estats membres l’anomenada «excepció ibèrica», que ha permès a Espanya i Portugal topar el preu del gas utilitzat per a la generació elèctrica abaratint la factura, perquè «augmentarien la demanda de gas i electricitat i amenaçarien la seguretat del subministrament elèctric».

És un balanç compartit per altres actors clau de la indústria que consideren que el mecanisme hispanoportuguès no està ben dissenyat i no ofereix un balanç adequat entre protegir els ciutadans de la pobresa energètica i mantenir el senyal de preus que mostra que l’energia és valuosa i escassa. «Estem veient un augment en l’ús del gas per a electricitat a Espanya. Això no és bo. Necessitem fer servir menys gas per a electricitat en els propers mesos i anys», diu Kristian Ruby, secretari general d’Eurelectric, l’organisme representant de les elèctriques europees. A curt termini, la UE ha d’apostar per estalvis massius d’energia, organitzar subhastes que permetin a les industrials rebre compensacions per estalvi energètic i, sobretot, actuar amb prudència per «no diluir gaire el senyal del preu».

Sense solucions miracle

Els experts comunitaris tenen clar que no hi ha solucions miracle i que res no tornarà els preus als nivells precrisi. Però també són conscients que cal actuar. Quan el Govern espanyol va llançar l’ofensiva fa un any per convèncer la resta de socis europeus de la necessitat de controlar els preus del gas i l’electricitat i reformar el mercat elèctric pocs països van pujar al carro, i encara menys l’executiu comunitari. Eren altres temps. Ara, «el mercat de l’electricitat ja no funciona perquè hi ha un actor, Putin, que intenta sistemàticament destruir-lo i manipular-lo. Hem de reaccionar a això», anunciava Von der Leyen.